|
Amb motiu de les obres d'urbanització del Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec, promogut per la Junta de Compensació del Pla Parcial de Sant Pau de Riu-sec de la qual Vantoureix és el principal propietari i promotor, aquesta junta ha finançat les diverses intervencions de caràcter arqueològic que s'hi han dut a terme en els darrers dos anys, amb un cost superior als 800.000 €. Aquestes han estat dutes a terme per part dels equips d'arqueòlegs d'Arqueociència Serveis Culturals i Arrago S.L. Les diverses fases d'intervenció arqueològica han rebut subvencions econòmiques per part del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (Direcció General del Patrimoni Cultural).
El Pla Parcial Urbanístic va incorporar el coneixement que tenia l'Ajuntament de Sabadell de la potencialitat arqueològica de l'àmbit, així com les prescripcions de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Aquestes prescripcions preveien una sèrie d'estudis arqueològics per tal de poder estudiar les estructures arqueològiques que poguessin estar presents en aquest àmbit.
La Intervenció arqueològica actualment s'està duent a terme per part de l'empresa Arrago. S.L. amb la Direcció Arqueològica de Jordi Roig. Així mateix compta amb el seguiment de la Intervenció Arqueològica per part del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Sabadell, conjuntament amb la promotora. La fase actual ha permès documentar diverses estructures arqueològiques, delimitar el jaciment arqueològic i establir una primera evolució històrica de l'assentament.
Resultats arqueològics
Els treballs arqueològics desenvolupats a Sant Pau de Riu-sec han deixat a la llum un interessant i extens assentament d'època romana republicana tipus vil·la (segles II-I aC.), amb diferents habitacions i construccions fetes amb murs de pedra i argila. En segon lloc, i com a continuïtat de l'assentament precedent, s'ha localitzat un jaciment d'època romana imperial (segles I-III dC.) corresponent a una vil·la romana amb murs fets de pedra i morter.
A més, s'ha trobat també un important jaciment d'època alt-medieval (entre els segles IX-X al XIII-XIV), amb un assentament o vilatge dels segles IX-X format per un conjunt d'una vintena de sitges, així com una necròpolis i una sagrera associada a l'església romànica de Sant Pau de Riu-sec. Aquest espai mostra un elevat nombre de tombes (prop de dues-centes) i sitges dels segles XI al XIII. Destaca per la seva qualitat la necròpolis medieval, amb presència d'estructures funeràries singulars fetes mitjançant grans fosses amb cobertes de lloses i senyalitzacions superiors mitjançant laudes fets de còdols i morter, així com la presència d'aixovars funeraris amb olles de ceràmica col·locades a l'interior de les sepultures. Aquests tipus d'enterraments es poden datar al segle XII, a l'etapa en què l'església de Sant Pau va ser en mans de l'orde templer.
Els treballs que s'estan fent a aquest jaciment van començar a finals del mes de juliol en el denominat Sector 4, corresponent a l'espai de davant de l'església i de la rectoria de Sant Pau, i s'han desenvolupat al llarg del mes d'agost i desembre. Aquest sector ja es va excavar en l'anterior intervenció (al 2007), identificant-se una gran quantitat de restes arqueològiques corresponents a diferents jaciments i períodes històrics.
Importància de les troballes arqueològiques
Aquest conjunt alt-medieval va tenir continuïtat fins a finals del segle XIX amb la consolidació de la parròquia i la quadra de Sant Pau de Riu-sec. Concretament, l'edifici de l'església fou objecte d'intervencions arqueològiques entre els anys 1979 i 1985. Aquestes actuacions van permetre localitzar la primera nau de l'església romànica del segle XI així com diverses sitges d'emmagatzematge del segle XII-XIII.
Per altra banda, i com a estructura singular, es va localitzar un banc d'obra semicircular amb una base o pilar central a manera de suport d'una ara d'altar just a l'espai de l'absis romànic i segellat per aquest. Aquesta estructura ha estat interpretada com un bema o banc d'altar de tipus síriac apte per a una ara en sigma, i relacionable amb una esglesiola d'època paleocristiana emplaçada a l'indret. El coneixement parcial d'aquesta estructura i de l'espai interior de l'església de Sant Pau fa que encara no sigui possible confirmar l'existència d'aquest primer edifici de l'antiguitat tardana o de l'època paleocristiana.
En conjunt, i pel què fa al jaciment romà i medieval, s'ha pogut constatar que ocupa una superfície d'uns 6.000 metres quadrats, i que aproximadament la meitat de la vil·la romana es troba actualment conservada sota l'edifici de l'església i de la rectoria. Amb aquesta fase d'intervenció arqueològica s'ha dut a terme la delimitació en extensió de tot el jaciment, amb la finalitat de definir les zones construïdes d'època romana i la zona de necròpolis medieval.
Aquest jaciment romà republicà i romà imperial sembla que s'estructura a partir d'un llarg mur perimetral fet en el pendent del terreny, a manera de terrassa, configurant una planta rectangular molt allargada. D'aquest potent mur perimetral oest en surten d'altres murs transversals que delimiten estances i espais interiors, amb presència de nivells i estrats arqueològics d'abandó amb abundant material ceràmic i material constructiu, amb restes de paviments d'opus signinum trencats, amb major o menor quantitat segons els sectors.
Per altra banda, en aquesta fase d'actuació també s'està realitzant l'excavació d'una part de l'assentament romà republicà (segles II-I aC.), concretament el seu extrem nord. En aquest sector s'han identificat quatre estances delimitades per murs de pedra i argila (àmbits A-D), així com potents nivells d'enderroc de les cobertes i de les parets d'aquests àmbits, juntament amb els estrats d'abandó inferiors amb presència abundant de material arqueològic.
