Vaig néixer el dia abans dels innocents, per això tinc un punt d’ingenuïtat que no hi ha forma de superar.

Sóc vallesana i estimo els turons de vellut que, miri on miri, retallen el cel.

De petita, vaig passar molts anys asseguda al piano, embolicant-me amb les notes, en un univers sonor que tamisava els petits problemes diaris.

Volia ser pianista, però als concerts, a causa dels nervis, em suaven tant les mans que em relliscaven pel teclat! Així que vaig pensar que una feina on no

hagués de pujar gaire a l'escenari m'aniria molt millor. Però m'agradaven les tecles, per tant, vaig canviar les del piano per les de l'ordinador.

Amb aquest ordinador vaig fer la carrera d’Humanitats i el doctorat. I entremig, un munt de llibres i articles per a infants i adults.

Com que m’agraden tant els llibres i passo molt temps a llibreries i biblioteques, hi he trobat un company il·lustrador (o ell em va trobar a mi), i junts fem projectes que neixen dels nostres somnis i fantasies més ocultes.

Et diré un secret sobre mi: no m’agradaven els gats i ara en tinc dos que són la meva fal·lera. Això demostra que la vida et pot sorprendre per on menys t’ho esperes, i que val la pena deixar un espai obert a l’atzar.

Te’n diré un altre: enlloc sóc tan feliç com dalt d’un turó quan comença a vesprejar.


Pots llegir més coses sobre els llibres que publico i referències a "Seguint el fil", al meu bloc: avantpassats.blogspot.com