|
|
|
125è Aniversari
|
|
|
|
|
|
17 d'abril de 1877: un reial decret del rei Alfons XII concedeix a la vila de Sabadell el títol de ciutat. Es reconeix així el seu paper capdavanter tant en l'àmbit econòmic com en el social i també el fet d'haver esdevingut un poderós pol d'atracció per a les localitats veïnes.
Sabadell reclamava el títol de ciutat des de feia temps. No era una qüestió solament de prestigi, sinó que la concessió refermava la petició d'esdevenir
|
|
|
|
cap de partit judicial, presentada per l'ajuntament en diverses ocasions, cosa que finalment es va assolir el 1883, pas previ al districte electoral propi (1886).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'any 1877 Sabadell tenia aproximadament 18.000 habitants i creixia ràpidament a l'ombra de les fàbriques tèxtils. Sabadell s'havia especialitzat en la producció de teixits de llana i l'any 1860 ja era el primer centre tèxtil llaner.
L'antiga vila medieval, que havia patit poques
|
|
|
transformacions fins el segle XIX, va experimentar durant aquest segle un marcat creixement econòmic, demogràfic i territorial.
Alguns dels principals esdeveniments:
|
|
Es crea l'Ateneu Sabadellès (1880), es funda el Banc de Sabadell, l'Acadèmia de Belles Arts i la Cooperativa la Sabadellenca (1881), es fan les primeres clavegueres (1886), l'ajuntament compra l'edifici del col·legi dels pares escolapis (1887) i el destina a seu municipal; es comença a instal·lar l'enllumenat públic elèctric en alguns carrers del centre de la ciutat (1894).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'any 1900 Sabadell tenia 23.294 habitants. L'energia del vapor va coexistir amb el gas, però, a partir de 1910, el vapor va ser desplaçat per l'electricitat. La lluita sindical va aconseguir millores en les dures condicions de treball d'homes, dones i nens. La jornada laboral el 1911 era de 62 hores setmanals i de 48 l'any 1919.
La ciutat canviava el seu aspecte: esdevenia un Sabadell de grans edificis industrials, de luxosos despatxos dels empresaris, però també de les cases barates.
|
|
Alguns dels principals esdeveniments:
Es crea l'Escola Industrial d'Arts i Oficis (1902); Sabadell aconsegueix l'annexió de la Creu Alta i les masies i els terrenys que pràcticament configuren el terme actual (1904); Ferran Casablancas presenta l'invent que el va fer famós arreu del món per fer grans estiratges de fil (1913); finalitza la construcció de l'edifici modernista de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (19195); s'acaba la construcció de la Torre de l'Aigua (1915); i arriba a Sabadell el tren elèctric dels Ferrocarrils de Catalunya (1922).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La ciutat tenia des del segle XIX una tradició associativa i cultural molt dinàmica. El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República. L'ajuntament de Sabadell va continuar la tradició d'ensenyament laic i de generalització de la instrucció. També es va treballar en l'atenció i la
|
|
|
|
prevenció sanitàries. La Guerra Civil (1936-1939) va suposar una ruptura radical amb el període anterior. La repressió franquista va comportar la pèrdua de gran part de la riquesa i la diversitat que l'havia impulsat en la primera part del segle XX.
|
|
|
|
|
Alguns dels principals esdeveniments:
La Rambla de Sabadell és remodelada per convertir-la en bulevard (1928); s'inaugura el nou mercat, obra de l'arquitecte Josep Renom (1930); l'Ajuntament reconeix un nucli de població al nord de la ciutat, a Ca n'Oriac, que calcula en 355 habitants (1945).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Durant la segona meitat dels anys cinquanta i la dècada dels seixanta es produeix un espectacular creixement de la immigració. El 1963 (120.416 habitants) la ciutat havia duplicat la població del 1950 (59.494 habitants).
|
|
Sabadell creixia i nous suburbis -sovint mal equipats i amb unes condicions de vida difícils- transformaven el perfil de la ciutat. La lluita per la democràcia en la clandestinitat es va incrementant cap a finals de la dècada dels seixanta i inicis dels setanta.
Alguns dels principals esdeveniments:
|
|
|
|
|
L'ajuntament permet al propietari dels terrenys de Torre-romeu de vendre parcel·les per acollir els immigrants que vivien a les coves dels marges del riu Ripoll (1951); s'inicia la construcció de les cases del barri de Nostra Llar (les cases de cal Garcia-Planas) (1954); la Casa Duran és declarada monument historicoartístic (1955); Sabadell s'annexiona la Creu de Barberà que pertanyia a Santa Maria de Barberà (1959); es construeix l'estadi municipal de la Nova Creu Alta (1969); s'aprova la construcció de la Gran Via (1972).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Durant els anys setanta, la crisi econòmica va provocar la fi del model de ciutat-fàbrica que tenia la seva base en la indústria. Moltes empreses dedicades al tèxtil van tancar les portes. La recuperació de la ciutat democràtica (amb les eleccions de 1979) havia costat anys de lluites i sacrificis a molts dels seus ciutadans i ciutadanes des de la seva militància política, social i cultural.
|
|
|
Sabadell obria una nova etapa en què calia resoldre moltes qüestions: la urbanització de la ciutat, la creació d'equipaments públics, l'articulació de la vida representativa, etc. Sabadell ha viscut un canvi radical i ha passat de tenir una economia dominada per la indústria a ser una ciutat amb una majoria de la població treballant en el sector dels serveis.
|
|
|
Alguns dels principals esdeveniments:
vaga del pa i vaga del metall (1976); eleccions per a la recuperació de la democràcia local(1979); creació de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell (1982); inauguració del Parc Recreatiu de la Bassa de Sant Oleguer (1986); inici de les obres d'urbanització del sector de l'Eix Macià (1989); creació de l'Orquestra Simfònica del Vallès (1987); inauguració del parc de Catalunya (1992); inauguració de la Biblioteca del Vapor Badia (2002).
|
|
|
|
|
|
|
|
