Avui, es sotmetrà a consideració del Ple municipal l'atorgament de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Periodístic a Xavier Vinader Sánchez, després que la Comissió Xavier Vinader, constituïda sota l'empara de la Fundació Bosch i Cardellach, s'hagi adreçat a l'Ajuntament per sol·licitar que s'iniciés el procés per atorgar-li Medalla en reconeixement al seu compromís com a ciutadà i com a professional del periodisme i per la seva lluita pel dret a la llibertat d'expressió.
El Ple de l'Ajuntament, en sessió del dia 1 de març de 2011, va adoptar l'acord d'iniciar la instrucció de l'expedient per a la concessió a proposta de la Comissió Informativa de l'Àrea de Presidència en sessió duta a terme el dia 21 de febrer de 2011.
Xavier Vinader Sánchez
Xavier Vinader Sánchez va néixer a Sabadell el 17 de febrer de 1947, al barri de l'Avinguda, on vivien nombroses famílies treballadores i es concentraven fàbriques tèxtils i tallers metal·lúrgics. El futur periodista va estudiar al col·legi del Cor de Maria, on Pere Casaldàliga va influir-lo en el seu compromís social. Acabats els seus estudis bàsics, va iniciar els primers treballs periodístics sota la normativa que permetia a l'Església informar sobre determinats afers i publicar articles en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Eren publicacions que no es venien al quioscs i no passaven la preceptiva censura. Entre aquestes, Vinader i altres col·laboradors sabadellencs, van fundar La clau i va col·laborar al setmanari Granollers que dirigia l'advocat Josep Verde Aldea. El 1965, ja havia ideat la revista L'impacte, en la qual escrivien els alumnes de l'Acadèmia Taulé-Viñas. Un article que parlava de la persecució de la identitat cultural de Catalunya va provocar que agents de la Brigada Político-Social escorcollessin l'escola i investiguessin els noms dels redactors de la publicació. Però la direcció del centre va defensar la tasca dels seus alumnes i, finalment, no es van produir detencions.
De 1965 a 1970, Vinader va ser locutor realitzador d'EFJ 12-Radio Joventut de Sabadell. Presentava el programa "Guerrilla Radiofònica" dedicat, especialment, a la Nova Cançó Catalana. Unes ràfegues de metralleta i la sintonia de la cançó Samba del Comandante del cantautor cubà Carlos Puebla iniciaven l'audició, que va ser censurada i prohibida per una ordre directa del Govern Civil de Barcelona.
Mentre era estudiant va vincular-se als moviments i partits d'esquerres Bandera Roja i, més endavant, al Partit Socialista Unificat de Catalunya.
El desembre de 1969 va ser nomenat corresponsal a Barcelona de la Gaceta Universitaria, una publicació de la Universitat de Navarra vinculada a l'Opus Dei que s'havia convertit en portaveu de les inquietuds polítiques i culturals dels joves universitaris. En aquell mateix període havia entrat a la plantilla del Diari Sabadell i entre el 1969 i el 1971 publica regularment les sèries Televicurioseando i Sonido Hi-Fi. Vinader i el periodista Pere Font Grasa publiquen articles i entrevistes que firmen amb els seus cognoms i amb una caricatura. Vinader i Font Grasa van entrevistar Blas Piñar, el màxim dirigent de Fuerza Nueva. Una entrevista que va quedar inèdita fins a la publicació de la seva biografia a càrrec de Busqué Barceló.
Vinader es va llicenciar en periodisme l'any 1974 amb la presentació de la tesina "La premsa en Sabadell", que estudiava les característiques de les 231 publicacions que des de l'any 1853 havien aparegut a la nostra ciutat i l'autor destacava la més antiga, Diari Sabadellense, escrit en llengua catalana.
Des de l'any 1964 forma part de l'Agrupació de Veïns de Ca n'Oriac i al juny de 1966 va aparèixer el primer número de la revista Can Oriach. Xavier Vinader forma part del consell de redacció i va publicar-hi diversos articles sobre la gestió dels directius del Centre d'Esports Sabadell, el mal estat de la xarxa i les infraestructures urbanes i la desatenció sanitari. Tots aquests treballs el van convertir en una de les plomes més valentes i reconegudes de la ciutat. Va col·laborar a la revista TS, de Terrassa i Sabadell, una publicació que posava l'accent en la cultura en totes les seves manifestacions.
El seu compromís per la denúncia de l'extrema dreta van causar que la nit del 9 de juliol de 1975 una organització ultradretana atemptés contra el seu domicili familiar del carrer de Sardà, cosa que afectà greument la façana de l'edifici.
Vinader va escriure Sabadell, febrero de 1976: una semana de huelga general política. Un treball periodístic de gran valor, compromès amb els treballadors i treballadores protagonistes de la vaga general i amb la ciutadania que va participar activament al canvi que s'acostava. Aquest llibre va ser un encàrrec de l'editorial Laia, però el tancament en va impossibilitar l'edició. Actualment aquest llibre està en procés de ser editat per la Fundació Bosch i Cardellach.
A partir d'aquest punt, la seva activitat en concentracions i assemblees es multiplica i recull en el seus articles actuacions desmesurades de la policia armada, així com els acords dels dirigents d'obrers que publica als diaris TeleXprés i Mundo Diario.
A partir de 1975 treballa a diferents mitjans de comunicació d'ampli abast i de gran projecció com Mundo, Arreu, Por Favor, Primera Plana i Interviú, des d'on investiga l'extrema dreta i las seva capacitat operativa.
ETA, la seva estructura i les seves primeres actuacions, han estat un dels principals motius del seu treball periodístic. L'any 1979, quan era a la plantilla d'Interviú, va tenir accés a una informació privilegiada sobre "la guerra bruta" i l'actuació de grups feixistes i parapolicials. Les entrevistes a la policia el fan protagonista d'una situació jurídica complexa que acaba amb el seu processament. L'Audiència Nacional el van condemnar a set anys de presó per un delicte d'imprudència temerària professional. Va marxar a l'exili i no en va tornar fins a l'any 1984, quan va ingressar a la presó madrilenya de Carabanchel i va ser indultat per un Reial Decret.
Vinader va ser objecte d'una campanya de solidaritat molt intensa, que va arribar a tots els estaments i també va ser seguida a la seva ciutat.
Dies després de la seva alliberació va publicar a Interviú "El informe negro de las prisiones españolas". Col·labora al programa Panorama de la BBC britànica i du a terme el documental Immigration clandestine a la televisió francesa, amb el qual va obtenir el premi Italia 1986. Entre molts altres articles i entrevistes.
L'any 2007, Xavier Vinader va lliurar el seu fons documental a la Universitat de Barcelona, un fons que avui custodia el Centre d'Estudis Històrics Internacionals Pavelló de la República.
La Creu de Sant Jordi li van concedir el 26 de juny de 2007.
|