PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES

Cerca al directori...

Pou de glaç de Sant Oleguer

Localització i contacte

Adreça: av. de Pablo Iglesias,
SANT OLEGUER
08203, Sabadell

plànol
Afegeix al mobil

Com arribar-hi?

  • Autobusos urbans (TUS)
      Parades properes:
    • Bellesguard : L5,L55,L80,F5,
    • Sant Oleguer : L5,L55,F5,
    • Sol i Padrís : L5,L55,L80,F5,

Més informació

Es troba a la confluència del torrent de Sant Oleguer amb el riu Ripoll, al pla dels Cartrons, i constitueix una veritable resta arqueològica d'una època en la qual no hi havia fabricació industrial de gel.

El pou de glaç de Sant Oleguer -també conegut per pou d'en Bruguera- el va construir, poc abans de 1678, Domènec Bruguera, pagès de la vila de Sabadell. Va entrar en ple funcionament a partir del segle XVIII, quan la indústria del gel natural prengué volada, perquè el seu ús era ja completament generalitzat en la vida quotidiana, per a la conservació d'aliments, i la seva utilització era constant en fondes, tavernes i hospitals.

Coincidint amb la prosperitat generalitzada d'aquesta indústria arreu de Catalunya, tenim documentació de principi del segle XVII sobre la venda i el consum de glaç als hostals de Sabadell, aleshores sota el control del Comú de la vila.

A causa de la importància que adquirí aquesta indústria al llarg de l'època moderna, les institucions municipals controlaren a bastament els aspectes relacionats amb la producció i el comerç del glaç: donaven llicències per construir pous, n'arrendaven l'explotació, aplicaven impostos als distribuïdors i venedors... Segons Miquel Carreras, en unes dates no precisades, el Comú de Sabadell tingué l'exclusiva d'explotació d'aquest pou.

El conjunt estava format pel pou i 12 basses o eres de congelació, que s'omplien -almenys algunes- amb aigua de la font Vella del mas Verger.

ARQUITECTURA

El pou és una edificació cilíndrica, de 8.80 m de diàmetre interior màxim i amb una alçada total, des de la base fins al punt més alt de la coberta, d'11 m.
L'únic element que sobresurt és la coberta octogonal, que permetia un millor resguard del vent o de la pluja i fins i tot de la mateixa insolació. Les teules que la protegien eren esmaltades de color verd. També és visible, a la banda est, l'obertura per on s'introduïa i s'extreia el glaç. Com és habitual en aquest tipus d'estr