La dona agredida

No respon a un perfil en quan a classe social , nivell educatiu, religió, ideologia, país o cultura. No respon, tampoc, a una determinada edat, estat civil, orientació sexual. Qualsevol dona pot convertir-se en víctima.

Reconèixer-se com a dona maltractada és molt dolorós. Es senten responsables de no haver estat capaces d'evitar la violència, aturar-la o canviar el comportament de la seva parella.

Les dones maltractades desenvolupen tota una sèrie de mecanismes de defensa i supervivència a una situació de violència que moltes vegades es fa crònica. Són reaccions de por, vergonya, culpa, i de treure importància a tot allò que passa. Veuen difícil reconèixer i assumir que són víctimes de maltractament i més difícil encara, demanar ajuda.

Poden sentir POR per ser protagonistes d'amenaces pròpies o a la família i por a les represàlies. VERGONYA, per sentir-se fracassada en el seu projecte de la família i de no ser capaces de deixar a la seva parella. SUMISSIÓ A L'HOME, interioritzant el paper assignat com a dona i el respecte degut a l'home. MINIMITZACIÓ DE LA REALITAT, no adonar-se de la gravetat i del perill. RESISTÈNCIA a la situació de violència que pateixen. Justifiquen i disculpen al seu agressor. CULPABILITZACIÓ. Assumeixen la responsabilitat de tot allò que està passant sense arribar a entendre que són les víctimes. Han estat escoltant durant molt de temps frases com “ell té la raó, soc un desastre, no faig les coses com ell vol

Tot això porta a crear en la dona un ESTAT DE INDEFENSIÓ, anul·lació de la pròpia persona i amb el temps a un ESTAT DEPRESIU i de pèrdua progressiva de l'autoestima que fa impossible sortir de la situació de violència en la que està immersa.

El deteriorament de la seva salut física, psíquica fa que es sentin incapaces de iniciar una nova vida. Presenten problemes de salut recurrents, com son mal de cap, problemes amb la son, esgotament, i problemes de salut mental.

L'home agressor

No respon a un perfil en quan a classe social , nivell educatiu, religió, ideologia, país o cultura. No respon, tampoc, a una determinada edat, estat civil, orientació sexual. Són homes que tenen molt interioritzats els valors tradicionals de la superioritat masculina.

Es tracta d'homes que fan servir la violència de manera habitual dins de la família. Poden manifestar actituds dominants en la seva forma de comunicació amb terceres persones.

És molt fàcil justificar l'agressivitat física o verbal a la tendència al consum d'alcohol i/o drogues, o bé a problemes laborals (pèrdua del lloc de feina, estrès laboral) o problemes mentals. Això és un error .Si bé són factors que influeixen en el seu comportament NO SÓN CAUSES DIRECTES PER EXERCIR LA VIOLÈNCIA.

Els homes agressors han APRÈS que la violència és una forma efectiva d'aconseguir el control sobre les seves parelles, de dominar i infondre por.

Són persones que, en molts casos, són molt apreciades dins el veïnat o bé el seu entorn social i professional. La realitat és que poden presentar conductes violentes només al nucli familiar.

Altres pautes de conducta poden ser:

- es mostren gelosos. Gelos basats en la por a perdre l'objecte de la seva dominació, la dona.
- Fan servir l'agressivitat (sobretot amb la seva parella), la mentida, la culpa de les errades femenines i esperen la satisfacció de tots els seus desitjos.
- Cal recordar que molts fills de maltractadors reprodueixen la mateixa conducta agressiva.
- Atribueixen el problema a la conducta de la víctima, a la família, al treball, a la situació socioeconòmica.
- Acostumen a amagar o negar la seva violència. Si la reconeixen la justifiquen.