La
sínia dels tretze catúfolsUn dels tretze 2004, en veure el Pep i l'Anna, va dir:
¾ Què feu, vosaltres, aquí?
Cap dels germans no va contestar, desconfiaven d'aquells éssers que no coneixien. Un altre 2004, amb una veu tranquil·litzadora, els va dir: ¾ No tingueu por, som els vostres companys de viatge. I els va explicar la seva transformació de 2002 a 2004. Els dos germans es van mirar estranyats pensant que havien estat dos anys fora de casa. Això els va preocupar i de sobte van trobar a faltar la seva família, els seus amics, la seva vida a la Terra. L'Anna recordava els seus llibres, la seva biblioteca; a en Pep li venien al cap els pastissos, que de tan bons que eren el van fer popular al barri de Gràcia. ¾ No sé per què, però em sembla que no tornaré a veure els meus estimats llibres. |
|
¾ Ni jo no tornaré a sentir aquella olor dolça de la pastisseria -van dir amb veu trencada l'Anna i en Pep.
En veure que els dos bessons estaven tan tristos, els 2004, per animar-los, van dir:
¾ No us hi amoïneu! en aquest planeta també hi ha d'haver llibreries, biblioteques, pastisseries i botigues on deuen vendre els ingredients per fer pastissos. Nosaltres buscarem i us ajudarem perquè sigueu feliços.
Els tretze 2004 van fer veure que marxaven, però es van quedar en el soterrani de la casa amagats.
El Pep i l'Anna, mentre esperaven la tornada, es van dedicar a regirar la casa, intentant trobar algun indici que els ajudés a tornar a la Terra. De sobte, van topar amb una porta alta i estreta que tenia gravats uns signes estranys. Van pensar que aquests signes podrien pertànyer a un codi del planeta dels tretze. En Pep va dir a l'Anna:
¾ Intenta desxifrar el codi de la porta, mentre jo continuo buscant per la casa.
L'Anna, que havia llegit un llibre de signes i codis interplanetaris, va intentar desxifrar el significat d'aquests símbols; no ho va aconseguir del tot, però va poder esbrinar que deia alguna cosa sobre llibres i pastissos. Tot d'una, es va obrir la porta i va notar com algú l'empenyia. Va lliscar per una rampa que la va conduir fins a un laberint. El crit d'esglai de l'Anna va fer que en Pep es girés sobtadament, i topés amb una figura que hi havia al seu costat. Va perdre el coneixement durant un instant i quan es va despertar es va trobar també en un laberint.
|
Era el mateix laberint on va anar a parar l'Anna? Era un
lloc amb parets de pedra, fosc, humit i una mica tenebrós. ¾ Anna, Anna, em sents?, on ets? No hi va haver cap resposta, només se sentia la veu d'en Pep que ressonava. Mentrestant, l'Anna també cridava el Pep desesperada, però tampoc no obtenia cap resposta. Tant l'un com l'altre van decidir caminar pel laberint per trobar una sortida. Caminant, caminant, van arribar tots dos a un mateix lloc. Un lloc en forma de plaça i amb una mica de llum. En trobar-se es van abraçar molt fort. L'Anna va preguntar: |
¾ On som, Pep? Què hi fem aquí?
El Pep va voler tranquil·litzar-la.
-Tornem a estar junts, entre tots dos trobarem la manera de sortir d'aquí.
En aquell moment van aparèixer uns éssers petits amb aspecte de fades, que els indicaren per on havien d'anar per trobar la sortida. Mentre seguien les seves instruccions, els dos germans es van trobar els tretze 2004 tancats en una sala i immòbils.
¾ Què fan aquí aquests?, per què no es mouen? -va preguntar en Pep.
¾ No ho sé! -contestà l'Anna.
¾ Ei, Pep, mira! Surt fum dels 2004! -va dir l'Anna.
De sobte, es va sentir un soroll fort i metàl·lic, com si es tanqués una gran porta de ferro. Es van girar i van veure un home amb una escombra que estava netejant aquell indret.
¾ Qui ets? -va preguntar-li el Pep.
¾ Sóc l'encarregat de netejar les atraccions d'aquesta fira -va contestar aquell home.
¾ Atraccions? Quines atraccions? -digué l'Anna.
¾ Les atraccions del parc de Catalunya -respongué l'home, sorprès per la pregunta-. Au! Aneu, sortiu, que és molt tard.
En Pep i l'Anna, sense entendre res, van veure una porta on deia sortida i hi van anar. En traspassar-la es van trobar amb molta gent de Sabadell que els aplaudien, tiraven confeti i els tractaven com dos herois.
¾ Què passa aquí? No entenc res -va dir l'Anna atabalada.
¾ Sou els primers que heu aconseguit passar tota sencera l'atracció dels Tretze-2004! ¾ Una atracció? Què és tot això -va dir en Pep. ¾ Voleu dir que tot el que ens ha passat és mentida? -preguntà nerviosa l'Anna. ¾ Així és -contestà una de les persones que els estava esperant fora-. Està tan ben aconseguida, aquesta atracció, que tothom que hi ha entrat s'ha pensat que tot el que li passava era de debò. I fins ara ningú no havia aguantat fins al final, vosaltres sou els primers. |
 Marc G. Marc F. Sergi C. |
En Pep i l'Anna van mirar-se dubtant de si allò que els deien era veritat
o continuava sent part de l'aventura. Quan es van convèncer del tot, van sentir-se
alliberats i molt contents de no haver sortit del parc de Catalunya. Al mateix temps,
sentien curiositat de com aquella maleïda atracció els podia haver fet creure i viure
tan intensament tot el que els havia passat. Van decidir, però, que potser era millor no
esbrinar-ho "per si les mosques", i tot va quedar com una agosarada aventura
més dels dos germans.
FI DEL CAPÍTOL 4
Alumnes de 6è. de primària
Col.legi L'Escola
