|
Efemèrides
|
|
Setmana del 25 al 31 de desembre
|
|
En una setmana com aquesta...
|
El 25 de desembre de 1962 i tan sols tres mesos després de les riuades, una entrada d'aire siberià va portar una GRAN NEVADA que va durar 24 hores seguides i que va deixar a la ciutat un gruix mitjà de neu de 72 centímetres. Sabadell es va quedar sense subministrament d'aigua i de gas, i pràcticament incomunicada per carretera i per tren.
|
El 28 de desembre de 1367 el rei Pere III, aconsellat per la seva muller Elionor, va donar a Sabadell LES AIGÜES QUE BROLLAVEN DE LA FONT ROSELLA i d'una altra sense nom, properes i situades a la parròquia de Sant Julià d'Altura, en terres de la masia Ustrell. Ho explica Miquel Carreras a Elements d'història de Sabadell, on diu que la concessió “corresponia a una de les necessitats més fortes de Sabadell, població que, bastida en terrenys molt secans, havia de sentir com a major fretura, la d'aigües. Però els sabadellencs van trigar molt temps a usar les d'aquelles fonts, perquè l'obra de fer venir l'aigua des de tanta llunyària era costosa i el municipi anava curt de diners”.
|
El 28 de desembre de 1845 neix a Sabadell AGUSTÍ CREUHERAS I BRUJAS, filòleg i pedagog. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar i doctorar. Va exercir com a professor en diverses escoles de Sabadell i de Barcelona. Gran estudiós d'idiomes (especialment del llatí, del grec i de l'hebreu), va ser un brillant conferenciant. Va morir a Barcelona el 1920.
|
|
El 30 de desembre de 1956 s'inaugura el TEATRE LA FARÀNDULA. Les obres, segons el projecte de l'arquitecte barceloní Guillem Arís (assistit pel sabadellenc Josep Vila Juanico) s'havien iniciat el mes d'abril del mateix any. Amb 1.400 localitats, entre platea i pis, doblava la capacitat del Teatro Alcázar del carrer de Les Planes. Ho explica Josep Torrella i Pineda a l'estudi La vida teatral sabadellenca. Síntesi històrica: “S'estrenà l'obra 'El tocacampanes', de Pere Vila Espona, de Prats de Lluçanès. Justament la majestuosa cortina del nou teatre s'aixecava per primera vegada davant l'escena d'una església de poble amb només personatges infantils: quatre o cinc marrecs que hi conversaven. Tot un símbol”.
|
|
|
El 31 de desembre de 1881 neix el BANC DE SABADELL. Un col·lectiu de 127 empresaris i comerciants de la ciutat funden el banc, amb l'objectiu de finançar la indústria local i proveir-la de matèries primeres (llana i carbó) en condicions més favorables. + Informació
|
|
|
|
|
Va ser notícia... el 1933
|
|
El desembre de 1933 diversos anuncis publicats al Diari de Sabadell i sa comarca cantaven les excel·lències de la llum elèctrica. La casa Osram feia propaganda de les seves bombetes amb textos com aquests: “La llum és barata... amb bombetes bones que transformen l'electricitat en màxima llum”; “Exigiu sempre expressament bombetes Osram de gas noble que fa més claror. Refuseu les bombetes de llum pobra”. Malgrat els avenços que anaven arribant, al diari també es recollien altres anuncis, com aquest: “Carbonilla (de pinyol d'oliva) completament desgasificada; la millor per als brasers”.
|
|
|
|
La darrera setmana de l'any 1933 Catalunya vivia commocionada per la desaparició del president Francesc Macià, mort el dia de Nadal. En la seva edició del 30 de desembre, el Diari de Sabadell i sa comarca incloïa un editorial amb el títol de 'Successió', on deia, entre altres coses, frases com aquestes: “Desapareguda la gran figura de Macià, és difícil trobar un successor que sàpiga esdevenir l'aglutinant del nostre poble i aconsegueixi en les hores de responsabilitat aquella unió àmplia que tant ens convé i que fins ara la figura de Francesc Macià havia fet possible: caldria només recordar l'adveniment de la República, la votació de l'Estatut català i ara, finalment la immensa multitud que acompanyava les despulles del President, per constatar aquesta veritat”.
|
|
|
|
El desembre de 1933, el Diari de Sabadell i sa comarca publicava un article on alertava dels perills de l'atur adolescent i deia: “La inactivitat prolongada d'una part de la joventut és, sens dubte, quelcom més perjudicial per al conjunt de la societat que l'atur dels adults. Cal, doncs, adoptar mesures especials encaminades a ocupar d'una manera convenient els adolescents que es troben sense feina en sortir de la vida escolar”. En el mateix diari, nombrosos anuncis posaven en evidència la precarietat laboral i moltes persones s'oferien: “Modista pràctica s'ofereix a domicili”; “Xofer jove, amb molta pràctica, s'ofereix”; “Noi de 14 anys s'ofereix per aprenent de despatx”; “Viatjant jove, de 25 anys, coneixedor de totes les rutes comercials d'Espanya, s'ofereix”.
|
|
|
|
|
|
