Una
colla estel.larUna llum encegadora ens va deixar bocabadats. Vaig comentar que podia ser un asteroide que anava directament a la Terra. Però en Dani va insistir de nou que es tractava d’un OVNI, perquè es movia molt irregularment, mentre que els asteroides segueixen una òrbita igual que els planetes.
Aleshores, a l’Ajuntament estaven passant els pitjors moments dels últims anys. Eren múltiples les trucades que rebien. L’Ajuntament va fer una trucada urgent a l’Observatori per preguntar si havien notat alguna cosa estranya les últimes 24 hores.
A la centraleta de l’Observatori van contestar que ells només havien vist una llum molt intensa però que de seguida es posarien a investigar el cas. El vigilant va dir al doctor Franz que hauria de deixar la visita amb els nens per a l’endemà, perquè havia de fer unes investigacions molt importants. I el doctor ens ho va explicar, i ens va fer sortir de l’Observatori. Nosaltres vam seure a terra i vam començar a berenar. El doctor Franz va marxar.
En Manu va dir:
¾ Que interessant que pot ser, aquesta investigació!
¾ M’agradaria anar-hi, va dir en Dani.
La Berta, amb gran entusiasme, va afegir:
¾ Podríem anar-hi tots junts aquesta nit!
A les 10 del vespre, ens trobàrem tots a la porta de l’Observatori, tal com havíem dit. Volíem entrar, però no sabíem com fer-ho.
En Manu somrient va dir:
¾ He pensat un pla, escolteu...
A tots ens va agradar la idea i la vam posar en marxa.
En Manu i en Pep van trucar a la porta. Quan el guarda va obrir, en Manu va dir que el seu company s’havia deixat la motxilla amb un medicament a dins, i que se l’havia de prendre. El Pep i el guarda van anar a buscar la motxilla, mentre el Manu es va quedar a la porta i ens va deixar entrar.
Un cop ja érem dins, ens vam amagar sota l’escala, i vam sentir que el guarda deia:
¾ Em sap greu; no te l’has deixat en un altre lloc?
¾ Pot ser, moltes gràcies, adéu –va dir en Pep.
I van sortir fora.
¾ Bé, Manu, ara ens toca esperar.
Mentrestant, nosaltres pujàvem les escales.
La Berta, mentre remenava, va trobar un arxiu molt curiós i, quan el va obrir, es va endur un gran ensurt. Era la fotografia d’un OVNI!
Sense voler, a la Berta li van caure els papers. El guarda va sentir el soroll i va començar a pujar les escales. En Dani va dir:
¾ Correm, amaguem-nos, que ve el guarda!
Jo, amb els nervis, em vaig entrebancar i en caure vaig tocar una palanqueta molt petita que era el botó d’accés a una sala secreta.
¾ Ostres! Què és això? –va dir la Berta, impressionada.
¾ És igual, ràpid entrem-hi! És a punt d’arribar!
Un cop dins, es va tancar la porta.
FI DEL CAPÍTOL 2
Alumnes de 1r d’ESO
CES Jaume Viladoms
