Portada

  • Mapa del Web
  • Contacte

Ajuntament de Sabadell

La Ciutat de Sabadell

Ets a: La Ciutat de Sabadell  > Setmana del 25 al 30 de setembre de 2006

Història de Sabadell
Escut i topònim
Patrimoni de la ciutat
Sabadell 125 anys
Efemèrides
Nomenclàtor
Sabadell en xifres
Infraestructures
Web dels districtes
Projectes de ciutat
Consell de ciutat
Processos partipatius de ciutat
Imatges de la ciutat
Equipaments municipals
Entitats de Sabadell
Efemèrides
Setmana del 25 al 30 de setembre 2006
En una setmana com aquesta...
La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, un FORT AIGUAT VA DESENCADENAR UNES RIUADES de tràgiques conseqüències.

Un episodi de pluges torrencials al Vallès Occidental va afectar greument les poblacions de Rubí, Terrassa, Sant Quirze i Sabadell. Com s'explica al núm. 27 de la revista Arraona, “a Sabadell es van registrar 212 litres per m2 i es van desbordar el riu Ripoll, la riereta i el riu Sec”. A Sabadell, les víctimes mortals oficials van ser 32. En tot el Vallès, la suma de morts va depassar els 500. A més dels ferits de diversa consideració, les destrosses van ser molt importants. A Sabadell van ser els que vivien prop del riu els que van patir molt directament les conseqüències de la riuada. + Informació
Riuada del 1962
El 26 de setembre de 1896 neix RICARD MARLET I SARET, dibuixant, pintor i gravador especialitzat en el treball amb boix.

Entre les seves obres cal destacar les xilografies per a una edició del Quixot de la Societat de Bibliòfils de Nova York el 1933. Les decoracions murals del Saló Modernista de la Caixa d'Estalvis de Sabadell són també obra seva. Va morir a Matadepera el 1976. + Informació
El 28 de setembre de 1860 Sabadell rep la VISITA DE LA REINA ISABEL II, acompanyada pels seus fills Alfons (futur rei Alfons XII), Isabel i Eulàlia.

El cronista Marian Burguès fa una més que notable (i àcida) descripció d'aquesta visita al seu recull Sabadell del meu record. Com a mostra, l'anècdota d'un pobre mendicant que va demanar almoina a la reina, i al qual aquesta li va fer caritat donant-li un escut. Quan el mendicant exclamà: “Déu n'hi dó” i la reina va demanar que li traduïssin què havia dit, un tal Viloca (protegit del magnat Pere Turull), li va respondre: “Ha dicho que Dios la dé”. + Informació
Isabel II
El 30 de setembre de 1910 neix JOSEP TORRELLA I PINEDA. Va exercir com a cronista local, autor de teatre i de prosa, articulista i expert en cinema -per destacar només algunes activitats.

Josep Torrella va obtenir nombrosos premis al llarg de la seva vida i va destacar per la seva vinculació al món associatiu de la ciutat (presidint, entre altres, la Fundació Bosch i Cardellach). La seva gran cultura cinematogràfica el va dur a dirigir la revista Otro Cine. Entre les seves darreres monografies cal destacar Sabadell, un segle de cinema, en col·laboració amb Albert Beorlegui. Va morir el 14 de juny de 2003. + Informació
Va ser notícia... el 1995
La darrera setmana de setembre de 1995 la RAMBLA D'IBÈRIA va sortir a les primeres pàgines dels diaris per culpa d'un succés.

El 28 de setembre, un camió que circulava per aquesta via es va veure engolit dins d'un forat de deu metres de diàmetre ja que va cedir el paviment. Sembla que el clavegueram no havia pogut absorbir l'aigua de les pluges recents i que el sòl havia quedat en fals. El conductor va resultar ferit lleu. Onze mesos després, quan s'estava reparant el clavegueram i la via tornava a estar oberta al trànsit, el paviment es va obrir altra vegada. Un matrimoni que circulava en el seu vehicle es va precipitar al fons d'un nou forat. Per sort, aquesta vegada tampoc es van haver de lamentar víctimes mortals.
Va ser notícia... el 1976
El setembre de 1976 el Diari de Sabadell informava de la TORNADA DE L'ÒPERA-ROCK HAIR A LA CARTELLERA sabadellenca.

Després d'haver omplert el teatre Euterpe de gom a gom en les dues sessions que es van fer al juliol, la companyia nord-americana Pattaglou portava de nou l'espectacle a la ciutat, en aquesta ocasió al Teatre La Faràndula. El cèlebre musical de Rado, Ragni i McDermott -emblemàtic de l'era hippy- no només atreia pel missatge pacifista, per les cançons trencadores i per l'estètica flower-power. El morbo estava servit perquè en una de les escenes apareixien tots els actors i actrius nus de pèl a pèl. Llargament prohibit a l'Estat espanyol durant l'època franquista, Hair s'estrenava aquí vuit anys després d'haver-ho fet a Broadway.
Cartell de l'Òpera Hair
Informació sobre l'Accesibilitat del portal sabadell.cat