El 24 d'abril de 1890 va néixer Eulàlia Garriga i Casals, creadora d' una institució dedicada a la formació de les noies treballadores que, més tard, va ser l'Institut Social de la Dona (carrer de la Salut, 42, que actualment acull la seu de Càritas).

Eulàlia Garriga es va dedicar a la formació i promoció de la dona treballadora a l'Escola Nocturna del Sagrat Cor per a noies obreres de la nostra ciutat. El pare d'Eulàlia Garriga era un important industrial del tèxtil, fundador de Garriga Germans. Per solucionar els problemes de l'Escola Nocturna (que va haver de canviar tres vegades de domicili) va adquirir -junt amb els seus germans- la finca del carrer de La Salut 42, la va restaurar i va fer un local amb aules d'estudi i un saló d'actes. També va conservar l'espaiós jardí. Eulàlia Garriga no va poder veure el nou edifici arranjat, ja que va morir, a l'edat de 48 anys, vuit dies abans de l'entrada dels nacionals a Sabadell (l'any 1939).

El 27 d'abril de 1897 Marçal Ballús presenta públicament un cinematògraf Lumière, de la seva propietat en una sessió memorable celebrada als Camps de Recreo de Sabadell. Marçal Ballús va ser el principal introductor del cinema a Sabadell ja que disposava d'un autèntic projector Lumière que havia adquirit durant un viatge a París. La primera sessió de cinema als Camps de Recreo constava dels següents films de 16 metres: “Los dos primeros luchadores de Europa”, “La plaza de la Repoública de París”, “Varios niños jugando al paso”, “Un mercado en Marsella”, “Desfile de un regimiento de caballería en campanya” i “La Miss Fuller”. Tot això s'explica al llibre “Saló Imperial. Un cinema històric a Sabadell” d'Emília Colomer Amat, editat per la Societat Cinematogràfica del Saló Imperial (1995).

El 30 d'abril de 1076 va tenir lloc la consagració de l'esglesiola de Sant Salvador d'Arraona, (ad II Kalendas maii anno XVI regni Phylippi regis) (actualment coneguda com Capella de Sant Nicolau). L'acte de consagració quedà consignat en el pergamí 490 de Ramon Berenguer I de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

El 27 d'abril de 1976 el Diari de Sabadell informava de la celebració de la Fiesta del Árbol prevista pels dies 28, 29 i 30 d'abril, organitzada per “las delegaciones municipales de Cultura, Salubridad y Ornato Público”. La plantada d'arbres es va fer als barris de La Roureda, Ca n'Oriac, Merinals i Sant Oleguer.

El 27 d'abril de 1897 Marçal Ballús presenta públicament un cinematògraf Lumière, El mateix dia s'anunciava un eclipsi parcial de sol que es produiria el 29 d'abril a les 12,02 h.

El 30 d'abril de 1976 va ser notícia que més de dues mil persones havien recollit 6 tones de residus a Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac. El diumenge 25 d'abril s'havia culminat l'operació “Neteja del Parc” en el marc del Centenari de l'Excursionisme Català, organitzat per la Unió Excursionista de Sabadell (UES). Al llarg dels mesos de març i abril de 1976, els participants en aquesta gran operació de neteja havien recollit les sis tones de brossa, part de la qual va ser cremada simbòlicament el mateix 25 d'abril. La crema controlada va comptar amb l'ajut dels bombers i d'ICONA.

A finals d'abril de 1956, la comissió organitzadora d'un homenatge al poeta Joan Arús (1891-1982) informava que estava preparant, per subscripció popular, un volum antològic que contenia un centenar de poesies d'aquest autor. Fill de Castellar del Vallès i molt implicat en la vida cultural sabadellenca, Joan Arús dóna nom a un concurs literari que es celebra al seu municipi natal.

El 26 d'abril de 1956 al diari Sabadell es publicava una anunci de Joventut de La Faràndula, que en aquells moments estava en plena campanya de recollida de fons per a la construcció del que seria el Teatre La Faràndula, al carrer d'Alfons XIII. “Finalizando el próximo dia 30 del corriente, el plazo para subscribir acciones de Inmobiliaria Cultural Sabadell S.A., se suplica a cuantos estén pendientes de contestación y a aquellos que deseen formalizarla, lo comuniquen antes de la fecha indicada al Teatro Alcázar”. La campanya de subscripció d'accions, en acabar el mes de maig de 1956, va aconseguir set milions i mig de pessetes. Les obres ja s'havien iniciat el 2 d'abril i el 30 de desembre -nou mesos després- s'inaugurava el teatre, obra de l'arquitecte barceloní Guillem Arís i del sabadellenc Josep Vila Juanico.

El 28 d'abril de 1956 el diari Sabadell es feia ressò de l'arribada de la Relíquia de San Ignacio de Loyola a la ciutat, amb motiu del IV aniversari de la seva mort, que s'havia produït a Roma el 1556: “(...) nada podría ser más grato para nuestra ciudad que albergar durante unas horas el cráneo de San Ignacio, en el interior del cual se gestó, por voluntad divina, el arma más eficaz, no sólo contra los enemigos de la Iglesia, sinó incluso contra los mismos que, llamándose sus hijos, a menudo no lo son”.

La darrera setmana del mes d'abril de 1931 Sabadell vivia encara l'eufòria de la proclamació de la República. El dimarts 14 d'abril de 1931, a la tarda, els regidors republicans electes van ocupar l'Ajuntament i van proclamar la República a Sabadell (al matí ja s'havia proclamat a Barcelona). El nou Ajuntament republicà va nomenar Salvador Ribé García com a alcalde.