La devoció mostrada pels vilatans i vilatanes va propiciar que el 1697 el Consell de la Vila prengués l'acord d'instituir una processó per venerar la Mare de Déu de la Salut cada segon diumenge de maig. La processó va evolucionar cap a una celebració anual que va passar a anomenar-se Aplec de la Salut. Es considera que aquell any va començar el culte públic de Sabadell a la marededéu, motiu pel qual el 1997 es va celebrar el 300 aniversari.

A finals del segle XVIII, l'aplec era conegut amb el nom de "fontada". Les famílies anaven a peu fins a l'ermita per ballar, jugar i compartir àpats festius. Durant la segona meitat del segle XIX, l'aplec va anar agafant més protagonisme dins del calendari festiu de la ciutat, coincidint amb una remodelació de l'indret. L'antiga ermita amenaçava ruïna i el 1872 l'Ajuntament va proposar l'enderrocament i la construcció d'un temple de nova planta. Després de diverses vicissituds (l'edifici erigit el 1879 per l'arquitecte Carles Gauran es va esfondrar), un nou temple va ser bastit en l'enclavament, obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer. El nou santuari es va inaugurar el 1882, encara que sense el campanar (que data del 1907). La imatge de la verge trobada es va col·locar a l'urna de la paret del presbiteri i posteriorment a l'altar, però després va desaparèixer. La imatge actual data de 1946 i és obra de l'escultor Manel Martí i Cabré.

L'Aplec de la Salut i la Festa Major són les dues festes més importants del calendari festiu de la ciutat. L'aplec es celebra el dilluns que segueix al segon diumenge de maig, tot i que les activitats commemoratives s'inicien ja uns dies abans, amb la tradicional Trobada de Corals Infantils, que té lloc al Teatre Municipal La Faràndula. Aplega a nombroses formacions corals d'escoles de la ciutat i ha celebrat més de vint-i-cinc edicions. Cal destacar els nombrosos actes litúrgics que tenen lloc al santuari, amb misses, pregàries i vespres solemnes. L'ofrena de flors a la memòria dels sabadellencs morts al camp de concentració de Mauthausen i de totes les víctimes del nazisme és una de les activitats més arrelades, igual com la Caminada Popular (Pujada a la Salut), el concurs d'ocells, la cercavila, el concurs de pintura ràpida i la plantada de gegants. La progressiva implicació de les entitats de la ciutat n'ha enriquit el contingut, aconseguint que el programa d'actes compti amb més de quaranta propostes diferents.