Així doncs, durant l'època moderna, entre els segles XVI i XVII, un cop perduda la funció original de la masia fortificada, es va dur a terme la construcció d'un nou edifici tipus masia productiva damunt el mateix espai físic de l'edifici precedent, dedicada a l'explotació agrícola. Aquest nova edificació va comportar el desmuntatge de les parets antigues i la readaptació dels seus espais destinats a l'activitat agrícola. D'aquesta manera s'identifiquen varies estances principals articulades per dos grans murs mitgers i un gran celler a la part del darrera, que sembla que configurarien una masia de planta rectangular de tres naus. Amb la intervenció arqueològica s'han localitzat diferents parts d'aquesta masia, com ara restes de les parets perimetrals i dels murs interiors, així com elements atribuïbles als àmbits de les cuines i de la llar de foc. Així mateix, també destaca una galeria subterrània de 20 metres de llargada, ja coneguda d'antic, que correspondria a la masia d'època moderna.

Finalment, durant les darreries dels segle XIX la masia de Can Feu sofreix un procés constructiu i de reforma que la converteix en l'edifici que avui coneixem, un castell d'estil romàntic amb elements arquitectònics de tipus historicista, com ara tores i torretes, grans finestrals i portalades, elements heràldics, etc.

La construcció d'aquest nou edifici va significar una transformació profunda de la masia precedent dels segles XVII-XVIII, especialment en la modificació interior dels seus espais funcionals i habitacionals, i en la seva fesomia i aspecte exterior. Tanmateix, la nova construcció va mantenir gran part de les parets mitgeres i gran part dels murs perimetrals de l'antiga masia, especialment les façanes de la cara nord i la cara oest, que van quedar imbuïdes i emmascarades pel nou edifici del castell del segle XIX. La façana principal del costat de migdia si que va ser totalment desmuntada i construïda de nou, anivellant-la i dotant-la de tres grans portals adovellats i grans finestrals ornamentats de tipus senyorial, que és la que existeix avui en dia.

L'excavació de l'Àmbit A a permès documentar tots els estrats d'enderroc i d'abandó amb presència abundant de carbons, fustes carbonitzades, panots d'argila termoalterada i restes de material arqueològic, especialment ceràmica i objectes de ferro, destacant les ceràmiques de vernís negre o campanianes, amb peces pràcticament senceres.

En aquesta habitació, just per damunt del nivell de circulació i d'ús de l'estança, s'han recuperat diferents elements de fusta carbonitzada que podrien correspondre a estris de fusta o elements de mobiliari, com ara una possible arada de fusta. Es tracta d'un tronc d'uns 110 cm. de llargada amb una terminació corbada fent quasi un angle de 90º i amb un encaix en el seu extrem de forma afuada. En el seu entorn immediat es localitzen altres elements de fusta carbonitzada que hi podrien estar associats, així com algun element de ferro.

L'Àmbit C presentava un potent nivell d'enderroc de la teulada feta amb tegulae. Per sota s'han excavat els seus nivells d'abandó i circulació, amb presència d'alguns retalls circulars a manera d'encaixos. Per altra banda, en el costat sud de l'estança s'ha localitzat una sepultura altmedieval (segles X-XI) que tallava els estrats d'enderroc de l'àmbit.

Pel què fa a l'Àmbit D, s'han extret els nivells superiors d'enderroc amb capes de carbons i d'argila termoalterada, sense presència de tegulae, així com els seus nivells d'abandó, recuperant-se abundant material arqueològic, especialment ceràmic. Destaca per la seva singularitat, la rella de ferro d'una arada, diferents claus de ferro de les cobertes, així com algunes eines també de ferro. Pel què fa al material ceràmic s'ha recuperat gran part de dues àmfores esclafades en el nivell de paviment.

Per altra banda, en aquest mateix Àmbit D, s'ha identificat un mur interior que delimita un petit espai intern, on s'ha localitzat part d'un tauló o planxa de fusta carbonitzada, a manera de porta o lleixa. Així mateix, en aquest àmbit i per sota del nivell d'abandó s'ha identificat un conjunt de 26 forats de pal, que semblen correspondre a una fase d'ús anterior amb la presència d'una estructura aèrea feta de material perible tipus porxo o cobert.