Entrevista Sílvia Berrocal "El perdó cal treballar-lo per poder-lo donar"

Escrit a .

berrocalEntrevistem a Sílvia Berrocal just després que hagi ofert una xerrada al centre cívic de Can Rull de Sabadell, adreçada a alumnat de l’Institut Sabadell. Berrocal és gestora comunitària a Apartadó (Colòmbia) i membre de la Fundación Forjando Futuros i de la Corporación de Víctimas Sobrevivientes del Conflicto en Urabá - Visionando la Paz (COMUPAZ). Mare d’una de les persones assassinades per les FARC a la matança al barri obrer La Chinita, ha participat activament en les negociacions de pau entre les FARC i l’executiu colombià a l’Havana. Aquest compromís li ha comportat amenaces per a la seva seguretat. Per això, des del novembre, es troba a Catalunya en el marc del Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans, que ha tingut lloc per primera vegada a la ciutat de Sabadell.

Com veus els joves? Hi havia des d’una noia que ha plorat amb la teva història a d’altres que semblava com si els problemes del món els hi quedessin lluny.

Sí, a molts joves aquests temes els queden lluny, ho veuen com alguna cosa alinea de les notícies i no s’hi interessen molt. Però val la pena que sàpiguen quina és la realitat que es viu a Colòmbia, per quines raons estic aquí, que entenguin que estic amenaçada. I Colòmbia ha tingut problemes molts anys però també tenim esperança, defensant els drets i lluitant per les desigualtats socials que tenim. Per sort, ells mai no han viscut una situació de violència i perill. Però en el grup on he parlat hi havia més nois que noies, i les noies són més sensibles als temes de pau.

Ha estat profitosa per a tu aquesta visita?

Molt profitosa, en tots els aspectes: físicament em sento millor i anímicament també m’hi sento. Tenim una psicòloga i poder compartir m’ha ajudat molt. He rejovenit, m’he aprimat, puc sortir lliurament al carrer, visc tranquil·la.

Com t’agradaria sentir-te després de tot el que has patit i viscut?

No volem tenir rancúnia, només volem la pau de Colòmbia. Les dones no volem que els nostres marits i fills vagin a la guerra. No volem parir fills per a la guerra. Per això les dones som les que més hem treballat aquest procés de pau.

Has perdut un fill...

Sí, ningú pot imaginar-se el que és, és com si et traguessin un tros de tu, però perquè no hi hagi més víctimes, decideixes que cal fer aquest procés.

Quin vincle hi ha entre el perdó i la justícia, a Sud-àfrica es van crear les comissions de la veritat i el perdó i a l’Argentina de la justícia. El perdó és alguna cosa personal, i la justícia és un deure del govern, del mandatari, de les lleis. El perdó és important però la justícia és col·lectiva i per tant és més important.

Perdonar és començar de cero, però a la vegada necessitem saber què va passar...

El perdó cal treballar-lo per poder-lo donar, cal preguntar-te què és el què vols. Jo vull sentir-me bé jo, per aconseguir un objectiu: la pau. Jo ho necessitava per seguir vivint i també ho necessitava per la part col·lectiva. I nosaltres, allà on vam portar a terme els actes de reconciliació van ser els territoris on durant les eleccions va guanyar el sí a la pau. Per tant són molt importants.

I malgrat el perdó, i els processos de pau, com és que segueix el conflicte?

Perquè no van poder abandonar les armes i tenir accés a una vida digne, el govern no ha complert amb el que havien pactat. El procés de pau no s’ha vist respectat pel govern. I calia també legalitzar els guerrillers, molts estaven indocumentats, calia regular la seva situació, donar-los una alternativa al conflicte armat.

Com és una defensora dels drets humans?

Algú que lluita pels seus interessos i pels dels seus companys, i quan et vols adonar ja ho has tornat a fer, ja t’has arriscat i estàs en perill. Aleshores estàs uns dies tancada a casa fins que se’t passa una mica l’espant i et vas preguntant perquè ho vas fer, però és que no pots quedar callada, ho portes a la sang.

Quina és la situació actual?

Tot i el que diguin les notícies, estem en guerra. Des del 2006 fins als nostres dies han crescut els assassinats de persones defensores dels drets humans, de líders socials.

Si no hi ha guerrillers qui ho fa?

Està creixent el paramilitarisme, que és finançat pel mateix govern. Al govern hi ha Álvaro Uribe, una persona amb molts mitjans, que té al senat 19 congressistes paramilitars de l’extrema dreta. Ells viuen del negoci de la guerra. Ens estan matant pels diners. I qui ho pateix més és la població civil? La guerra és per motius polítics i de poder. Els paramilitars són persones que cobren per fer la guerra, d’una extrema crueltat. Quan entren a una casa violen a totes les dones i després els maten a tots, només perquè surtin de les terres i els deixin les terres a ells.

Tornes aviat a Colòmbia?

Sí, el 30 d’abril ja hi torno. Tinc moltes ganes de tornar, i encara més ara que hi hauran les campanyes polítiques dels qui estem a favor i els que estan en contra de la pau. I jo necessito estar allà recolzant la pau. El 27 de maig són les eleccions.

Estàs preocupada per la teva seguretat al tornar?

Quan vaig marxar estava molt preocupada però ara confio que haver vingut aquí, a Catalunya, serveixi, que aquesta atenció internacional baixarà el meu perill. Ara em sento més protegida, que si em passa alguna cosa Colòmbia haurà de respondre. Fins ara la meva protecció eren dos policies que passaven per allà algun cop cada dia i durant el cap de setmana venien perquè els hi signés que havien passat...

 

 

 

Imprimeix