Dimir Viana: "va abusar de mi l’únic home a qui jo vaig anomenar pare"

Entrevistem a  Dimir Viana que ha realitzat diferents xerrades sobre Les arts i el reciclatge per al dret al medi ambient i el dret a la vida digna al Centre Cívic de Can Rull i al Centre Cívic de la Creu de Barberà. 

Viana és actor, director i autor teatral, músic, educador i activista de Belo Horizonte (Brasil). Treballa la conjunció entre l’art i el compromís social. Conegut per la seva feina amb el Teatre de l’Oprimit, també treballa l’art i el desenvolupament comunitari com a la Caravana d’artesania o el seu grup d’art i mobilització social lligat a la recollida selectiva de materials reciclables.
Què els hi expliques als joves d’aquests tallers?
La meva experiència ve vinculada amb el món de l’art i vinc a parlar de la meva experiència amb una associació de cartoners del Brasil, un dels sectors més pobres. Les accions polítiques ajuden a canviar la situació de les persones més pobres, que viuen grans dificultats socials i econòmiques. Són persones que treballen en la qüestió ambiental dels reciclables i gràcies a això tenen una nova oportunitat de supervivència i d’aposta pel mediambient. Té les dues vessants: millora les condicions de vida i ajuda al planeta.

És una forma també d’explicar que no ens hem de resignar a les coses tal i com estan?
Sí, hi ha vies. Sóc un defensor dels drets humans, no sóc cartoner però vinc d’una realitat social molt difícil. Vaig néixer a una favela, vaig sortir de casa molt avial, vaig patir violència sexual des dels 5 anys. I la meva opció és optimista, perquè el treball amb l’art serveix per a la mobilització social des de l’optimisme.

Vols explicar-nos la realitat de la favela, els teus orígens?
Sí, vaig néixer l’any 1966, dels anys 60 als 80, les faveles eren llocs terribles per viure-hi. Avui han canviat molt, però hi ha encara hi ha zones molt pobres. Jo vaig néixer a les faveles de Belo Horizonte. La tercera ciutat més gran de Brasil. Teníem molts problemes per accedir a l’aigua, a la salut, greus problemes ambientals per la brutícia. Vaig patir una situació de molta violència quotidiana, per exemple la que exercien contra la meva mare.

Hi ha una violència sistèmica contra la dona?
Sí, n’hi ha molta, ella era una mare soltera, que per mantenir el seu fill, que era jo, havia de viure amb altres homes. Homes molt violents. Parelles de la meva mare que van abusar sexualment de mi.

I aquesta terrible realitat per a un infant és un cas excepcional o generalitzat?
Està molt generalitzat, amb les mares solteres, el company de la mare és un perill constant. L’home que va abusar de mi és l’únic home que jo vaig confiar per anomenar-lo “pare”. Perquè jo no vaig conèixer el meu pare. Però afortunadament això no em va afectar per tornar-me boig. Sóc algú molt tranquil. Però, això sí, treballo en la defensa dels infants que pateixen violència sexual. Amb altres companys vem fer un llibre sobre la violència sexual dels infants a Brasil, i lamentablement he conegut molts casos d’infants que avui en dia ho estan patint. Mares que tot i que ho saben, no podien fer res per motius econòmics o per por a perdre el company.

Com és possible que siguis com ets després d’això?
És difícil saber-ho però hi ha una cosa veritablement important: vaig tenir la sort de trobar bones persones. Amb 16 anys vaig anar a viure amb una família de portuguesos amb qui vaig treballar. Amb 22 anys vaig anar a viure a una institució catòlica per a orfes, i vaig poder treballar per a ells. I vaig continuar els meus estudis. També és important el meu coratge. Sóc d’una família afrodescendent, els meus orígens són negres, i això al Brasil és un problema perquè hi ha discriminació racista, exclusió. Tot i que la major part som negres, però el racisme hi és. Però jo sempre vaig tenir el coratge per no autodiscriminar-me, sense vergonya d’estar a llocs que semblava que no eren per a mi.

