La
sínia dels tretze catúfolsQuan van arribar al parc de Catalunya, van veure la majestuosa sínia platejada amb els tretze catúfols il·luminant tot el parc.
A poc a poc va anar arribant gent que havia vist els raigs lluminosos des de casa i estaven encuriosits per veure què passava al parc de Catalunya. Tothom estava impressionat i emocionat davant d’aquell fenomen que no havien vist mai.
El full del calendari que havia sortit volant de casa de l’Anna i el Pep s’havia posat sobre la cúpula de l’Observatori i quedava totalment il·luminat per un dels raigs que sortia de la sínia. Tot plegat era un espectacle que deixava bocabadats tots els que anaven arribant.
L’Anna i el Pep es van anant acostant a la sínia i aleshores van veure que en cada un dels catúfols hi havia objectes estranys, bé no tan estranys per ells, perquè eren totes aquelles coses que donaven mala sort als supersticiosos, un gat negre, unes tisores obertes, un saler abocat, un mirall trencat, un jersei groc…
| A tots els catúfols hi havia alguna cosa, menys al catúfol número 11, d’on va
sortir un personatge molt estrany que en aparèixer va provocar l’esglai de tothom. Era petit com un nan i amb les orelles molt grosses, tenia només un ull, tres cabells al cap i tres braços amb tres dits a cada mà. La boca era molt petita, però amb el somriure dibuixat, i el nas era rodonet com una bala. Tenia un aspecte simpàtic i amable. Anava vestit amb una samarreta de color groc que li arribava fins als peus i que tenia dibuixat el numero 2002. |
 Il.lustració de Nanaqui Costa |
Va anar cap a l’Anna i el Pep i els va dir:
¾ Hola, sóc en Bab i vinc del planeta Sicre, que és de la galàxia de Nero, i he vingut al vostre planeta per demanar-vos ajuda.
¾ Nosaltres… i com et podem ajudar? –diu l’Anna.
¾ Primer us hauria d’explicar la meva història, ja veureu com entendreu el gran problema que tinc.
I va començar a explicar:
¾ En el meu planeta, tots menys els meus amics i jo són molt supersticiosos.
¾ Ah! Però això no és cap novetat! Aquí, en el nostre planeta també hi ha molta gent que és de supersticiosa –va dir en Pep.
¾ No, no ho entens, no és que hi hagi gent que sigui supersticiosa, és que TOTHOM ho és, de supersticiós, i fins a extrems increïbles. Us posaré algun exemple perquè ho entengueu. Si a una persona se li creua un gat negre quan va a treballar, se’n torna corrents cap a casa seva i no en surt durant dos dies. Si per casualitat es trenca un mirall, es tanquen amb pany i forrellat una pila de dies per por del que els pugui passar. I així us podria anar explicant milers de situacions semblants. Us ho imagineu? La gent deixa d’anar a treballar, d’anar a comprar, de fer les tasques diàries, tot es paralitza… El meu planeta s’està arruïnant.
¾ I com és que tots són supersticiosos? –pregunta en Pep.
Doncs perquè a Sicre hi ha un malvat que es diu Dermon que vol arruïnar el nostre planeta. Va posar una goteta d’una poció màgica que et fa tornar supersticiós, a dins de totes les begudes amb gas, que és el que beu tothom a Sicre, i tots es van contaminar, menys els meus amics i jo, que només bevem aigua.
¾ I què creus que hi podem fer, nosaltres? –va dir l’Anna.
¾ Jo sé que vosaltres no creieu en les supersticions i que, més aviat al contrari, penseu que aquestes coses us porten bona sort, i voldria que ens ajudéssiu, als meus amics i a mi, a convèncer el nostre poble que això de les supersticions no és veritat i que les coses que us passen a vosaltres són prova que això és així.
L’Anna i el Pep es van mirar sense saber què dir, però finalment li van respondre.
¾ Molt bé. Intentarem ajudar-te.
¾ De veritat esteu disposats a venir amb mi al meu planeta?
¾ Home!, això d’anar tan lluny… la veritat, no n’estem gaire segurs –va dir en Pep.
¾ A més, ara tenim vacances, però d’aquí a uns dies hem de tornar a treballar –va dir l’Anna.
¾ Ah!, per això no us preocupeu, en aquesta sínia podem fer el viatge a Sicre en dues hores.
¾ En dues hores...? –van dir tots dos a l’hora.
¾ Sí, però aquesta és una nau espacial, feta amb els darrers avenços tecnològics. No patiu, tornarem a ser aquí abans que acabin les vostres vacances.
El professor de l’Observatori Astronòmic, que havia estat escoltant tota la conversa amb molta atenció, va dir:
¾ Hola, sóc el professor Otto, i treballo aquí a l’Observatori. Us he estat sentint i m’agradaria molt poder venir amb vosaltres i poder conèixer un planeta nou.
En Bab va contestar:
¾ I tant, ens anirà molt bé portar un científic al nostre planeta.
¾ Pugeu, doncs, cada un de vosaltres en un catúfol, que el viatge és a punt de començar. Però abans de tornar al meu planeta m’agradaria visitar el vostre.
¾ Fantàstic, va dir en Pep, podem començar per Egipte, després Itàlia, Grècia…
I abans d’anar cap a Sicre van fer una volta al món. En Bab va quedar meravellat
de tot el que va veure.
Il.lustració de Marc Capdevila
FI DEL CAPÍTOL 2
Alumnes de 5è. de primària
CEIP Carme Simó
