|
|
|
Efemèrides
|
|
Setmana de l'11 al 17 de desembre
|
|
En una setmana com aquesta...
|
|
El 12 de desembre de 1992 va tenir lloc el CONCERT MÉS MULTITUDINARI DE L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). Prop de 5.000 treballadors de l'empresa Roca (que celebrava el 75è aniversari) van anar a escoltar la formació al Palau Sant Jordi de Barcelona. Junt amb el que van oferir amb Lluís Llach durant la festa major de Sabadell de 1989, aquest és un dels concerts que ha aconseguit reunir més persones per escoltar l'OSV.
|
|
|
|
El 13 de desembre de 1880 es va fundar l'ATENEU SABADELLÈS, societat dedicada a l'esplai i la cultura. Com explica l'historiador Miquel Carreras, l'Ateneu “va obrir classes de primera ensenyança, teneduria, francès, teoria de teixits, solfeig i música”. Dins de l'Ateneu es va crear l'Acadèmia de Belles Arts. “Poques entitats” -diu Carreras- “mereixen tan bé a Sabadell com l'Ateneu i l'Acadèmia que van fer els primers certàmens literaris i les primeres exposicions artístiques i van educar una sèrie d'homes que, en el ram de les arts, donarien glòria a la ciutat”.
|
|
|
|
El 13 de desembre de 1866 li va ser concedit a Josep Oriol i Badia el permís d'obres per edificar una fàbrica entre els carrers de Luisa Fernanda i de Tres Creus. La nova fàbrica -que seria coneguda com el Vapor Badia- es va posar en marxa el març de 1868. L'establiment industrial va comptar amb una màquina de vapor sistema Alexander de 20 cavalls de potència i va esdevenir un exemple representatiu de vapor de doble amplada amb una planta i pis. L'edifici va mantenir la seva activitat en la indústria tèxtil llanera fins el primer terç del segle XX. Després d'uns anys d'abandonament, l'any 1997 l'Ajuntament va adquirir l'edifici i el solar per a construir-hi la BIBLIOTECA CENTRAL de la ciutat. L'equipament actual és obra de l'arquitecte Josep Palau i es va inaugurar el dia 15 de novembre de 2002.
|
|
|
|
El 16 de desembre de 1979 la Ronda Zamenhof va recuperar la seva denominació original. Una gran festa ciutadana va acompanyar el que va ser el primer restabliment de nom original des de l'adveniment de la democràcia, iniciant així el camí de recuperar altres denominacions tradicionals dins del nomenclàtor urbà. La fins aleshores anomenada Ronda Alcázar de Toledo passava a dir-se Ronda Zamenhof, en honor de Ludwik Zamenhof (1859-1917), creador de l'esperanto. Una de les entitats que més va lluitar per recuperar aquest nom va ser el Centre d'Esperanto de Sabadell.
|
|
|
|
|
Va ser notícia... el 1979
|
|
El desembre de 1979 les fans de Los Pecos van protagonitzar un incident a la porta de Ràdio Sabadell que va obligar a tallar el trànsit del carrer del Convent. El ros i el moreno de Los Pecos havien anat a l'emissora per ser entrevistats en el programa Long Play, però l'aglomeració de fans xisclant va fer que el duet de cantants haguessin d'abandonar els estudis per la porta del darrere. Com deia el titular del Diari de Sabadell: “Las fans de Los Pecos, desmadradas”. En aquells moments Los Pecos era un dels grups més de moda, amb un astronòmic caixet de 350.000 pessetes per gala.
|
|
|
|
El desembre de 1979 s'estrenava al cinema Rambla de Sabadell una de les pel·lícules emblemàtiques de la transició democràtica: Companys, procés a Catalunya, de Josep Maria Forn. La pel·lícula estava protagonitzada per Luis Iriondo, actor amb un físic gairebé idèntic al del desaparegut president de la Generalitat. En aquells dies, la pel·lícula de Forn compartia cartellera sabadellenca amb obres com Sonata de otoño d'Ingmar Bergman, Un hombre llamado caballo d'Elliot Silverstein i Llega un jinete libre y salvaje d'Alan Pakula.
|
|
|
|
El desembre de 1979 a Sabadell es feia el primer transplantament de còrnia. El va fer el doctor Jairo Enrique Hoyos Campillo a la Clínica La Creueta de la Mútua Sabadellenca. El pacient, un noi de 24 anys, feia temps que havia perdut la visió per culpa d'una infecció a la còrnia. La donació s'havia fet a través del Banc d'Ulls de la Clínica Barraquer. El Dr. Hoyos feia el primer transplantament sabadellenc, però ja n'havia fet més de quaranta a l'aleshores anomenada Residencia Francisco Franco de Barcelona.
|
|
El desembre de 1979 un dels temes de debat del recentment constituït ajuntament democràtic era la conveniència o no de conservar la llançadora com a objecte de regal institucional. El Diari de Sabadell informava que s'estaven esgotant les existències de llançadores per regalar als visitants il·lustres que s'adreçaven a l'ajuntament i que es plantejava la possibilitat de canviar aquest símbol i fer un altre tipus de regal. Des del diari es va obrir un encès debat per no perdre el símbol de la llançadora, a la qual anomenaven “el Óscar sabadellense”.
|
|
|
|
|
|
|
