PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES

La sirena d’alarma instal·lada a l’Ajuntament es va fabricar a Sabadell durant la Guerra Civil

Amb les descobertes recents, les poblacions de Sabadell i Gernika s’agermanen en termes patrimonials i de memòria històrica: ambdues ciutats tenen unes sirenes quasi  germanes, datades de la mateixa època (1937), fabricades per la mateixa empresa sabadellenca –La Electricidad– i de característiques i tipologia molt similars

sirena3Arran de la recerca que el Museu d’Història de Sabadell (MHS) ha dut a terme sobre la sirena d’alarma antiaèria de Gernika, ara s’ha descobert que la sirena que encara es fa sonar esporàdicament a l’Ajuntament de Sabadell per a la crida oficial en les concentracions de caràcter civil i solidari a la plaça de Sant Roc la va adquirir i instal·lar el consistori durant la Guerra Civil, concretament a l’agost del 1937. Actualment continua instal·lada al lloc original, és a dir, en un terrat de la Casa de la Vila.

Història i característiques

Segons els expedients de compra conservats a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS), l’Ajuntament de Sabadell va adquirir a la casa La Electricidad EC (empresa col·lectivitzada) un grup sirena d’eix vertical amb destinació al servei de Defensa Passiva, el 21 de juliol de 1937. L’objectiu municipal era disposar d’una sirena molt potent per alertar del perill d’atacs aeris feixistes.

En aquell moment encara era molt present el bombardeig que va patir l’entorn del camp d’aviació, per la banda de Barberà del Vallès, el 13 de març de 1937, i també s’havien produït els primers bombardejos contra la població civil a Barcelona capital i a algunes poblacions properes. L’alcalde d’aquells moments era Josep Moix i la iniciativa de fer aquesta compra i instal·lació fou del sindicalista anarquista Pere Mañé i del regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Esteve. Uns mesos després, a partir dels mesos d’octubre i novembre de 1937, es va constituir la Junta de Defensa Passiva Local de Sabadell, que va posar en marxa la construcció de refugis antiaeris per a la població civil, alguns dels quals encara es conserven.

La sirena, els accessoris i la instal·lació va comportar una despesa total de 10.255 pessetes. La sirena sola va costar 3.775 pessetes, i també es va comprar un grup electrogen i altres aparells i materials per valor de 6.480 pessetes, instal·lació inclosa.

La sirena té el número de fabricació 25.673, funciona amb un corrent de 220/380 volts, té una potència de 5 HP i el rodet gira a 2.850 revolucions reals. Segons els models de sirena que es van projectar durant la guerra, entre els mesos de desembre de 1936 i de febrer de 1938, i segons la documentació de l’adquisició, es confirma que aquesta sirena és del tipus III vertical, sense dispositiu morse. Consta de la peça del sòcol clavat al terra de la coberta de l’Ajuntament, la carcassa que protegeix el motor intern, el rodet de 8 obertures amb el seu suport i un protector - ressonador superior de forma cònica.

LA ELECTRICIDAD, SA (a partir del desembre de 1937, LA ELECTRICIDAD, EC)

L’empresa La Electricidad SA es va fundar l’any 1897 (aleshores, La Electricidad. Brujas, Frêne y Agazzi) i fou una de les empreses pioneres catalanes i de la península Ibèrica en el desenvolupament i la fabricació d’instal·lacions i maquinària elèctrica per al sector de la il·luminació elèctrica, producció i transmissió de força i telefonia. El 1911 es va constituir en societat anònima, el 1916 va construir la seva enorme i emblemàtica nau de foneria i l’any 1946 amplià les instal·lacions amb uns nous tallers que en part s’han conservat fins ara –rehabilitats– com a recinte firal de la ciutat, la Fira Sabadell.

Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, ja el mateix juliol de 1936, l’empresa, la metal·lúrgica més gran de la ciutat, fou col·lectivitzada de facto. Inicialment els tallers foren proveïdors de la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Defensa Nacional (Govern de Madrid). La seva producció s’especialitzà en la fabricació d’armament (vasos de granades de mà, munició, armadures de bomba...), motors per a la indústria aeronàutica (a Sabadell es fabricaven els avions caça Polikarpov I-15, els populars xatos), autoblindats i les sirenes d’avís de bombardeig, entre altres elements. La col·lectivització oficial d’aquesta indústria va tenir lloc al mes de novembre de 1936: La Electricidad, E(mpresa) C(ol·lectivitzada). Un any més tard, la producció dels seus tallers passà a dependre directament de la Subsecretaria d’Armament del Ministeri de Defensa Nacional espanyol. La seva activitat centrada en la producció de material bèl·lic subministrava productes principalment a les bases aèries de Barcelona, Sabadell, Reus, Castelló i València.

Segons consta en el fons documental de l’empresa que es conserva a l’AHS, aquesta empresa ja havia fabricat, des de l’any 1919, un altre tipus de sirenes: les sirenes de fàbrica per donar el senyal d’entrada, aturada i sortida dels treballadors. Consta que continuà fabricant aquest tipus de sirena fins al 1949.

Els principals models de sirena per alertar en cas de bombardeig eren de dos tipus: vertical o horitzontal. Les fabricaven amb motors de potència diferent (entre 1 HP i 6 HP), amb un radi d’audició d’entre 3 i 7 km, i amb diferents variants i dimensions: amb un sol protector - ressonador o doble, de formes diferents, amb un rodet que podia tenir entre 7 i 10 obertures, de so greu o agut, excepcionalment amb dispositiu morse incorporat per ser activat per un transmissor extern, etc.

sirenagernika3Les sirenes antiaèries de Sabadell i Gernika: una troballa patrimonial d’alt valor simbòlic i de memòria històrica

La sirena que es conserva a l’Ajuntament de Sabadell és un bé patrimonial de caràcter tecnològic i simbòlic de gran valor. Amb aquesta investigació i aquestes troballes s’han posat en relleu altres valors afegits als testimonis materials de la Guerra Civil espanyola, uns elements que simbolitzen la defensa de la població civil davant de la barbàrie feixista que arribava del cel en format de bombardejos indiscriminats.

L’equip tècnic del Museu d’Història de Sabadell ha estat investigant els últims mesos una de les sirenes que van sonar per alertar del bombardeig de Gernika, que va tenir lloc el 26 d’abril de 1937. Aquesta sirena estava instal·lada a la fàbrica d’armes Astra d’aquesta població basca i la va fabricar l’empresa sabadellenca La Electricidad, SA (LESA).

El passat 30 d’abril, Genís Ribé, tècnic del MHS, va ser convidat per membres del col·lectiu Lobak de Gernika –els que van salvar i recuperar la sirena de l’enderroc de l’edifici industrial on estava instal·lada originalment, el 2006– per fer una xerrada sobre la història d’aquest aparell –amb Txato Etxaniz, historiador de la ciutat basca– i per participar en diversos actes commemoratius del devastador bombardeig.