En el futur de la nostra ciutat, la construcció d'un equipament cultural a l'Eix Macià és un gran repte que donarà nous serveis i reafirmarà la ciutat com a referent cultural a Catalunya, Espanya i Europa. Fent realitat aquest projecte es respon a les noves exigències culturals de la societat sabadellenca i catalana del segle XXI.

L'equipament dotarà el municipi d'un nou teatre amb les més avançades condicions tècniques i de comoditat per als espectadors i, a la vegada, possibilitarà que l'Escola Municipal de Música i el Conservatori tinguin unes instal·lacions adequades per garantir la major formació musical possible. Tot això situat en un dels principals punt neuràlgics de la ciutat, l'Eix Macià, que gràcies a aquest projecte comptarà amb un nou hotel i aparcament.

Aquest nou equipament cultural s'afegirà al conjunt d'instal·lacions culturals que han fet que durant els últims anys Sabadell compti amb una programació cultural estabale. El Teatre La Faràndula, el recentment restaurat Teatre Principal, el centre de producció i creació artística Ca l'Estruch o la xarxa de biblioteques municipals són una bona mostra de l'aposta decidida que ha fet l'Ajuntament de Sabadell per la cultura i de forma especial per la música.

És per això que des de l'any 2002 i amb la col·laboració d'altres institucions públiques com és el cas de la Diputació de Barcelona i la Generalitar de Catalunya, l'Ajuntament ha anant treballant per concretar aquest projecte tan singular i important per a la nostra ciutat.

Un projecte que converteixi Sabadell en una ciutat de referència pel que fa a la creació, la producció i la formació musical.

La primera referència de la formació d'un grup de músics a Sabadell la trobem en una escriptura notarial datada el 7 de gener de 1768.

El 1920 es fundà l'Associació de Música. Tres sabadellencs -Francesc Trabal, Lluís Parcerisa i Joan Oliver- van promoure la creació d'una associació de música semblant a associacions d'altres poblacions.

L'any 1982 neix l'Associació Amics de l'Òpera de Sabadell (AAOS), de la mà de la soprano Mirna Lacambra, que va crear l'Associació per tal d'instituir un festival d'òpera i assegurar-ne la continuïtat.

L'any 1987 es crea l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) amb la doble finalitat de servir l'òpera i de poder portar la música simfònica viva a totes les poblacions de Catalunya.

Entre la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'AAOS es va endegar la idea de portar les òperes a altres poblacions. Així, el 1989 va néixer Òpera a Catalunya. El projecte servia per a donar suport a la supervivència de l'Orquestra Simfònica del Vallès i difondre l'òpera i el repertori simfònic arreu del país.

Una altra activitat fou l'organització del Concurs Nacional Eugenio Marco per a Cantants d'Òpera, bianual (1986-2000), del qual s'han fet nou edicions. I els premis extraordinaris en els Concursos Internacionals de Cant Francesc Viñas i Jaume Aragall, consistents a donar l'oportunitat a joves valors.

L'any 1996, es creà l'Escola d'Òpera de Sabadell, enregistrada com a Associació per a la Formació de Joves Cantants d'Òpera, a la qual s'accedeix per mitjà de proves de selecció a través del Concurs Mirna Lacambra.

La vitalitat musical de Sabadell és una realitat, tant històrica com present. Això ens fa pensar que estem en un moment en què és possible fer un salt i convertir Sabadell en una ciutat de referència pel que fa a la música.

La música, igual que altres sectors de la cultura, té tant un vessant artístic com industrial. Tot i que és lògic que els poders públics vetllin per l'existència d'una indústria cultural competitiva i sanejada, és en el vessant d'art on pren tot el sentit la intervenció de les administracions, han de vetllar perquè no es malmeti el seu interès cultural, artístic i social, i han de situar la música per sobre de les lleis del mercat.

La iniciativa pública ha d'optar per una programació que aposti per la qualitat, la difusió, l'aprenentatge de nous llenguatges, propostes que ens formin com a espectadors, que obrin als ciutadans noves exigències estètiques. Propostes també de qualitat i vocació popular.


En aquest sentit, un centre públic de formació i difusió musical ha de promoure i facilitar l'accés lliure de qualsevol ciutadà, i s'ha de regir per criteris de recerca del rendiment social i cultural de les seves activitats i no pel benefici econòmic generat per l'exhibició.