|
|
|
Efemèrides
|
|
Setmana del 29 de gener al 4 de febrer
|
|
En una setmana com aquesta...
|
|
El 30 de gener de 1934 mor la poetessa AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ al seu domicili del número 16 del carrer de l'Escola Industrial. Amb una sòlida formació acadèmica, Agnès Armengol va conrear les seves afeccions literàries i artístiques a la ciutat. La seva activitat cultural va ser remarcable, col·laborant en revistes emblemàtiques com Lo Gai Saber, Lo Catalanista, La Revista de Sabadell i La Llumanera de Nova York. Nascuda el 1852, Agnès Armengol va ser reconeguda per les grans figures literàries del seu temps, com ara Víctor Català -l'autora de Solitud- que es referia a la seva obra poètica com “una font de gaudi i d'ensenyança”. Bona oradora i molt patriota, Agnès Armengol prenia part als mítings catalanistes de l'època al costat dels polítics més representatius de Catalunya. De que duia a Catalunya sempre al cor n'és testimoni l'epitafi de la seva tomba del cementiri de Sant Nicolau: “Pàtria, Fides, Amor. Agnès Armengol us demana la gràcia d'una oració”.
|
|
|
|
El 31 de gener de 1864 s'inaugurava oficialment el PONT DE LA SALUT, les obres del qual s'havien iniciat el 1862. El diputat provincial Feliu Vilarrúbias (1812-1884) va proposar la construcció d'un camí veïnal de Sabadell a Caldes, fent evident la necessitat de construir un pont per travessar el riu Ripoll. El 12 de maig de 1862 una riuada es va endur la pedra preparada per a la construcció i va tapar els clots dels fonaments i el 15 de setembre una altra riuada va enderrocar tres dels pilars i es va emportar les bastides. La construcció del pont es va acabar a finals de 1863, inaugurant-se oficialment el 31 de gener de 1864.
|
|
|
|
El febrer de 1620 té lloc l'execució de vàries dones acusades de bruixeria. Ho consigna l'historiador Miquel Carreras a Elements d'història de Sabadell: “Vàries dones de Palausolità, Castellar, Sabadell i Caldes van ser preses com a bruixes en aquest darrer poble. Se les acusava i elles confirmaren aquesta acusació per força de turment, de tenir tractes amb el dimoni, amb el qual solien reunir-se al cim del Montbui, sobre Caldes i en el Puig Aguilar, sobre les Arenes, per a acordar malvestats com la de fer venir pedregades sobre la comarca”. El procés contra les suposades bruixes es va iniciar a la Cúria de Caldes, va passar a Castellar i es va completar a Sabadell, on les suposades bruixes van ser penjades.
|
|
|
L'1 de febrer de 1947 neix a Sabadell FRANCESC BELLMUNT, director de cinema i guionista. + Informació
|
|
|
|
El 2 de febrer de 1913 “una joveníssima Raquel Meller debutava a Sabadell, en el lluït marc del Saló Imperial”, com recull Emília Colomer al llibre Saló Imperial. Un cinema històric a Sabadell. Als cinemes de l'època era habitual que les sessions de cinema es complementessin amb actuacions de varietés, amb la participació d'artistes de gèneres diversos (equilibristes, còmics, cançonetistes, imitadors i parelles de ball, entre d'altres).
|
|
|
El 2 de febrer de 1930 va ser l'últim dia en què el mercat s'instal·lava a la plaça Major. A partir d'aleshores la ciutat disposava d'un edifici de nova construcció per acollir aquesta activitat comercial, construït al que fins aleshores s'anomenava “Camp de la Sang” (l'illa delimitada pels carrers de Colom, Jovellanos, Calderón i Corominas).
|
|
|
Va ser notícia... el 1977
|
|
El gener de 1977 l'Hotel Creu Alta tancava les seves portes definitivament. L'hotel, de tres estrelles i amb 104 habitacions, era el segon que s'obria a la ciutat i s'havia inaugurat l'octubre de 1974. Es trobava a la confluència del carrer de Francesc Layret amb l'avinguda de Francesc Macià. L'edifici es va posar a subhasta, amb un preu de sortida de 40 milions de pessetes i uns anys després es va reconvertir en bloc d'habitatges.
|
|
L'edició del 2 de febrer de 1977 del Diari de Sabadell recollia abundant informació gràfica sobre la nevada i la tempesta de pluja amb pedregada que havia tingut lloc a la ciutat el 31 de gener. “Enero se despidió con lluvia, granizo y nieve”, deia el titular. La neu va caure a la part nord de la ciutat, emblanquinant l'avinguda de Matadepera, la Riereta i la plaça de Catalunya. La pedregada i la pluja van caure sobre el sector sud.
|
|
A principis del mes de febrer de 1977 s'anunciava la imminent inauguració de la Plaça de la Llibertat, al barri de La Concòrdia. A l'edició del 2 de febrer del Diari de Sabadell es reflectia la preocupació de l'associació de veïns a l'hora d'aconseguir l'autorització del consistori per batejar la plaça amb el nom de “Llibertat” (eren temps de transició) i adduïen que al barri ja hi havia carrers amb noms com “Estalvi”, “Progrés”, “Pau”, “Fidelitat”, etcètera. Però el problema no va venir per aquí: se'ls va autoritzar el nom, però no els van donar diners per a l'enjardinament. Les aportacions dels veïns van permetre pagar les vint mil pessetes que costaven els plataners que es van plantar.
|
|
L'edició del Diari de Sabadell del 4 de febrer de 1977 incloïa una informació referent a la campanya d'aportacions voluntàries per recuperar per a la ciutat el quadre Corpus de Sang. Els Segadors del pintor sabadellenc Antoni Estruch i Bros (1872-1957) “Dentro de dos meses ya podrá admirarse en el Museu d'Art”, es deia al text. La Campanya Pro-Rescat -inspirada per alguns ciutadans- havia aconseguit que els propietaris del quadre decidissin vendre'l a la ciutat i la campanya d'aportacions voluntàries anava destinada a recaptar les 800.000 pessetes que es requerien (per pagar el quadre i restaurar-lo). A febrer de 1977 ja s'havien aconseguit 274.000 pessetes.
|
|
|
|
|
|
|
|
