|
|
|
El Carnaval
|
CARNAVAL, LA FESTA INVISIBLE
Parlar dels origens del Carnaval no és parlar només de festa, és parlar de religió.
.../...
Febrer és el mes central del Carnaval, i la festa coincideix amb la darrera lluna nova de l'hivern, per aquesta raó varia de data en el calendari. Aquesta calendarització marca periodes de quaranta dies amb moments de festa i moments de no-festa.
.../...
Els primers estats civilitzadors no només organitzaren l'espai ciutadà, sinó que també organitzaren el temps i el feren sagrat. Els romans dividíen el seu calendarium en dies fasti, propicis per a l'activitat judicial i de qualsevol ordre, i dies nefasti o dies ater, dies negres no propicis per als actes públics i les assemblees populars. Ovidi anomenaria Fastos el seu poema narratiu de les festes romanes.
Sovint se sol considerar el Carnaval com a un cicle festiu que aniria des de mitjans de gener fins a finals de febrer, abastant festes com Sant Antoni i el mateix Carnaval, però també hi ha qui relaciona aquest cicle amb un cicle de festes d'inversió més extens: Santa Àgata, Sant Nicolau de Bari, Nadal, els Sants Innocents, la Candelera.CARNAVAL, LA FESTA INVISIBLE
Pep Fornéswww.festes.org
|
|
|
Carnaval la festa d'en Carnestoltes, el rei dels pocassoltes
L'etimologia de la paraula “carnestoltes” ens revela un dels trets importants d'aquesta festa un cop incorporada al cicle festiu cristià. Prové del llatí “carnes tollitas”, deixant clar que cal aprofitar els dies per gaudir de la disbauxa, abans de l'arribada de la quaresma, moment de renunciar a les alegries carnals (tant de gastronomia com de luxúria). A Catalunya s'utilitza habitualment el nom de Carnestoltes, per dessignar el perssotnatge central d'algunes de les celebracions lligades al la festa: En Carnestoltes. Aquesta festa també es coneix com a Carnaval (de l'italià “carne levare”, amb el mateix significat de prohibició de disbauxes i crida al recolliment quaresmal).
Als Països Catalans, la setmana de les festes de Carnaval o Carnestoltes té diverses jornades d'interès, amb l'inici del cicle el dimatrts de carnaval, tot seguit del Dijous Gras (dia en que les truites i la botifarra protagonitzen els àpats) fins el Dimecres de Cendra, final de la disbauxa i dia inicial de la quaresma, quan el capellà imposa cendra al cap dels fidels i pronuncia la fórmula de ritual següent: Memento homo quia pulvis es et in pulverem reverteris (Recorda, home, que ets pols i en pols et tornaràs). Els dies de Carnaval es caracteritzen per admetre un bon seguit de transgressions. Amagada sota les màscares, la gent es veu amb cor de fer sàtira, de desinhibir-se i deixar anar les seves ganes de diversió. Això es fa palès en les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada.
|
|
Carnaval a Sabadell
|
|
D'ençà de la recuperació de la democràcia el 1977, Sabadell torna a viure amb intensitat les festes de Carnaval. Amb els anys, les activitats han anat guanyant protagonisme i ha crescut el nombre de participants. És tradicional iniciar la setmana de Carnaval amb la recollida dels ingredients de la famosa sopa barrejada, anomenada Catxaruta. També hi ha la comitiva reial que acompanya el Rei Carnestoltes per tal que hi faci el pregó. A continuació, es pot degustar la deliciosa sopa Catxaruta i desinhibir-se al ball amb orquestra. El diumenge al migdia hi ha la ballada del Ball de gitanes i a la tarda té lloc la vistosa Rua de Carnaval que inicia el recorregut a la plaça Creu Alta, baixa per l'eix central i finalitza a la Rambla, cantonada Gran Via.
|
|
|
|
Ressenya històrica, 1929:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
