El 13 de juny de 1805 va néixer a Terrassa el músic, compositor i pedagog ANTONI OLLER i BIOSCA. Va exercir com a mestre de capella a les esglésies parroquials d'Igualada, Terrassa i Sabadell i va ser primer fagot del teatre Principal de Barcelona i de la Reial Capella de Madrid. Autor d'un oratori i diverses misses, va dirigir l'Escola de Música de Sabadell i va fundar una escolania que va posar sota l'advocació de la Mare de Déu de la Salut. Va morir a Sabadell el 1877. El 1925, l'Ajuntament de Sabadell li va dedicar un carrer a la Creu Alta.

El 15 de juny de 1883 va néixer a Sabadell GABRIEL CLAUSELLAS, eclesiàstic i arxiver de la ciutat. A més de ser capellà del Cementiri Municipal i de la Casa de la Caritat, va esdevenir un excel·lent historiador i home docte en llengües. Els seus treballs de documentació de la Capella de Sant Nicolau van facilitar que el batlle Esteve Relat pogués argumentar la seva compra per a la ciutat. Els darrers quatre anys de la seva vida va treballar a l'Arxiu Històric. Va morir el 1928. + Informació

A les Ordinacions de la Universitat de la vila i terme de Sabadell, i amb data de 16 de juny de 1635, es relata el cas de l'assassinat de Joan Ferganell, pagès de Sabadell, a mans (segons semblava) de Jaume Montells, àlias Matagitanos. Diu la crònica que a Montells el van detenir al Coll de Montcada i que va ser torturat durant un parell de dies al pallol de la vila. Montells va dir que confessaria la veritat i que s'oferia a remar deu anys a les galeres de Sa Majestat sempre que no el turmentessin més i li respectessin la vida. El pare de la víctima i el síndic van acceptar l'autoimposada condemna. I Montells va remar deu anys a galeres.

El 17 de juny de 1724 es va posar la primera pedra del CAMPANAR DE SANT FÈLIX. i es va fer la benedicció de les obres de fonamentació amb assistència de totes les autoritats del moment, clero, vilatans i de l'arquitecte de l'obra, el mestre Juan Garrido de Barcelona. Com explica Albert Roig Deulofeu a la seva monografia sobre el campanar, “amb una solemne processó s'arribà fins a la gran clotada dels fonaments i al fons es varen dipositar el primer carreu fundacional i una gerra de vidre amb documents i testimonis materials del moment”. + Informació

El 12 de juny de 1969 el Diari de Sabadell publicava dos anuncis on se sol·licitaven dones per treballar. Al primer es demanaven “Mujeres de 30 a 40 años, deben ser altas, cobrarán 1.350 pesetas/semana. Trabajarán en sección de trabajo continuo”. La raó social -una empresa tèxtil- no especificava el motiu pel qual es demanaven dones altes, però es dedueix que la màquina on havien de fer la feina sí que ho era i les baixetes potser no hi arribaven.

Al segon anunci es demanaven “Chicas para trabajo a turnos. Edad: de 18 a 30 años (solteras)”. Eren anys en què el “políticament correcte” encara no havia entrat als anuncis d'ofertes de feina.

El 14 de juny de 1969 la portada del Diari de Sabadell estava parcialment ocupada per una fotografia del Pavelló Municipal d'Esports en construcció . “Poco a poco va tomando forma el Pabellón Municipal de Deportes en una explanada de la calle Sol y Padrís”. Inaugurat el 1970, el pavelló semblava venir a complir les expectatives d'una ciutat que havia adoptat el lema: “Sabadell, Ciudad Piloto del Deporte Espanyol”.