L'excavació de l'Àmbit A ha permès documentar tots els estrats d'enderroc i d'abandó amb presència abundant de carbons, fustes carbonitzades, panots d'argila termoalterada i restes de material arqueològic, especialment ceràmica i objectes de ferro, destacant les ceràmiques de vernís negre o campanianes, amb peces pràcticament senceres.
En aquesta habitació, just per damunt del nivell de circulació i d'ús de l'estança, s'han recuperat diferents elements de fusta carbonitzada que podrien correspondre a estris de fusta o elements de mobiliari, com ara una possible arada de fusta. Es tracta d'un tronc d'uns 110 cm. de llargada amb una terminació corbada fent quasi un angle de 90º i amb un encaix en el seu extrem de forma afuada. En el seu entorn immediat es localitzen altres elements de fusta carbonitzada que hi podrien estar associats, així com algun element de ferro.
L'Àmbit C presentava un potent nivell d'enderroc de la teulada feta amb tegulae. Per sota s'han excavat els seus nivells d'abandó i circulació, amb presència d'alguns retalls circulars a manera d'encaixos. Per altra banda, en el costat sud de l'estança s'ha localitzat una sepultura altmedieval (segles X-XI) que tallava els estrats d'enderroc de l'àmbit.
Pel què fa a l'Àmbit D, s'han extret els nivells superiors d'enderroc amb capes de carbons i d'argila termoalterada, sense presència de tegulae, així com els seus nivells d'abandó, recuperant-se abundant material arqueològic, especialment ceràmic. Destaca per la seva singularitat, la rella de ferro d'una arada, diferents claus de ferro de les cobertes, així com algunes eines també de ferro. Pel què fa al material ceràmic s'ha recuperat gran part de dues àmfores esclafades en el nivell de paviment. A més, en aquest mateix àmbit, s'ha identificat un mur interior que delimita un petit espai intern, on s'ha localitzat part d'un tauló o planxa de fusta carbonitzada, a manera de porta o lleixa. Així mateix, i per sota del nivell d'abandó s'ha identificat un conjunt de 26 forats de pal, que semblen correspondre a una fase d'ús anterior amb la presència d'una estructura aèria feta de material perible tipus porxo o cobert.
Precedents de l'actual Intervenció Arqueològica
La primera fase d'investigació arqueològica amb metodologia estratigràfica i amb un registre rigorós es va dur a terme el 1979 per part d'Eduard Carbonell, Roger Marcet i Albert Roig. Aquesta primera intervenció va permetre documentar diverses fases en la pavimentació de l'església, així com la localització de la fonamentació dels murs identificats com a corresponents a un nartex o magatzem i el mur de tancament de l'església romànica. Així mateix es va localitzar un conjunt de sitges a l'interior i restes del paviment d'Opus Signinum de la vil·la romana o primera església paleocristiana.
Fins el 1985 es varen realitzar successives campanyes d'excavació a l'interior de l'església de Sant Pau de Riu-Sec i al seu entorn més immediat ( mur sud ). Aquestes intervencions varen permetre la identificació d'una estructura semicircular obrada en opus signinum a l'àmbit de l'àbsis, a mode de banc corregut, i una base circular situada en el seu centre.
La última fase d'intervenció arqueològica es va realitzar el 1994 per part d'Alfred Mauri i Rosario Navarro, coincidint amb l'inici de les actuacions de rehabilitació de l'església i la rectoria. La intervenció es va centrar de nou a l'interior de l'església per tal de reinterpretar les estructures ja identificades amb anterioritat. Així mateix es va procedir a continuar la intervenció a l'interior del clos situat al sud de l'església, tot i que no es van exhaurir els estrats arqueològics.
La rehabilitació de l'antiga església parroquial va permetre la lectura arqueològica dels murs, establint diverses fases evolutives del conjunt. No ha estat però, fins l'actualitat quan s'ha pogut intervenir de forma extensiva en el jaciment arqueològic.
Pla Parcial Urbanístic de Sant Pau de Riu-Sec
El Pla Parcial Urbanístic, que es va aprovar a principis del 2007, inclou les bases i la planificació per transformar el sector de Sant Pau de Riu-Sec en un gran parc empresarial, amb més de 156 hectàrees de sòl industrial i terciari.
Entre els objectius proposats pel pla, destaquen la consolidació d'àrees de dotacions comunitàries de caràcter esportiu, educatiu, cultural i assistencial; la resolució d'accessos a l'aeroport de Sabadell i a Badia del Vallès des de l'autopista o la reserva dels terrenys adequats per completar l'ampliació de la depuradora de Sabadell, que es convertirà en la major d'Europa. Altres objectius previstos en el desenvolupament del Pla Parcial passen per la millora i reordenació dels accessos des de l'autopista C-58 o l'optimització de la connectivitat UAB - Gran Via, entre d'altres actuacions.
A més contempla la creació d'un parc empresarial, el projecte previst en aquesta zona de la ciutat també preveu la formació de la Xarxa d'Espais Lliures de Riu-sec, que servirà per recuperar els espais verds i d'interès paisatgístic de l'entorn, i la millora de les connexions viàries i ferroviàries de la zona, així com dels equipaments i edificis patrimonials. Així mateix es farà una bicivia que permetrà la connexió amb bicicleta des del nucli urbà fins el nou Parc. És en aquest Parc on es situa la intervenció arqueològica duta a terme, fet que garanteix la seva preservació.
|
