El Vapor Buxeda Vell es va construir entre els anys 1852 i 1854, per iniciativa dels germans Miquel i Domènec Buxeda. El vapor aglutinava tot el procés productiu llaner: des de l'entrada de llana a la fàbrica fins que en sortien els teixits acabats. Va ser el primer establiment industrial de la ciutat que el 1879 va tenir enllumenat elèctric autoproduït per la seva màquina de vapor.

Del Vapor Buxeda Vell es conserva la sala de màquines -on hi ha la màquina de vapor semifixa Wolf (1908)- i la sala de calderes. Actualment, el Vapor Buxeda Vell és la seu del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera.

L'any 1859, el fabricant i batlle sabadellenc Antoni Casanovas va fer construir aquest casal al carrer de Sant Antoni. L'edifici, obra de l'arquitecte Josep Antoni Obradors, és representatiu de la construcció mixta formada per un cos d'habitatge i una part industrial al darrere, que dóna a un pati.

Després del seu ús residencial, el casal va allotjar diverses institucions. Va ser seu dels jutjats, de la Caixa d'Estalvis de Sabadell i de l'Escola Industrial fins que l'any 1931 va ser destinat a acollir el Museu de la Ciutat. L'any 1971, un cop les seccions de paleontologia i d'art van aconseguir un museu propi, va passar a ser el Museu d'Història.

Conegut popularment com les Voltes de l'Oliver, aquest magnífic casal senyorial de la Rambla va ser construït per la família de l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart) l'any 1865. Després de la Guerra Civil, l'edifici va ser requisat pel "Movimiento", i va ser la seu de la Falange i de l'OJE. Més endavant hi tindrien la seva seu Radio Juventud, el Diario de Sabadell i l'Escola Municipal de Música.

Amb la transició democràtica, l'edifici va passar a pertànyer a l'Ajuntament i l'any 1982 se'n va iniciar la rehabilitació. Actualment acull el Servei d'Informació Juvenil i el Consorci per a la Normalització Lingüística, a més de sales d'exposicions, un auditori i una sala d'actes, entre d'altres serveis.

La simbiosi entre Teatre Principal i Casino del Cercle Sabadellès va tenir una llarga època d'esplendor. Anys després, la vinculació del teatre amb el casino es va anar esvaint a causa dels canvis de mà dels títols de propietat. El Principal, però, va acollir un bon nombre d'activitats de part d'entitats culturals i cíviques de la ciutat.
Després de molts anys d'haver estat utilitzat com a cinema, el Teatre Principal recuperà la funció per a la qual va ser creat. Un cop aconseguida la titularitat municipal del teatre, s'està procedint a rehabilitar-lo.

Consta d'una nau central i de dues de laterals d'estructura gòtica. L'interior destaca per la riquesa de detalls.

L'edifici d'estil neoclàssic que acull el Gremi de Fabricants va ser construït el 1883. A més del gremi, l'edifici va acollir les oficines del Banc de Sabadell durant els primers anys de vida d'aquesta entitat financera. L'any 1954, l'arquitecte Gabriel Bracons hi va afegir l'atri i va reformar la planta baixa.

Les obres de construcció de l'església de la Puríssima es van iniciar l'any 1879 i es van acabar el 1885. El campanar, que es va erigir posteriorment, segons un projecte de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, es va començar a construir el 1892.

L'església de la Puríssima consta d'una nau que fa 270 metres quadrats i de deu capelles.

L'estació de tren dels Ferrocarrils del Nord va ser construïda el 1889. En destaca la façana, de composició neoclàssica, que dóna al carrer de l'Estació. Actualment és la seu de l'entitat Vallès Fer-Amics del Ferrocarril.

Va ser construïda el 1891 per a residència de l'acabalat propietari, industrial i banquer Francesc de Paula Ponsà i Cantí. Obra de l'arquitecte Gabriel Borrell, el casal consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes i en destaca la façana, amb elements neogòtics i la gran balconada.

Els Safareigs de la Font Nova van ser rehabilitats el 1997 i s'ha conservat un dels dos safareigs que hi havia. L'altra part de l'edifici s'ha habilitat com a equipament per a l'escola pública Enric Casassas.