Escultures a l’aire lliure i el campanar de Sant Fèlix, protagonistes de les Jornades Europees de Patrimoni
De la vuitantena d’escultures que hi ha a Sabadell, la més antiga és del 1917
Avui a Sabadell hi ha quasi una vuitantena d’escultures escampades per la ciutat, a l’aire lliure. Són peces escultòriques exemptes, relleus, plaques commemoratives, ececfonts, creus de terme, edicles o altres modalitats d’objectes amb un valor històric i/o artístic. El conjunt és un autèntic tresor a l’aire lliure que embelleix carrers i places i també un testimoni permanent de la història de la ciutat i dels seus protagonistes.
D’orígens diversos, la major part tenen un significat concret i són nascudes per iniciativa de col·lectius ciutadans per homenatjar persones, entitats, dates, llocs o idees que s’han considerat significatives. Per això s’acaben convertint en punts de referència dins el paisatge urbà.
L’escultura més antiga que es troba a l’aire lliure a Sabadell data del 1917 i és a la plaça del Doctor Robert, en homenatge a Joan Sallarès i Pla, obra de Josep Clarà. Del 1919 hi ha les fonts del Trinxeraire i de la Granota, a la Rambla, obra de Josep Capmeny –es tracta de còpies de dues escultures anteriors ja existents a Barcelona–. Entre les més recents, de l’any 2011 destaca l’escultura d’Agustí Puig en homenatge a l’alcalde Antoni Farrés, al parc de Catalunya, o la de Jordi Roca en homenatge a Miquel Crusafont, a la plaça homònima, remodelada fa poc.
Entre els diversos autors d’aquestes escultures trobem representada la tradició artística de la nostra ciutat. A més dels ja anomenats, destaquen les 7 escultures d’Adolf Salanguera o les 8 de Camil Fàbregas i les d’artistes com Joan Maurí Espadaler, Josep M. Brull, Pepita Brossa, Benet Ferrer, Antoni Marquès, Joan Vila Puig, entre altres. No es pot oblidar l’existència d’autèntiques obres mestres d’escultors de renom nacional, com ara: Frederic Marés, Enric Casanovas, Josep M. Subirachs, Joan Brossa o Antoni Tàpies.
Un campanar del segle XVIII, de propietat municipal
El campanar de Sant Fèlix, un dels edificis més emblemàtics de Sabadell, data del segle XVIII, quan a la ciutat hi vivien unes 1.300 persones. Les obres per construir-lo van començar el 1724 i es van acabar el 1738. És ’estil barroc, té la planta octogonal i formalment té tres cossos ben diferenciats que corresponen a les principals funcions que acollia quan es va construir: en el basament, la capella del Roser; en el pis del mig, el comunidor (una habitació amb finestres als quatre vents on el sacerdot conjurava el mal temps i les adversitats); i a dalt, el pis de les campanes.
Amb la visita es podrà conèixer les principals parts de l’edifici. A la planta baixa, les restes de l’antiga capella del Roser i els arcs de reforç fets després de l’incendi de la Setmana Tràgica. Al pis del comunidor, una mostra de les peces de ceràmica trobades durant les excavacions fetes durant la rehabilitació de l’edifici. Després es visitarà l’espai del rellotge, construït el 1903 a la casa de Pablo Odobey du Jura, a França.
Finalment, es podrà pujar fins al pis de les campanes. De les tres que hi ha, dues són litúrgiques –la Jacinta i la Dominica–, mentre que la tercera, penjada al mig, és la de les hores. Cal destacar-ne la decoració, obra de l’artista Joan Vila Cinca. Des dels finestrals d’aquest pis, a més, es podrà gaudir d’una espectacular vista.