L'accés a la informació i la cultura a través dels mitjans convencionals (impressió, tinta, ordinador, etc.) es veu molt limitat per al col·lectiu de persones amb ceguera. Activitats tan quotidianes com la lectura d'un llibre, una revista, una pàgina web, etc. No serien possibles per aquestes persones si no existís un mètode alternatiu de lectura i escriptura com és el sistema braille.

El braille és un mitjà de lectura i escriptura tàctil, consistent en uns punts en relleu organitzats de forma semblant al dominó. Aquest codi va ser inventat en el segle XIX pel professor francès Louis Braille (1809-1852). La tenacitat d'aquest francès admirat i reconegut en tot el món, li va portar a desenvolupar en 1823 un mètode, basat en la combinació de 6 punts en relleu, que obriria la porta a la informació, la cultura i la comunicació a moltes persones cegues i amb deficiències visuals.

Moltes són les avantatges d'aquest mètode, destaquen la seva universalitat i relativa senzillesa d'ús quan es domina. Però també s'ha de destacar els inconvenients, en especial la dificultat d'aprenentatge a partir de determinades edats i sens dubte, el volum que ocupa el paper escrit. Malgrat tot, representa la millor ajuda per la autonomia personal de les persones cegues, i difícilment podrà ser substituïda per altres invents que aportin els avenços tecnològics.

Louis Braille va néixer el 4 de Gener de 1809 a Coupvray, a prop de París. Quan tenia tres anys, mentre jugava amb un ganivet, es va perforar l'ull dret; setmanes després, com a conseqüència d'una oftàlmia simpàtica instaurada a l'ull esquerre, es va quedar totalment cec. Així comença la vida de Louis Braille, alumne, primer, i professor des de 1828, de l'Institut per a Joves Cecs de París, reconegut organista i violoncel·lista i creador d'un sistema d'escriptura que, des de 1829, permet als cecs llegir lletres, números, signes matemàtics i notes musicals (1831). Va morir a París, als 43 anys, per una tuberculosi pulmonar.