|
Edat mitjana
|
|
La parròquia de Sant Feliu d'Arraona és esmentada per primera vegada en un document de l'any 1039. Situada al marge esquerre del riu Ripoll (entre el que ara és el barri de Torre-romeu i el cementiri de Sabadell), d'aquesta parròquia en queda l'actual capella de Sant Nicolau. La parròquia, junt amb el castell d'Arraona (1049), controlava el terme d'Arraona, un terme de poblament dispers.
|
|
La formació d'un nucli de poblament agrupat es va produir, en canvi, a la plana del marge dret del riu Ripoll, amb unes primeres edificacions que es van construir al costat de la capella de Sant Salvador (actual església de Sant Fèlix), documentada de l'any 1076 ençà. A la llera del riu també s'hi construeixen els primers molins fariners.
|
|
|
|
Les primeres referències a un mercat proper a Sant Salvador daten de l'any 1069. La primera ocasió en què apareix el nom de Sabadell és l'any 1050, quan s'esmenta una via que anava de Sabadell a Sant Cugat del Vallès. L'any 1111 s'esmenta el Forum Sabatelli, on confluïen els camins de les viles de l'entorn. El mercat i els camins van afavorir el creixement de la població. D'això, en són testimoni les demandes de terres per fer-hi cases que es van dirigir a la Pavordia i als Tres Senyors.
|
|
Durant el segle XIV, Sabadell deixa de pertànyer al senyor feudal per passar a ser vila reial i aconsegueix privilegis que revitalitzen la seva vida social i econòmica. El 1369, a Sabadell hi havia 162 focs, segons el recompte que es va fer per tal de saber quantes famílies o llars hi havia a la vila. Calculant unes cinc persones per família, a la vila es comptava que hi vivien unes 810 persones. En aquesta època baixmedieval la vila estava envoltada de muralles, fossats i portals.
|
|
|
|
|
