|
|
|
Mobilitat a les ciutats i als seus centres
|
|
|
|
|
(Resum de la ponència de Carme Miralles Guasch, professora de Geografia a la UAB)
|
|
|
|
Des de fa alguns anys s'està redefinint allò que es coneix com a desplaçament de les persones a la ciutat, tot deconstruïnt el que s'havia elaborat sota el paradigma de la modernitat al llarg del segle XX.
El segle passat, amb més o menys intensitat i destresa, a totes les ciutats del món occidental, l'urbanisme i amb ell el disseny de l'espai públic s'havia posat al servei d'un objectiu: encabir l'automòbil en la ciutat.
Així es canvien els perfils i els paisatges dels centres de les ciutats i es dissenyen les perifèries d'acord amb aquest nou element urbà. Les dimensions de l'espai públic canvien, ja no es llegeixen com espais que es recorren amb velocitats diferents -4km/h del vianant als 40 km/h del automòbil- sinó com un lloc per on transcorre un únic mitja de transport i amb ell una única velocitat.
|
|
|
Tanmateix des de fa alguns anys -encara pocs- aquesta perspectiva esta canviant. Ara s'inclouen en els desplaçaments tots aquells mitjans de transport, inclòs l'anar a peu, que circulen pels nostres carrers. Ara s'utilitza el terme mobilitat per posar l'accent en aquelles persones que en mouen i no només en els mitjans de transport que utilitzen. I des d'aquí es dissenya la ciutat i els seus centres.
També, i en paral·lel, s'ha canviat el paradigma de la modernitat pel de la sostenibilitat i amb ell s'ha replantejat la mobilitat a partir dels costos que aquesta genera. Costos econòmics, socials i mediambientals que, cada vegada amb més força, irrompen en el plantejament de les ciutats.
|
|
|
|
|
|
|
Dimarts 30 de juny, a les 7 de la tarda, al Casal Pere Quart (Rambla, 69 de Sabadell)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
