 |
 |
Adreça:
c. de l' Església
SABADELL
BARCELONA
|
 |
Horari
|
 |
E-mail
|
 |
Web
|
|
|
| Documents relacionats |
|
|
|
 Observacions |
|
•
Autor: Joan Garrido
Època: segle XVIII
Propietat: Església
Ús actual: Punt patrimonial (MHS)
Dades extretes:
. Anuari Estadístic de Sabadell 2003
El projecte del campanar fou encarregat a l'arquitecte Joan Garrido. Les obres es van inciar el 1738.
El campanar de Sant Fèlix és d'estil barroc. Té la planta octogonal i la seva part inferior és molt massissa. Formalment té tres cossos ben diferenciats que corresponen a les principals funcions que acollia quan es va construir: en el basament, la capella del Roser; en el pis del mig, el comunidor, i a dalt, el pis de les campanes. Els materials utilitzats en la construcció van ser conglomerats i pedra tosca i, en menor quantitat, gresos i pedra calcària. La part superior és d'obra cuita.
Parts del campanar:
. La capella del Roser: originàriament la part inferior del campanar allotjava la capella del Roser, que donava a l'església gòtica. En aquesta sabem que hi havia un altar i un retaule amb la imatge de la verge, únic element que encara es conserva.
El 1909, durant la Setmana Tràgica, l'església i la capella es van cremar. Com a conseqüència de l'incendi i del posterior enderroc de l'església, l'estabilitat del campanar va quedar afectada. Per reforçar-lo s'hi van fer els arcs modernistes que avui encara s'hi poden veure. Volien conservar la capella, però els problemes estructurals ho van fer impossible. Poc temps després s'hi va construir l'escala que porta al comunidor. Els arcs modernistes, en què van treballar els arquitectes Enric Saguier i Jeroni Martorell, van quedar amagats darrere d'uns envans, fins que des de les recents obres de rehabilitació s'han deixat visibles.
. El comunidor: és una habitació amb finestres als quatre vents. En aquest recinte el sacerdot conjurava el mal temps i les adversitats. En l'ampit d'una de les finestres hi havia una gran llosa amb una inscripció contra les contrarietats. Durant la Guerra Civil es va treure i es va dipositar al Museu d'Història, on ha estat fins que recentment s'ha tornat a col·locar al seu lloc.
L'espai de separació dels diferents pisos, el conformen una sèrie de voltes. Durant la restauració del campanar i la intervenció arqueològica que s'hi va fer es posà al descobert que les voltes eren farcides de material ceràmic (plats, olles, càntirs...). La funció d'aquests elements és omplir aquests espais amb uns elements resistents i que pesin poc. Aquesta és una solució tècnica molt freqüent que ja utilitzaven els romans.
. L'habitació del rellotge: el rellotge que avui s'hi pot veure va ser construït l'any 1903 a la casa de Pablo Odobey du Jura, a França. L'anterior es va vendre al municipi de Palau-solità i actualment està exposat al seu museu.
Avui en dia, fa tocar les campanes un rellotge electrònic, programable, i que amb una antena registra automàticament els canvis horaris.
. El pis de les campanes: les campanes que hi ha en aquest pis, dues són litúrgiques, la Jacinta i la Dominica. La tercera, penjada al mig, és la de les hores; cal destacar-ne la decoració, obra de l'artista Joan Vila Cinca.
. El terrat: dalt del terrat hi ha un àngel-penell que assenyala d'on ve el vent, i dues campanes.
. La il·luminació es fa per comandament astronòmic (s'encén quan es fa fosc). Depèn del Servei d'Obres.
Text extret del programa de visites guiades de la Festa Major del 1997.
Visites al campanar: l'últim diumenge de cada mes, excepte els de juliol i agost, d'11 a 2.
ARXIU DE FONS consultable a l'Oficina d'Atenció Ciutadana
. Col.lecció "Quaderns de Patrimoni" exemplar sobre el Campanar de Sant Fèlix. Gener del 2000.
|
|
|
