|
|
|
Segle XX
|
|
Hotel Suís (1902)
|
|
L'arquitecte Juli Batllevell va transformar una renglera de cases de planta baixa i dos pisos en hotel. L'Hotel Suís, situat davant de l'estació del ferrocarril, és un dels edificis que més bé exemplifiquen el pas del Modernisme per la ciutat. La seva esplèndida façana conté elements realitzats amb ceràmica trencada, esgrafiats i ornaments de ferro forjat.
|
|
|
|
|
|
|
La Casa Taulé (1904)
|
|
Obra de l'arquitecte Enric Fatjó, va ser construïda entre els anys 1902 i 1904. Es tracta d'un magnífic casal cantoner de planta baixa, dos pisos i terrat. Destaca especialment el pati amb una font que té un sortidor damunt d'una bassa octogonal i un fresc sobre les quatre estacions pintat per Ricard Marlet. Actualment és la seu de l'Alliance Française.
|
|
|
|
Condicionament i Docs
|
|
L'edifici de Condicionament i Docs es va començar a construir el 1907 per iniciativa del Gremi de Fabricants amb l'objectiu de donar resposta a la demanda de la indústria tèxtil de la ciutat, que necessitava un indret on preparar i analitzar les matèries. Es van fer obres d'adaptació en un vell edifici industrial situat entre els carrers de Riego, Gurrea, Blasco de Garay i la via fèrria. La inauguració va tenir lloc el 24 d'abril de 1908.
La primera fase dels docs va ser construïda per Francesc Izard i Joaquim Manich. La necessitat d'emmagatzematge de matèries primeres que arribaven per ferrocarril augmentava.
|
|
|
|
Per satisfer aquesta demanda, es va començar a construir en un solar al costa de l'edifici del Condicionament. El nou edifici va ser bastit per l'arquitecte Lluís Homs i Moncusí el 1921. Aquest edifici -remodelat l'any 1989- és l'actual seu de l'Escola Superior de Disseny (ESDI).
|
|
|
|
El Despatx Lluch (1908)
|
|
L'edifici, construït el 1908, és obra de l'arquitecte Juli Batllevell, que va ser ajudant d'Antoni Gaudí. D'estil modernista i amb una façana decorada amb grans roses de pedra a manera de capitell, el Despatx Lluch s'ha rehabilitat per acollir el Servei d'Atenció Ciutadana.
|
|
|
|
|
|
|
Edifici de l'Obra Social de la Caixa de Sabadell (1910)
|
|
L'edifici de l'Obra Social de la Caixa d'Estalvis de Sabadell -obra de l'arquitecte Jeroni Martorell (1873-1951)- va ser construït entre el 1907 i el 1910 per allotjar les aules, els tallers i les dependències de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de la ciutat.
|
|
|
|
L'escola va ocupar l'edifici durant cinquanta anys i, a principis dels anys seixanta, va passar a acollir les dependències de l'Obra Social de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (amb l'amfiteatre als jardins, la biblioteca, estatges d'entitats culturals, un auditori i una sala de conferències). De l'edifici en destaca l'alta torre cilíndrica que allotja a l'interior una àmplia escala.
|
|
|
Edifici de la Caixa de Sabadell (1915)
|
|
L'edifici de la Caixa d'Estalvis de Sabadell és un dels principals exponents del Modernisme català.
|
|
|
|
És obra de l'arquitecte Jeroni Martorell (1873-1951) i data de l'any 1915.
|
|
Del conjunt de l'edifici cal destacar pel seu valor arquitectònic i artístic: la façana principal, l'actual pati d'operacions, el pati Turull i el saló d'actes.
|
|
|
|
|
|
|
La Torre de l'Aigua (1918)
|
|
El creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX i els problemes amb el subministrament d'aigua van propiciar la construcció d'una torre on es pogués acumular l'aigua extreta dels pous del Ripoll. La Torre de l'Aigua, que es va acabar de construir el 1918, per entrar en funcionament el 1922, va ser realitzada segons un projecte de Lluís Homs Moncusí i amb la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Josep Renom. La torre, que va deixar de funcionar com a tal el 1967, ha esdevingut el símbol identificatiu de la ciutat de Sabadell. Des de l'any 2000 la torre compta amb il·luminació nocturna.
|
|
|
|
|
El Mercat Central
|
|
Les obres de construcció del Mercat Central es van iniciar el 1928, en terrenys del que s'havia anomenat Camp de la Sang, i van finalitzar el 1930. Obra de l'arquitecte Josep Renom, l'edifici va ser contemplat a l'època com un model de mercat municipal. Recentment s'hi han dut a terme obres de rehabilitació per adaptar-lo als nous temps.
|
|
|
El teatre municipal La Faràndula (1956)
|
|
La construcció del teatre de La Faràndula de Sabadell l'any 1956 va ser possible gràcies a una campanya de subscripció popular i a l'empenta de l'entitat anomenada Joventut de La Faràndula. Obra de l'arquitecte Guillem Arís, La Faràndula cobria la necessitat de comptar amb un nou teatre després que l'Alcázar hagués esdevingut cinema. L'any 1972 va passar a ser de titularitat municipal.
|
|
|
|
|
|
