|
|
|
Edificis de caràcter religiós
|
|
Església de Sant Vicenç de Jonqueres
|
|
|
El conjunt de Sant Vicenç de Jonqueres, el formen l'edifici de l'església, que té adossada pel costat de ponent la rectoria i pel costat de llevant i de migdia el clos del cementiri. Cap document no permet datar amb certesa el moment de la construcció de l'edifici. No obstant això, l'anàlisi de l'estructura dels murs dóna una cronologia constructiva que es desglossa en diverses etapes. Així, el conjunt conserva elements romànics, gòtics, renaixentistes i d'època barroca.
|
|
|
L'any 1992 es va rehabilitar el conjunt edificat, que es trobava molt degradat, i es va adequar l'entorn. L'antiga església s'ha cedit a una entitat d'interès cultural: el Servei General d'Informació de Muntanya. La rectoria s'ha cedit a uns masovers i la planta baixa d'aquesta a un taller artesanal.
|
|
|
|
Santuari de la Salut (1882-1907)
|
|
L'any 1876 es va posar la primera pedra del santuari, al lloc on hi havia hagut l'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria. El 1879 el temple ja estava enllestit però es va enfonsar la coberta. L'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer es va fer càrrec d'un segon projecte. Els avatars del santuari no es van acabar aquí, ja que durant la Guerra Civil una part del temple va quedar destruïda. La reconstrucció la va dur a terme Francesc Folguera. A l'interior del temple es poden contemplar els murals fets pel pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat.
|
|
|
|
|
Església de Sant Julià d'Altura
|
|
L'església de Sant Julià d'Altura, situada al quilòmetre 4 de la carretera de Sabadell a Matadepera, va ser una parròquia rural de l'antic terme de Terrassa fins l'any 1904. Posteriorment, l'església va quedar dins el terme de Sabadell. El conjunt patrimonial és format per l'església: l'edifici de l'actual rectoria, adossat a llevant, i el clos del cementiri circumdant.
|
|
|
|
L'any 1990, el Museu d'Història de Sabadell hi va endegar excavacions arqueològiques. Es va posar al descobert una necròpolis medieval amb un total de 82 tombes, fosses simples excavades a terra, amb una cronologia que va del segle XI al XVIII. La primera església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles successius. Va ser en l'època barroca quan va experimentar les modificacions més importants.
|
|
|
|
Capella de Sant Nicolau
|
|
|
La capella de Sant Nicolau s'alça a la serra de Sant Iscle, damunt el marge esquerre del riu Ripoll, prop del barri de Torre-romeu i del cementiri municipal. És un edifici amb cos transversal respecte de l'eix de l'absis. La parròquia original es cita als documents del segle XI amb el nom de Sant Feliu d'Arraona i era el lloc de culte dels habitants de la zona. Durant el segle XII la importància de l'església minvà i al final del segle XIV
|
|
|
es traslladà la parròquia al centre de la vila de Sabadell, concretament a l'església de Sant Salvador (actualment Sant Fèlix). El 1319 es fundà el benefici de Sant Nicolau, topònim que ha perviscut fins ara.
|
|
|
|
Ermita de Togores
|
|
La dada documental més antiga és de l'any 986, quan s'esmenta el lloc al Cartulari de Sant Cugat. Es creu que el nom de Togores prové del llatí “tuguri” en referència a les cabanes que servien per a aixoplugar-se. Cada any, en arribar la primavera, s'hi celebra un aplec tradicional.
|
|
|
|
|
Església de Sant Pau de Riu-sec
|
|
|
Situat a l'extrem sud de la ciutat, el conjunt edificat que avui podem veure a Sant Pau de Riu-sec és el testimoni d'una llarga tradició d'assentament en aquest lloc. Les primeres restes remunten al segle I aC i corresponen a les estructures d'una vil·la romana. El lloc de Riu-sec és esmentat en documents des de l'any 984 però no és fins el 1033 que es fa referència a l'església.
|
|
|
L'edifici ha viscut successives ampliacions al llarg dels segles; les més remarcables són les que es van fer al segle XII (amb l'ampliació de la nau) i les dutes a terme durant el segle XVIII.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
