Els suburbis compostos per coves o zones de barraques que es van construir a l'entorn del riu Ripoll durant el franquisme han tornat a prendre vida gràcies a un projecte de recuperació impulsat per l'Ajuntament de Sabadell, amb el suport del Memorial Democràtic del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de treballar en la recuperació de la memòria històrica i el patrimoni de la Guerra Civil i franquisme. Aquest conjunt patrimonial formarà part d'una Xarxa d'Espais de la Memòria que vol recuperar la memòria històrica de la República, Guerra Civil i Franquisme.
Avui s'ha portat a terme la presentació del procés de recuperació de les coves amb un acte molt emotiu que ha comptat amb la participació d'un centenar de persones, que han omplert de gom a gom la sala al centre cívic de Sant Oleguer. A continuació, s'han visitat les coves i també l'arsenal i polvorí de l'aeroport, que s'han incorporat a la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya.
Durant la trobada, l'alcalde, Manuel Bustos, ha destacat "l'orgull d'haver fet possible la recuperació de la memòria perquè darrera hi ha l'interès de no oblidar part de la història de la ciutat". L'alcalde també ha volgut recordar "les dures condiciones de vida de les persones que hi van viure" i "la solidaritat que hi havia entre tots ells". Per la seva part, el representant del Memorial Democràtic, Ricard Conesa, ha subratllat que "mantenir la memòria històrica de la repressió franquista és un fet que no podem oblidar". L'historiador i autor de l'Estudi Patrimonial de les Coves de Sant Oleguer, Eduard Masjuan, ha recordat les condicions de vida dels habitants de les coves i ha dit que "aquest tipus d'habitatge va sorgir arran de la insuficiència dels salaris a l'època i la inexistència que hi havia de polítiques d'habitatge".
El projecte de condicionament de l'entorn de les coves s'ha concentrat en les situades a la baixada de la Bassa de Sant Oleguer. L'actuació ha volgut recuperar part del conjunt d'habitatges situats en coves, així com del seu entorn per tal de fer-les visitables i comprensibles a través de la instal·lació de mòduls interpretatius de patrimoni.
La recuperació d'aquestes coves ha consistit en la creació d'uns itineraris per a la visita i la protecció dels espais subterranis a través de tancaments fixos. El projecte queda complementat per la senyalització patrimonial on s'explica els orígens i la significació d'aquestes coves. L'actuació s'ha realitzat en dues fases: en una primera etapa d'obra s'han construït els accessos amb un pressupost de licitació de 57.378 euros, mentre que la segona fase correspon a les plataformes i condicionament de les coves de Sant Oleguer amb un pressupost de licitació de 56.817 euros. Amb aquesta intervenció s'ha eliminat la vegetació invasora que cobria les coves.
La vida a les coves
Les coves de Sant Oleguer constitueixen un exemple de les condicions de vida d'una generació de sabadellencs durant les dècades del 1940 i 1950, a causa de les primeres onades migratòries procedents d'altres regions d'Espanya i motivats per la manca d'habitatge a Sabadell en aquella època i els baixos salaris dels obrers industrials. Aquestes coves tenien, de mitjana, una superfície d'entre 6 i 15 m2, distribuïdes en dues habitacions: el dormitori i la cuina menjador.
També hi havia coves amb més de dues cambres. Per accedir a viure a una cova s'havia d'abonar en moltes ocasions un traspàs d'unes 3.000 pessetes de l'època a l'anterior ocupant. Aquesta pràctica va provocar nombrosos abusos com el traspàs de coves en mal estat. Els habitants de les coves estaven exposats a patir les inclemències meteorològiques, que en alguns casos van tenir conseqüències tràgiques.
A banda de les condicions de vida en què vivien els habitants de les coves, també patien la incomprensió d'alguns sectors ciutadans, sobretot dels més afins al règim franquista, que els estigmatitzaven amb tòpics xenòfobs i classistes.
Una àmplia recerca
En paral·lel a la rehabilitació de l'espai, s'han elaborat 3 plafons que permetran, a través d'imatges i de text informatiu, donar a conèixer als visitants com eren les condicions de vida dels habitants de les coves i entendre la seva significació dins de la situació política i social del moment. A més, l'historiador Eduard Masjuan està duent a terme un extens estudi patrimonial per tal d'estudiar les seves característiques físiques, així com recollir testimonis del moment i estudiar la seva significació des del punt de vista social, polític, econòmic i urbanístic. Els resultats seran consultables per tothom a través d'un web que es posarà en funcionament: www.sabadell.cat/coves.
El Pla General d'Ordenació Urbana de Sabadell de l'any 1950 esmenta fins a 182 coves habitades, 94 barraques i 292 coberts a la zona del Ripoll. Aquests infrahabitatges van ser una realitat a la qual durant més de deu anys les classes dirigents econòmica, social i política de la ciutat van donar l'esquena, fins que la mort de dos infants, de 4 anys i 6 mesos, per l'esfondrament de les coves va permetre posar a la llum la situació de penúria de molts sectors de Sabadell.
Recuperació de la memòria històrica
La rehabilitació de les coves s'emmarca en les actuacions del govern municipal de recuperar el patrimoni sabadellenc. En aquest sentit, les coves estan protegides dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS). Així mateix, es considerava necessari recuperar la memòria d'una generació de sabadellencs i sabadellenques.
D'altra banda, l'arsenal i polvorí de l'aeroport també s'han incorporat a la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya. La construcció, també està catalogada al PEPPS, i ha estat el primer element patrimonial de la Guerra Civil que s'ha recuperat a la ciutat per a visita pública en general i com a element de didàctica històrica obert als centres educatius.
Com a construcció militar es tracta d'un testimoni molt ben conservat i únic arreu del territori espanyol, i és per això que ha estat incorporat a la Xarxa d'Espais de Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta intervenció ha significat una nova senyalització d'aquest espai així com s'ha renovat l'exposició permanent que hi ha a l'interior del polvorí. Els continguts d'aquesta exposició mostren noves informacions i nous documents fotogràfics i històrics inèdits, fruit de les noves recerques efectuades per l'equip tècnic del museu i de les aportacions dels historiadors especialistes en història de l'aviació durant la Guerra Civil David Íñiguez i David Gesalí, i de l'historiador local Pere Mañé, entre altres.
Les característiques patrimonials de les coves de Sant Oleguer i el polvorí de l'Aeroport seran explicades a través d'un díptic que s'editarà per part del Memorial Democràtic amb una àmplia difusió al conjunt de Catalunya.
Per més informació podeu consultar:
http://www.sabadell.cat/Coves/p/portada_cat.asp
|