“Mercè Llimona va néixer a Barcelona el 16 d'abril de 1914. Filla del pintor Joan Llimona, i neboda de l'escultor Josep Llimona. Als quinze anys assistia a les classes de Llotja, però, sentint-se més dotada pel dibuix que per la pintura, va completar la seva formació a les Acadèmies Dalmases i Baixas i sobretot, a l'estudi del seu oncle. Aviat il·lustrà amb dibuixos a ploma molts contes recollits per Valeri Serra i Boldú en les Rondalles populars, editades per Políglota.

A l'esclatar la guerra, va marxar cap a París. D'allí es traslladà a Sant Sebastià, on publicà una de les seves primeres obres: La princesa Risita (1938). L'any 1939 torna a Barcelona. Comença la seva relació amb les editorials Juventud i amb Hymsa; Ha creat i il·lustrat més de mig centenar de llibres per a infants, entre els quals destaquem: Tic-Tac, Chupete, El muñeco de papel (guardonat per la Fundación Germán Sánchez Ruiperez com un dels 100 millors llibres infantils del segle XX), Mi Angel de la Guarda, Ha nascut un infant, (...) i les adaptacions dels contes de Perrault i d'Andersen: La Ventafocs, Polzet, El soldadet de plom, etc., En Perot l'escabellat, de H. Hoffmann, i molts d'altres.

En l'àmbit internacional, als anys '80 col·labora per a l'editorial Random House de Nova York, i amb l'editorial francesa Les DeuxCoqs D'Or de París. També col·labora en diverses publicacions (l'Infantil, Tretzevents, Cavall Fort...

Mercè Llimona fou Presidenta del Cercle Artístic de Sant Lluc, i de l'associació Professional d'Il·lustradors; Premi Nacional d'il·lustració del Ministeri de Cultura, 1980; Premi Crítica Serra d'Or de la Generalitat, per La Ventafocs, 1984; i Creu de Sant Jordi, Generalitat de Catalunya, 1984. Morí a Barcelona el 29 de Novembre de l'any 1997.”

[Font (amb omissions):
© Bibi Escalas, filla i dipositària dels drets de Mercè Llimona. Portades i dibuixos de Mercè Llimona]

Comentaris d'obra

(…) En la seva joventut fou una innovadora, que creà un estil personal i contribuí a la renovació de la il·lustració en un moment en què els grans dibuixants de la preguerra finien o havien finit la seva obra. La de Mercè, a més d'oferir una alternativa estètica valuosa, omplí d'alegria les publicacions per les quals passà, de fantasia, d'humor i d'una feina rigorosament ben feta. (Montserrat Castillo, Revista de Catalunya, núm. 127, 1982)

(...) Té un estil molt propi que ha marcat tota una època i que ha influït en més d'un dibuixant, i una voluntat de ferro que contrasta amb la suavitat i la tendresa dels seus dibuixos. (Alba Gilabert, Llibreria, núm. 115, 1986)

(...) una dona d'una exquisida sensibilitat. El seu dibuix, lluny del traç radical i contundent, es frágil i delicat, gairebé idíl·lic. Feliç. Com la vida de Mercè Llimona. (Marta Nadal, Serra d'Or, núm. 41, 1996)