La festa dels carreters
La festa de St. Antoni, o sia la dels carreters, s'ha distingit sempre, però antigament era més senyalada per haver-hi més bestiar. I és que allavors els animals de bast, com els de cal Guineia, abundaven i els típics carreters, com el Pau del Castell, el Moliné, el Crous, el Boladero i el Silvestre eren carreters d'una peça. El Tacai, aquell pobre tartamut que només sabia dir "la Marieta, la Marieta" i que renegava ben clar, amb les seves patilles i el mocador llampant lligat al cap com un aragonès, aquell dia se sortia de fogó. Comneçaven al matí per la benedicció de les bèsties, l'ofici i la corrida per la Rambla. En havent dinat i begut el vi blanc i aiguardent, preparar-se per la passada amb orquestra o xaranga. Bèsties ben respallades i guarnides amb cintes i llaços i, presidint-los, la bandera de St. Antoni. A la nit ball de carreters, tartaners i traginers amb assistència de la família dels mateixos. En tacai no hi mancava pas; fins el feien ballar. Era una nota que tothom celebrava, puix era popular i admirat.
Marian Burgués
Sabadell del meu record, pàg. 129
Joan Sallent, impressor, 1929