Com ara quins?
L’escola de teatre que normalment és per a persones més riques. La millor universitat pública. Jo sóc idealista però no utòpic, sóc realista i pràctic.

I ara, com està la teva mare?
És la dona més forta que mai he conegut. Avui és més vella, amb dificultats físiques, és una chamana d’origen afrobrasilenya, una dona molt sàvia. Sóc el fill entre tres filles més, m’he criat amb ella i tres germanes. Les meves germanes també han reproduït aquest esquema: totes són mares solteres amb molts fills. És un problema que sempre es reprodueix.

Per què creus que succeeix aquest model?
Manca d’educació. Ens falten polítiques públiques per educar la societat sobre qüestions sexuals. La sexualitat es viu d’una manera molt espontània, sense reflexió i sense els valors necessaris per a mantenir més dignitat sobre el propi cos i la vida. Avui tenim un nou problema: el fenomen de la droga. I moltes noies molt joves van a l’encontre dels traficants perquè tenen més diners. No és general, és un factor a tenir en compte.

La teva educació i sensibilitat semblen molt feministes, hi estàs d’acord?
Totalment, sóc molt femení i feminista. Estic treballant activament en un projecte per a millorar les condicions de les dones, mares solteres, per a que trobin treball. Un projecte per a dones de la perifèria, com les meves germanes. Per a que trobin treball i tinguin accés a una educació.

Véns d’una realitat dura, però veus també que aquí tenim molt a fer i mot a aprendre. En què ens pots ajudar a millorar?
Hi ha una dita popular italiana que diu “cadascú és un país”, Catalunya també té molts problemes, concrets, d’aquí i de la vostra realitat. Jo aprenc molt amb vosaltres perquè veig que hi ha una gran mobilització entre vosaltres. L’únic que us diria és que hi ha una necessitat de continuïtat per a fer crides per a grups més forts, de mobilitzar les persones per a les causes socials i polítiques. Cal mobilització contínua.

Quin creus que són els valors que aporta aquest projecte de les ciutats implicades amb els Drets Humans?
És molt important perquè pot promoure diàlegs amb problemes socials que estan en diferents parts del món. La sensibilització és important i el meu treball és el de mobilització social. De conèixer moltes realitats i veure que la meva història és també una història de vida, diferent a la dels altres defensors, amb històries diferents però en la mateixa dimensió de lluita i esperança.

Ens pots explicar el teu treball amb el Teatre de l’Oprimit?
El teatre de l’Oprimit és una metodologia social i política per a construir amb les comunitats accions que tracten els problemes socials i crear condicions de diàleg amb persones. Són accions simples i populars, però al Brasil que és on neix, poques persones el practiquen. Actualment formo noves fornades de precursors de Teatre de l’Oprimit.

Tornes aviat al Brasil?
Si, a finals de mes. Aquest és un moment difícil però hem viscut grans moments difícils al país com una inflació tan gran que el preu  d’un cafè variava diferents vegades al dia. Ara vivim un moment dur però amb la certesa que ja mai més tornarem a estar com hem arribat a viure. Som una societat moderna i molt mobilitzada. El problema que tenim i que vosaltres també esteu patint: classes socials extremades, o molt rics o molt pobres. Els rics miren als pobres com si fossin criatures d’un altre planeta. I amb Lula hem assolit moltes conquestes socials, com ara tenir una universitat pública i gratuïta.

Quin missatge clau ens vols transmetre?
Dos missatges claus:
-    La relació amb el medi ambient. L’educació ambiental és essencial, amb el reciclatge, necessitem espais més sans, el consumisme genera molta feina però cal sostenibilitat.
-    Hem de crear espais de diàleg obert amb els joves, espais democràtics on puguem escoltar les minories. Espais de discussió democràtica perquè el món sempre és una dinàmica política.

 

D

Dimir Viana a l'estació de Sabadell Sud de la Renfe