La
sínia dels tretze catúfols¾ 0000 –va dir en Pep.
¾ No –va dir l’Anna–. Jo vull anar al 0110.
¾ Nosaltres volem veure el vostre pis –va dir l’Oto.
Aleshores van decidir anar a casa de l’Anna i el Pep.
La família Oioio, que per cert tenia un nom cap-i-cua, van quedar sorpresos de com els seus nous amics tenien la casa: un paraigua obert a dintre, un mirall trencat al lavabo gran i un altre a l’entrada, unes tisores obertes sobre el llit... La família els va preguntar com és que tenien així la casa i ells els van dir que els donava sort.
¾ Aiocomoco –va dir l’Ababa.
¾ Vol dir on dormirem –va traduir l’Oto.
¾ Bé –els va dir el Pep–, dormireu al jardí, fareu bivac.
¾ Coriconominos Longbottompompom –va dir Poilliop.
¾ Pregunta, què vol dir bivac –va aclarir Oto.
¾ Bivac, vol dir dormir a l’aire lliure amb sacs.
¾ Corizavi, zabi com –va explicar l’Oto a la resta de la família.
En Pep i l’Anna van anar a preparar el sopar: sopa de primer, després ous ferrats amb patates fregides o cervell de be i, de postres, maduixes amb nata.
¾ Nosaltres cuinem amb màgia –va dir l’Oto.
I dels dits de l’Oto va sortir menjar que va anar a parar a la taula.
En Pep i L’Anna es van quedar bocabadats, però no van dir res.
Van sopar tranquil·lament i després de sopar...
¾ Nosaltres cantem cançons després de sopar –va dir l’Oto.
¾ Nooo! –es va esverar en Pep–. Aquí no cantem després de sopar, anem a mirar la televisió.
¾ Curoporotmatx oohhh! –va dir intrigada l’Ababa.
¾ Què és això? –va dir també intrigat l’Oto.
En Pep va engegar la televisió i la família Oioio va quedar sorpresa.
¾ Quina mena de màgia és aquesta? –va dir l’Oto.
¾ És molt complicat d’explicar-ho, però és un avenç tecnològic ja una mica antic –va dir l’Anna.
¾ Caquito omuris –va dir en Poilliop.
¾ Vol dir que anem a dormir –va dir ràpidament l’Oto.
¾ Bona nit –van dir l’Anna i en Pep.
¾ Bagno pledirato –va dir la família Oioio.
L’endemà van decidir acostar-se a la sínia que hi havia al parc de Catalunya. En Pep i l’Anna, juntament amb la família del planeta LAXANT, van decidir pujar al catúfol numero 1111.
L’Oto els va dir que es cordessin els cinturons, perquè aquella màquina anava a molta velocitat 9x106 m per segon. Es van quedar atordits de la velocitat i quan es van despertar ja havien arribat a lloc. No sabien on eren, l’únic que sabien era que estaven en una altra època.
Van decidir anar a explorar el territori, van començar a caminar i es van trobar en un bosc molt espès.
Van veure a la llunyania un cavaller sobre un cavall negre i es van espantar.
Què els podia fer aquell cavaller?, es van preguntar.
De sobte va parar davant seu, anava amb una armadura daurada i bastant bruta de sang, els nostres amics tenien molta por. Al mig de l’armadura duia gravada una calavera i als forats dels ulls dos robins vermells que brillaven amb ràbia.
El cavaller es va presentar, era el comte Arnau, venia d’una guerra contra els sarraïns, ell va ser l’únic que va sobreviure. Els va explicar que els sarraïns eren molt més forts que ells i que a més portaven destrals, simitarres, espases, maces...
El comte Arnau els va convidar a passar la nit al castell i tots plegats van fer una festa en què l’Anna i el Pep van poder menjar i ballar, feia molt de temps que no s’ho passaven tan bé.
L’endemà al matí se’n van anar del castell a buscar el catúfol. Van anar per un camí per on el comte Arnau els havia dit que no passessin perquè hi havia sarraïns, però ells no li van fer cas. Van arribar a un lloc on el camí es dividia en 13 camins més i van agafar el camí número 13, on podien trobar 13 gats negres i 13 miralls trencats perquè els portés bona sort. Quan van arribar al final d’aquell camí van veure 13 sarraïns vigilant-lo. L’Anna i el Pep sabien que era molt difícil seguir el camí i per això els van oferir una "game boy" per tal que els deixessin passar per allà. Els sarraïns estaven encantats amb aquell aparell tan meravellós. Al final del camí van veure el seu catúfol i van pujar-hi corrents.
Quan van ser a dins van decidir tornar i canviar de catúfol, van pujar al 0990. De cop la sínia va tremolar, els números es van barrejar i van anar a parar a l’any 9009.
Van arribar a un lloc on tot era de color vermell, van trobar un home molt estrany i li van preguntar:
¾ On som?
¾ A Mart –va contestar l'home.
¾ Què vol dir que som a Mart? –va preguntar en Pep–. I la Terra?
¾ La Terra? –es va estranyar l'home–. Ah sí! Aquell planeta ja fa 5.000 anys que va explotar.
¾ Quuueeeè?! –van exclamar.
¾ Per quin motiu va esclatar la Terra? –van dir l’Anna i en Pep atemorits.
L’home els va dir:
¾ Els de la Nasa van detectar que cauria un meteorit, van intentar desviar-lo, però no els va sortir bé –va dir l’home–. Aleshores la gent es va traslladar a viure al planeta Mart.
¾ Doncs quan tornem al 2002 hem d’intentar evitar que la terra exploti –va dir en Pep.
¾ Som-hi, cap al 2002! –van dir tots.
FI DEL CAPÍTOL 3
Alumnes de 6è. de primària
CEIP Enric Casassas
