La
sínia dels tretze catúfolsEn Pep i l’Anna seguint el resplendor d’aquell bonic però estrany objecte van arribar al parc Catalunya quan aquest aterrava, donant voltes com una baldufa.
De tot arreu arribava gent atrets per aquest espectacular objecte. El parc ja estava ple de gom a gom regnava un gran silenci, tothom estava expectant.
De cop i volta es fa la foscor, tothom queda sorprès, desagut però no passa gaire estona quan de un a un es van encenent els 13 catúfols, de cada un sortien nombres cap-i-cua, el 0000, 0110, 0220, 0330, 0440, 0550, 0660, 0770, 0880, 0990, 1001, 1111, faltava un que era el 2002 i que va arribar volant des de casa de l’Anna i el Pep.
Del catúfol 2002 va sortir un raig molt potent i de sobte va aparèixer una família molt estranya. La mare es deia Anina , el pare Poilliop que , el fill l’Oto i la filla petita que es deia Ababa".
L’Oto sabia parlar català perquè es conectava sovint amb la Terra des del seu potent ordinador, sobre tot visitava pagines web de Catalunya, així que va aprendre el català, els hi va explicar perquè estava aquí:
¾ Hola jo soc l’Oto-
¾ Hola – van dir en Pep i l’Anna .-
¾ Nosaltres venim de el planeta LAXANT i venim perquè al nostre planeta son molt supersticiosos i nosaltres allà no podem viure.
¾ I com és que heu vingut aquí?
¾ Doncs perquè quan faig les connexions amb la terra a traves del vostre satèl·lit, vaig veure que vosaltres, no creieu en les supersticions i vam pensar que en aquest planeta podríem viure tranquils, sobre tot si vosaltres ens ajudàveu a adaptar-nos als vostres costums.- va dir l’Oto –
¾ L’Anna i el Pep no sabien que dir, només pensaven que això no podia ser veritat, que potser estaven somiant. Així que es van pessigar l’un a l’altre, i si... allò estava passant.
¾ I que podem fer per vosaltres? - va dir l’Anna-
¾ El que volem, es quedar-nos aquí, conèixer la vostra ciutat, els vostres costums i sobre tot perdre la por a les supersticions.
¾ I on viurem? –diu en Pep-
¾ De moment podeu venir a casa nostre- va dir ràpidament l’Anna.
¾ En Pep es va quedar sorprès i va dir.
¾ A casa nostra?
¾ Sí, es la millor manera de que coneguin els nostres costums i la nostra manera de fer. Més tard ja trobarem un lloc per ells sols.
¾ La família de l’Oto, no podia creure, la sort que havien tingut de trobar uns amics tant acollidors i amables, estaven molt contents.
¾ La gent que havia anat al parc estaven bocabadats en veure el que estava passant, semblava que algun dels ratjos els hagués transformat en figures de pedra.
¾ L’Anna va preguntar
¾ Que significa aquests números que surten il·luminats dels catúfols?
¾ Els números corresponen a diferents anys que han estat cap-i-cua, com el que comencem ara el 2002, però hi ha un sorpresa. Aquesta sínia, en realitat es una maquina del temps, nosaltres em arribat aquí en el catúfol del 2002 però podem anar a l’any que vulgueu, només ficant-nos en el catúfol de l’any que vulgueu. Així poder visitar altres civilitzacions i poder investigar com vivien en altres temps.
L’Anna i el Pep es van mirar, sense poder-s’ho creure massa, però estaven disposats a esbrinar si allò era possible o no
¾ Doncs pugem al catúfol nº...
FI DEL CAPÍTOL 2
Alumnes de 6è. de primària
CEIP Carme Simó
