PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES
 
L'AJUNTAMENT

La Comissió de Veïns del Nord visita l’estat de les obres del Parc del Nord

Els treballs d’urbanització s’estan portant a terme en tres àmbits simultanis

La Comissió del Parc del Nord, formada per les associacions de veïns de Ca n’Oriac, La Planada del Pintor, Sant Julià, Torreguitart i eI Torrent del Capellà, han visitat aquest matí comptant amb la presència del tinent d’alcalde de Presidència de l’Ajuntament de Sabadell, Josep Ayuso, el regidor d’Espai Públic, Cristian Sánchez i altres representants municipals i de la Generalitat de Catalunya, les obres que s’estan portant a terme a l’entorn del Parc del Nord, així com l’espai interior de la futura estació.

Els treballs s’estan realitzant en tres àmbits i abasten una superfície total de 44.500 m2. D’una banda, s’està treballant a l’àmbit pròpiament del Parc, el qual es troba delimitat pel carrer d’Himàlaia, la tanca delimitadora del recinte de l’empresa CIPO, l’àmbit que encara roman urbanitzat del Parc del Nord, el carrer de Feliu Elias i el carrer Vinhamala. I que comprèn una superfície aproximada 39.750 m2.

El segon àmbit és l’espai comprès entre la Ronda de Navacerrada, el carrer Vinhamala, la mitgera i el carrer d’Alcubierre amb una superfície d’uns 2.450 m2.

I el tercer àmbit d’urbanització és el comprés entre la Ronda de Navacerrada, el carrer d’Alcubierre, la Biblioteca del Nord i el carrer de Somport. Que disposa d’una superfície aproximada 2.300 m2.

La proposta d’ordenació s’ha treballat conjuntament entre l’Ajuntament de Sabadell i la Comissió del Parc del Nord. Fruit d’aquestes trobades s’ha elaborat un projecte bàsic per tal que la Generalitat pogués elaborar un projecte constructiu amb l’objectiu de reposar tots els àmbits afectats per les obres de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

Urbanització

A grans trets l’espai del Parc del Nord es configura principalment com una vall arbrada, amb una doble alineació de freixes central, que recull l’itinerari principal longitudinal, tant de passeig com de bicicletes. A més, un doble itinerari en forma d’aspa recull les circulacions de creuament de l’espai.

La transició entre voreres i espai de parc s’urbanitzen com a placetes de transició entre la ciutat i el Parc. El parc modela la seva topografia a partir de la configuració del traçat de recollida de les aigües pluvials.