La celebració del 8 de març no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica de Cotton el 8 de març de 1908 o l'incendi de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911. En aquest dos incendis van morir 129 i 142 dones, respectivament.

Reivindicacions de millors condicions de treball i de vida, de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l'origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

En la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, reunida a Copenhaguen l'any 1910, Clara Zetkin presenta la proposta d'establir el Dia Internacional de la Dona, amb l'objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.

La primera jornada oficial del 8 de març com a Dia Internacional va celebrar-se el 1911.

Al final de la dècada dels seixanta ressorgeix el feminisme, que a més de lluitar pels drets legals de les dones qüestiona la distribució de rols dins de la família, la societat, la sexualitat o el treball domèstic. El nou moviment d'alliberament de les dones recupera la commemoració del 8 de març, que s'havia anat oblidant després de la Segona Guerra Mundial i que corrobora les Nacions Unides, el 1997, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.