|
|
|
|
|
|
|
La Plaça Major dins la història de Sabadell
|
|
|
|
Informació extreta del quadríptic "Recuperem el nostre patrimoni, coneguem el nostre passat" editat per l'Ajuntament de Sabadell al juliol del 2008.
|
|
|
Segons el coneixement actual, el nucli urbà de Sabadell es començà a formar a mitjan segle XI. La vila s'articulava al voltant de dos elements principals l'església de Sant Salvador, predecessora de l'actual església de Sant Fèlix, i el mercadal, que es situava a la meitat nord de l'actual passeig de la Plaça Major.
Aquests eren els dos centres neuràlgics d'una vila que, al segle XIV, es va veure encerclada, delimitada i protegida per una muralla i el seu corresponent fossat.
Les primeres cases del Sabadell medieval es van construir al voltant de la confluència dels principals camins que travessaven el Vallès (els de Barcelona, de Manresa, de Caldes, de Granollers...), deixant un espai obert destinat a les activitats d'intercanvi que donaria lloc al naixement de la plaça del Mercat o plaça Major. L'any 1064 s'esmenta, per primera vegada, el "mercato de Sancto Salvatore", nom que tenia l'església de la vila en aquella època.
|
|
|
|
|
El darrer dia de mercat a la plaça Major, 1930 (Pere Alemany i Vila /AHS)
|
|
Al llarg de tota l'època medieval, la plaça del mercat era el lloc on acudien els pagesos de les rodalies per vendre els seus productes i comprar el que necessitaven. Les diferents activitats que es duien a terme en diversos punts de la plaça feien que es distingissin els espais, i que cadascun rebés el seu propi nom. Així, hi havia la plaça de Davant del Forn, la de la Carnisseria, la de les Gallines, la del Blat, la dels Alls i les Cebes o la de l'Oli.
L'any 1236, al nord de la plaça, s'hi estableix el forn de puges, en el qual tots els habitants de Sabadell estaven obligats a coure-hi el pa.
|
|
|
Davant del forn s'establiren els punts de venda de carn, coneguts com a taules.
Al voltant de la plaça es van anar construint alguns dels principals edificis de la vila com eren l'escrivania, la cúria, la notaria, l'hostal o l'hospital. Així mateix, gràcies a l'arqueologia s'han documentat possibles tallers, carnisseries i establiments d'apotecaris (farmàcies), entre d'altres activitats comercials.
Entre els canvis que s'anaren produint en la fesomia de la Plaça Major, destaca la construcció d'un porxo per a la venda de diversos productes, a mitjan del segle XVI, a la part nord de la plaça.
L'any 1825 aquest porxo va ser enderrocat, i el mateix any se'n va construir un de nou que només perdurà trenta anys.
L'activitat comercial a la plaça no s'aturà al llarg dels anys. Així a finals del segle XIX es construeixen uns edificis destinats a acollir les parades de carnisseria, cansaladeria, peixateria, etc., els quals es van establir a la banda sud de la plaça. Per a la seva construcció es van haver d'expropiar i enderrocar cases del carrer del Pedregar i de la plaça Major.
Un altre element singular de la urbanització de la plaça va ser la instal·lació d'una font monumental, a la part sud, l'any 1881.
|
|
Al marge d'aquestes parades construïdes, el mercat setmanal es va continuar fent al centre de la plaça, fins al diumenge 2 de febrer de 1930, data en què es va inaugurar l'actual Mercat Central.
La darrera gran remodelació de l'entorn de la plaça Major es produeix l'any 1948, moment en què s'enderroquen les cases que tancaven la plaça pel sud i que eren popularment conegudes com les illes de l'Alt Pedregar. Amb l'enderroc d'aquests edificis es comunicà la plaça amb la Rambla, creant l'espai obert que actualment configura el passeig de la Plaça Major.
|
|
|
|
Treballs d'enderroc de les cases de l'alt Pedregar, 1948 (Joan Balmes i Benedicto /AHS)
|
|
|
|
|
|
El passeig de la Plaça Major s'inaugurà per la Festa Major del 1951 (autor desconegut /AHS)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
