El govern municipal té entre les línies d'actuació la protecció, rehabilitació i difusió del patrimoni històric. És per aquest motiu que impulsa diverses actuacions encaminades a la protecció, recuperació i divulgació del patrimoni històric de Sabadell amb un esforç constant i prolongat.
Entre les actuacions que s'han dut a terme es situa la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS). Aquest és un document complex que, des d'una visió global i moderna, protegeix el patrimoni arquitectònic, arqueològic, natural i paleontològic del terme municipal de Sabadell.
Les polítiques actuals de gestió del patrimoni per a la seva recuperació, protecció i rehabilitació es basen en un constant estudi i anàlisi dels elements incorporats en el catàleg i altres elements no incorporats. Per tant, la gestió del patrimoni no es basa en apriorismes, sinó en un coneixement intens que permet unes actuacions correctes sobre el patrimoni històric.
L'estudi dels elements ja incorporats al catàleg comporta un augment considerable del seu coneixement i possibilita actuacions rigoroses de rehabilitació en el patrimoni arquitectònic. El coneixement obtingut també permet valorar en profunditat l'interès patrimonial, històric i arquitectònic dels diversos edificis ja incorporats, així com la identificació d'altres elements no incorporats prèviament en el Catàleg del PEPPS. També ens permet aquest aprofundiment en el coneixement la possible reducció del grau de protecció en cas d'haver estat sobrevalorat inicialment.
És a partir de l'anàlisi de diversos elements que l'Ajuntament, a través de l'Oficina del Patrimoni, i del Servei d'Urbanisme, proposa la incorporació de 8 nous elements arquitectònics al Catàleg del PEPPS, que es sumen als 373 elements arquitectònics prèviament incorporats, i 2 elements arqueològics que es sumen als 66 ja incorporats prèviament.
El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Juan Carlos Sánchez, i el comissionat del Patrimoni, Isaac Álvarez, han presentat avui 10 elements que s'incorporaran al Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS). Juan Carlos Sánchez ha explicat que la inclusió d'aquests elements "ha vingut motivada per diferents vies. Tots tenen característiques que justifiquen la seva protecció per la seva vinculació a la història de la ciutat, per ser edificis amb una arquitectura especial o per assegurar la seva conservació". Isaac Álvarez ha comentat la importància de cadascun d'aquests elements. Tots dos han fet èmfasi en la conveniència d'anar incorporant nous elements al patrimoni de la ciutat.
Denominació-Situació
Refugi antiaeri de l'institut Pau Vila-Carrers de Viladomat i Jacint Verdaguer
Jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec-Camí de la Granja de Sant Pau de Riu-sec
Alzina al carrer Sde ant Pau-Carrer de Sant Pau, 109
Passeres del riu Ripoll-Parc fluvial del riu Ripoll
Nau de Josep Lacueva-Patis que comuniquen els habitatges del c. de Sant Pau, 47 i c. del Sol, 54
Xemeneia universitat (Mainou i Cia.)-Carrer de Bonavista, 71-79
Casa de Marcos Manich-Carrer de Blasco de Garay, 58
Nau Miquel Dalmases-Carrer de l'Illa, 13
Casa del capellà del Santuari de la Mare de Déu de la Salut-Parc periurbà de la Salut; carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui (c-1413) km 24
Fàbrica Baygual Llonch-Carrer de Jacquard, 46 (illa Jacquard-Caresmar-Germans Farguell-Doctor Almera)
Refugi antiaeri de l'institut Pau Vila
El refugi antiaeri de l'institut Pau Vila es situa sota els actuals edificis educatius. Tot i que no es coneix en profunditat les seves característiques, la seva construcció es situa a l'entorn de l'any 1938.
La impossibilitat d'establir en el moment actual l'interès del present refugi, atès que els accessos es troben situats sota els edificis actuals, fa convenient la seva protecció com a Espai d'Expectativa Arqueològica.
Jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec
En el transcurs dels anys 2007 i 2008 s'ha dut a terme successives intervencions arqueològiques preventives. Aquestes campanyes arqueològiques han posat en evidència un extens jaciment amb una àmplia cronologia arqueològica. És atès aquest interès que s'incorpora com a Jaciment Arqueològic i es proposa que sigui declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
Passeres del riu Ripoll
Consisteix en un conjunt de tres passeres de vianants al llarg del riu Ripoll, construïdes el 1963. Les avingudes d'aigua de la tardor de 1962 varen provocar grans desperfectes en les infrastructures de comunicació entre ambdues ribes del riu Ripoll. Aquest fet va portar que la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental decidís dur a terme el projecte de condicionament del riu, redactat per l'enginyer Albino Lasso Conde. El projecte està inspirat en un model nord-americà molt innovador per l'època (tipus cantilever invertit), basat en tres trams de tauler biarticulats.
Nau de Josep Lacueva
Va ser construïda aproximadament el 1872 sota la direcció del mestre d'obres Josep Lacueva Sanfeliu. Aquest edifici consistent en una quadra de planta baixa i un pis o altell, destaca notablement per la composició de la seva coberta.
Xemeneia Mainou i Cia.
Construïda en el primer quart del s. XX, formava part d'un establiment industrial dedicat a la filatura de llana.
Casa de Marcos Manich
El 1912, Marcos Manich i Parera encarrega la construcció de quatre habitatges en filera a l'arquitecte sabadellenc Joaquim Manich. Es tractava d'un rengle d'habitatges del qual, actualment, només es conserva un d'ells.
Destaca la façana, amb decoració modernista. Es conserva el cancell original, en bon estat, amb les dues portes de fusta i l'arrimador de ceràmica vidriada amb motius geomètrics.
Nau Miquel Dalmases
El 2 d'Abril de 1920, Miquel Dalmases presenta el projecte de construcció de la nau dirigit per l'arquitecte sabadellenc Josep Renom. Tot i tractar-se d'una nau petita, es va donar un èmfasi poc corrent a la façana principal, que pren un caire monumental.
Casa del mossèn custodi del santuari de la Mare de Déu de la Salut
La casa del capellà és un edifici aïllat d'una sola planta originalment destinat a habitatge, construït l'any 1931 per l'arquitecte Santiago Casulleras i Forteza. La casa del capellà és un testimoni més de l'evolució estilística de l'arquitectura eclèctica de principis del segle XX.
Fàbrica Baygual Llonch
La fàbrica Baygual Llonch data de mitjans dels anys 30, sent una promoció de Joan Baygual i Antoni Llonch per a la producció tèxtil. Posteriorment, amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, va prendre les funcions de fàbrica de munició i aviació militar, continuant aquesta activitat durant el període del primer franquisme. La incorporació al Catàleg permetrà el seu estudi patrimonial exhaustiu per tal d'augmentar el seu coneixement.
Alzina al carrer de Sant Pau
Es tracta d'una alzina en molt bon estat, situada a l'àrea urbana de la ciutat. Fa un diàmetre aproximat de 85 cm i el fet singular és que la creueta es troba a uns set o vuit metres d'alçada.
|