Ja han passat més de quatre hores sense llum i la casa fa una pudor insuportable. El menjar ha iniciat la seva lenta descomposició i la fetor pròpia de la putrefacció ja ha començat a escolar-se per sota de la porta de la nevera.
Malgrat tot, surt de l'habitació, camina decidida pel passadís, entre el so sucós que fan els cuquets blancs en esclatar sota les seves passes, en la seva excursió en fila índia cap a la cuina, escampant el líquid blanquinós de les seves entranyes per entre els dits nus dels seus peus.
S'atansa a la porta i l'obre sense pensar-s'ho, travessa el llindar de la porta i, de puntetes, camina passadís avall fins al replà.
Té el seu punt d'erotisme, això de passejar-se nua pels passadissos sense que ningú no et vegi. Somriu; es sent alliberada sense el subjectador, sentint com l'aire fa ballar cada pèl del seu cos, com els seus pits vibren a cada passa que fa. Es creua amb la veïna del tercer, que remuga entre dents que ja està bé, que les companyies hidroelèctriques tenen uns nassos que se'ls trepitgen però que, a l'hora de cobrar se la saben llarga.
De sobte, des de l'altra punta del passadís sembla que sent el soroll d'unes passes. S'hi acosta lentament i articula un tímid "hola". La silueta és difícil de desdibuixar, però el reflex de les ulleres que, malgrat la foscor, encara es pot intuir, permet deduir que és el senyor del segon primera, sí, sí, aquell vell verd que sempre l'espia i que l'altre dia se li va insinuar a dins de l'ascensor. L'home la saluda tot remarcant la "o" del seu "hola" matisat per la lascívia.
Ella, excitada, s'imagina la cara que faria si sabés que la té al davant, nua, sense res a sobre, a pèl. L'home intenta donar-li conversa, però ella es fa la interessant i respon a les seves preguntes amb respostes curtes i contundents. Sap que ell la desitja, que és un pervertit i que més d'una vegada se l'ha imaginat despullada. Aquell pensament li fa fàstic, però alhora troba excitant de trobar-se davant d'ell, parlant-li i mostrant-li els seus atributs sense vergonya.
Tot d'una, sent la presència d'algú més al passadís. Uns instants més tard veu que és la mare del pis de sota amb els seus dos fillets. Pessiga la galta del més petit i li recorda que l'endemà li farà de cangur, com sempre, perquè ella és la "nanny" de confiança de la família. Per uns moments, se sent cohibida per la presència innocent de la família davant del seu cos despullat.
Diu que ha de marxar, que aviat sortirà el sol i que l'endemà haurà d'anar a treballar d'hora. Els nens s'acomiaden d'ella amb un adéu que desperta tot els veïns, ella els fa un petó, diu adéu al vell verd i a la mare responsable i fa camí cap a la seva porta. Es troba els seus futurs sogres i els regala un "bona nit" sincer. En arribar al seu pis, quan es disposa a obrir la porta, la llum, sí, sí, la llum torna. Nerviosa, assetjada per totes les mirades d'ulls inflamats i venosos per la son i d'alguns tintats per la luxúria, intenta encabir la clau al pany, però sembla que no hi entra.
Els nens diuen coses, la mare crida que no mirin, que quina vergonya tenir una cangur que es passeja com Déu la portà al món pels passadissos, la sogra no deixa que el seu marit vegi l'espectacle i el veí pervertit cau estabornit per un infart. Finalment, la porta s'obre, entra, trepitja sobre la munió de cucs que s'amuntega al seu davant, tanca la porta i respira profundament, alleugerida.
