Cerca al directori...

Forns i obrador de ceràmica de l'Escaiola


  • Adreça: via de Massagué, 5
    08201 SABADELL
  • Telèfon: 93 725 17 39
  • Horari: dl.-ds.: 2/4 10-2/4 2 m. 5 t.-2/4 9 v. Festius: tancat

El contacte al teu mòbil

Època: segle XVIII - segle XIX
Propietat: privada
Ús actual: sala d'exposicions

A principis del segle XVIII, en Josep Escaiola Pujol, terrisser de Caldes de Montbui, emigrà a Sabadell i al cap de poc temps, el 1719, es casà amb Marianna Bolsós, pubilla d'una coneguda família de la vila. Amb aquest matrimoni s'encetava una llarga tradició de terrissers, que ben aviat veurem instal·lats al Raval, a la cantonada amb la plaça de l'Àngel. En aquesta propietat, s'hi van mantenir al llarg del temps tant la casa pairal com la primera instal·lació d'un obrador i els forns de terrissa.

Cap a mitjan segle XIX els Escaiola tenen diverses propietats immobles als ravals, a la plaça de l'Àngel, al carrer de les Valls, a la via de Massagué. Precisament, entre les cases número 5 i 7 de la via de Massagué, a la botiga de catifes i articles de viatge Ventura, és on l'any 1996 es va posar al descobert aquest conjunt de forns i obrador de l'Escaiola.

Cap a finals del segle XIX, els forns i l'obrador d'aquest costat de ponent de la via de Massagué van deixar de funcionar i els Escaiola hi van construir, al damunt, una renglera de cases de cos. Amb aquestes obres, totes les construccions de superfície de l'obrador van desaparèixer: les eres, el bassó i les basses, els coberts de la llenya i l'assecatge, l'obrador de tornejar i fins i tot els magatzems; tan sols es va conservar el gran soterrani de càrrega i els forns, que van ser tapiats.

Amb la descoberta de l'any 1996, s'han recuperat i rehabilitat la totalitat del soterrani i els dos forns de cocció. Tot aquest conjunt de l'obrador s'ha conservat en molt bon estat. El soterrani, que fa 23 metres de llargada per 5 d'amplada, era l'espai de més tragí de l'obrador; per tres obertures del sostre es baixaven i pujaven els milers de peces de terrissa que s'havien cuit i també tota la llenya necessària per a la cocció.

Els forns, situats cadascun en un extrem de l'obrador, són del tipus morú, en què la cambra superior es cobreix amb una volta amb forats per facilitar la sortida de fum i el control de la fornada. El forn de llevant és el que conserva l'estructura més antiga (últim quart del segle XVIII). És de secció circular (2,40 m de diàmetre) amb dues úniques cambres: la fogaina i la cambra de cocció d'uns 2,30 m d'alçària, de la qual va desaparèixer la volta de coberta. El forn de ponent és el que va mantenir un funcionament fins a l'últim moment (mitjan segle XIX) i també és el que s'ha conservat en més bon estat. La singularitat d'aquest forn és la tipologia constructiva; és del tipus de cambres múltiples o forn de torre, amb quatre plantes verticals, la fogaina al nivell inferior i tres cambres de cocció sobreposades. Aquest sistema constructiu, de gran productivitat a cada fornada, era desconegut fins ara per aquestes contrades.

Les excavacions arqueològiques que es van portar a terme van recuperar gran quantitat dels materials que es produïen en aquest obrador. Es tracta de tres tipologies d'atuells molt ben diferenciades: ceràmica popular (amb tota la representativitat tipològica del moment: càntirs, plats, soperes, etc.), materials auxiliars per a la construcció (com les rajoles de paviment o els tubs envernissats per a la conducció d'aigües) i -una veritable sorpresa- peces motllurades d'arquitectura ornamental com capitells, cariàtides, elements ornamentals amb temes vegetals i antropomòrfics o balustres i espiralls de formes variades.

Fonts:
L'obrador de ceràmica de l'Escaiola (Sabadell, Vallès Occidental). Museu d'Història de Sabadell, 1997

Com arribar-hi:
Autobusos urbans: (www.tus.es)
Parades properes
Les Valls L4 L5 L7 L10 L12 L44 L55
Manresa L1 L2 L3 L4 L5 L44 L55
Massagué L1 L2 L3 L7 L10 L12
Mercat Central L4 L5 L7 L10 L12 L44 L55 F1 F2 F3 F4
Sant Joan L4 L5 L12 L44 L55 F4 F5