La
sínia dels tretze catúfolsEls dos bessons, l’Anna i en Pep, van anar corrents al parc de Catalunya. Estava molt fosc, però hi havia molta gent que, amb la boca oberta, mirava la sínia dels 13 catúfols ben il·luminada i que s’acabava d’aturar prop de l’observatori.
|
Els seguia un gat negre que portava un collar amb el número 13. Era el gat que els havia portat tanta sort a l’Abacus i que era tan negre com la gola d’un llop, amb els ulls de mussol més verds que els arbres. Tota la gent, en veure aquell gat, va córrer cap a casa. Els dos germans es van quedar sols amb l’animal, el van agafar, es van preguntar per què els seguia i el gat va començar a miolar i, com que no l’entenien, es van pensar que tenia gana. L’Anna va dir al Pep: ¾ Ens el quedem?... Aquell dia ens va portar molta sort! ¾ Oh, i tant que sí, que vindrà amb nosaltres! |
Un cop al parc, els germans van veure la sínia encara il·luminada amb els rajos lluminosos dels colors de l’Arc de Sant Martí, molt brillants, que anava fent voltes al seu voltant com si fos la sínia del Tibidabo. L’Anna i en Pep es van quedar hipnotitzats, parats i bocabadats mirant la sínia i els tretze catúfols que no paraven de donar voltes.
¾ Què em passa? –va dir en Pep–. Sembla que no em puc moure!
¾ Jo tampoc no em puc moure! –va dir l’Anna.
¾ Veus el lloc de comandament?
¾ On?
¾ Allà, al centre –va contestar en Pep.
¾ Anem-ho a mirar de més a prop?
¾ N’estàs segura, Anna?
¾ Sí, sí! –va dir l’Anna provant de moure’s.
¾ Doncs va, anem-hi! –va contestar en Pep bellugant les cames.
Quan la sínia, que venia del planeta dels TRETZES, estava ben aturada, del centre (era una mena de catúfol però més gran i espaiós) en va baixar un homenet verd i, de cada catúfol, 2 homenets vermells. Aquests homenets, els habitants del planeta dels TRETZES, eren com un nap-buf, amb la cara rodona i amb els ulls de gat, com dues pilotes de ping-pong. Els llavis molsuts i unes dentetes de conill. Un nas de patata i una boqueta allargada i alegre. No tenien ni un pèl i d’aquesta manera quedaven al descobert unes orelles grosses, transparents i punxegudes. Les galtetes eren com quan vas a la neu i se’t queden vermelles. Les mans, més fines que la pell de conill, sortien d’uns braços curts, gruixuts i forçuts. Les cames, com dos pals. Eren molt polits i confiats i tots tenien molta vergonya (per això eren vermells), excepte el verd, que era el més gran i era el cap de tots els altres, que eren més petitons i vermells. |
|
L’homenet verd va cridar els homenets vermells i els va dir:
¾ Aneu a preguntar a aquests terrícoles si volen venir al nostre planeta, el dels TRETZES.
Il.lustració de Maria Rafel i Aleix Jové |
Però ja no van poder preguntar res perquè, com que en Pep i l’Anna eren molt
curiosos i semblava que no tenien por, van decidir de pujar a mirar què hi havia dins
d’un catúfol i, just en aquell moment, els rajos de la sínia els van xuclar. Els
dos germans, com que no hi comptaven, es van quedar com petrificats. L’Anna va dir al
Pep: ¾ Pep... Pep... tinc... tinc molta... ca.. lor. ¾ Anna... Anna... que... ets... aquí? |
¾ Què... ens està passant?
¾ Tranquil·la, Anna que ja no fa tanta calor –va dir el Pep.
¾ Doncs mira, maco, jo, de calor, encara en tinc!... Vols dir que aquí no hi ha extraterrestres?
¾ Escolta, Anna, no em facis bromes horroroses que ja estic prou cagat!
I dit això l’aparell va tornar a arrencar amb molta potència i soroll. Ells no sabien cap on anaven però avançaven cap a un planeta molt llunyà i misteriós, el planeta dels TRETZES, on tot tenia forma de 13: els arbres, les cases... i de moltes coses n’hi havia tretze ja que, en general, era un planeta numèric.
| Sense que els germans ho sabessin, dintre de cada catúfol s’hi amagaven uns
quants nombres 2002 platejats i daurats que havien estat xuclats i raptats pels
homenets ja que en els seu món no en tenien. Es van veure envoltats per tots els 2002 de
la zona de Sabadell. Quan el Pep i l’Anna ho van veure, meravellats van comentar: ¾ Què hi fan aquests 2002 aquí dalt, Pep? ¾ No ho sé, Anna! L’homenet verd va entrar i els va dir: ¾ Què hi volíeu fer aquí dalt, marrecsssss? ¾ Pep, em sembla que l’hem cagada! –va dir l’Anna en veu baixa. ¾ Contesteuuuuuuuu!!! ¾ Bé... doncs... el gat negre... l’any nou... –va dir l’Anna. |
Il.lustració de Júlia Collignon |
¾ Doncs apa, veniuuuu amb nosaltres cap al planetaaaaa delssss TRETZES!
FI DEL CAPÍTOL 2
Alumnes de 5è. de primària
CEIP Nostra Llar
