|
|
|
Època moderna (segles XVI a XVIII)
|
|
Casa Duran (segle XVI)
|
|
|
|
La Casa Duran va ser construïda entre els anys 1578 i 1606. Té les característiques pròpies d'una casa senyorial i, a la vegada, de producció agrícola. La casa va ser construïda per iniciativa de Feliu Duran, home que va tenir un gran protagonisme al Sabadell del segle XVII, ja que va ser procurador reial i jurat del Consell de la Vila.
|
|
Les primeres referències sobre l'establiment d'aquesta família a Sabadell es remunten a l'any 1443.
La Casa Duran consta de planta baixa, pis i golfes. Destaquen les ornamentacions constructives i pictòriques i la capella privada -amb un retaule renaixentista presidint l'altar-. Recentment, la Casa Duran ha estat rehabilitada.
|
|
|
Pou de Glaç de Sant Oleguer (segle XVII)
|
|
Situat a la confluència de l'antic torrent de Sant Oleguer amb el riu Ripoll, a l'indret del Pla dels Cartrons, el Pou de Glaç és un testimoni de la volada que va prendre la indústria del gel natural a partir dels segles XVII-XVIII. Restaurat l'any 1995, el Pou de Glaç de Sant Oleguer apareix esmentat en un document de l'any 1704, quan era de propietat privada.
|
|
|
|
Més endavant, i en data no precisada, el pou va passar a ser explotat pel Comú de Sabadell. El pou és una edificació cilíndrica, de 8.80 metres de diàmetre interior i amb una alçada d'11 metres. El gel s'hi emmagatzemava durant l'hivern i, amb l'arribada de la calor, es descarregava progressivament segons la demanda.
|
|
|
|
|
|
Conjunt d'habitatges del carrer de Sant Antoni i habitatge del carrer de la Borriana (segles XVI-XVII)
|
|
La casa del carrer de la Borriana, núm. 31, i les cases del carrer de Sant Antoni, núms. 31 i 33, són alguns dels pocs habitatges del segle XVIII que s'han conservat a la ciutat.
|
|
|
|
|
|
Masia de Can Rull
|
|
Aquesta masia va ser la casa pairal de la família Rull durant els segles XVII i XVIII. La masia està inclosa al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell (PEPPAS). Darrerament s'hi han dut a terme obres de rehabilitació. Un conveni entre l'Ajuntament i diverses entitats situades a Can Rull permet que les associacions puguin utilitzar la masia.
|
|
|
|
|
Campanar de Sant Fèlix (segle XVIII)
|
|
El campanar de Sant Fèlix es va construir l'any 1738 al costat de l'església que s'havia bastit al segle XV. El campanar és d'estil barroc, planta octogonal i quatre cossos: els tres primers de pedra i el darrer de rajol de terra cuita. El projecte original, obra de l'arquitecte Joan Garrido, contemplava que el campanar fos més alt. Però a causa de la manca de recursos i d'un accident que s'hi va produir durant la construcció, va quedar tal com és actualment. Visitant el campanar es pot veure el comunidor, el pis de les campanes, el terrat i l'habitació del rellotge.
|
|
|
|
|
Forns de ceràmica de l'Escaiola (segle XVIII)
|
|
|
|
L'any 1996 es van posar al descobert les restes del conjunt de forns de ceràmica i l'obrador de l'Escaiola, entre les cases dels números 5 i 7 de la via de Massagué, on actualment hi ha la botiga de cal Ventura. La producció de terrissa va ser una important activitat econòmica al Sabadell del segle XVIII.
|
|
Josep Escaiola Pujol, terrisser de Caldes de Montbui, va emigrar a Sabadell a principis del segle XVIII on es va casar amb Marianna Bolsós. Amb aquest matrimoni es va encetar una llarga tradició de terrissers.
A finals del segle XIX, els forns i l'obrador de l'Escaiola van deixar de funcionar i part de les instal·lacions van ser enderrocades per construir-hi cases. La descoberta de l'any 1996 ha permès recuperar el soterrani i dos forns de cocció.
|
|
|
|
|
|
|
|
