La
sínia dels tretze catúfols¾ Som-hi, cap al 2002! –van dir tots.
Van arribar al 2002, van agafar un avió i anaren tan ràpidament com van poder a la NASA.
¾ L’any 4009 caurà un meteorit a la Terra i no ho podrem evitar –va dir el Pep a en Paco (el president de la NASA).
¾ Va, que no estic per bajanades! –els va contestar en Paco, i tot seguit es posà a riure.
L’Anna va dir al Paco que s’ho cregués, però no els feia gens de cas, passava olímpicament. Se li va encendre la bombeta de cop i va ensenyar la família d’extraterrestres al Paco, que es va quedar de pedra.
¾ Mohamed halan nimoler! –van dir els extraterrestres.
L’Otto els va traduir:
¾ Construirem un míssil nuclear, però necessitarem viatjar en el temps per trobar el material necessari per construir-lo.
Aleshores van viatjar pel temps per tal d’aconseguir-ho.
Per aconseguir la llavor de planta carnívora van anar a participar en un concurs botànic i el premi era una llavor d’aquest tipus. Les bases del joc eren senzilles:
¾ Preparats, llestos, ja!
L’Anna, amb una gran habilitat, les esquivava totes. Va arribar la primera i va guanyar la llavor i ja tenien el primer ingredient.
¾ Molt bé! –va dir el Pep
El segon ingredient era bava de llimac. Caminant pel bosc en Pep va trepitjar un llimac i va dir:
¾
Ecs! No sé què he trepitjat! –es va esquitxar de bava, ja tenien el segon
ingredient!
Després estaven una mica cansats i van descansar tot pescant i es van trobar una nau amb un pop a dintre que tenia nou ulls. Li van demanar:
¾ Et sobra algun ull? –i el pop va dir molt amable:
¾ Us dono un ull, perquè em molesta –i els el va donar.
¾ Moltes gràcies –va dir l’Anna.
Només els faltaven quatre ingredients i van decidir:
¾ Viatjarem a la prehistòria per agafar excrements de velociraptor.
¾ Construïm una grua per capturar-lo?
¾ Sí –va contestar l’Anna.
I van construir-la perquè no s’escapés. El velociraptor es va pensar que era un T-REX i es va cagar de por i van poder aconseguir un altre ingredient.
¾ Ara ens toca anar a l’edat mitjana per aconseguir la rosa de Sant Jordi.
¾ Som-hi!
I dit i fet van anar a l’època del gran cavaller sant Jordi, van ajudar-lo a matar el drac i ell en agraïment els va regalar la rosa que pertanyia a la princesa. El temps s’acabava i encara els faltaven els dos últims ingredients: la barreta d’àcid sulfúric i sal perfumant. Decidiren cridar en Harry Potter perquè els donés la barreta.
¾ No tinc aquesta qualitat de barreta, les meves són màgiques i prou –va dir en Harry.
Aleshores van decidir cridar el senyor dels anells, però també va ser en va, perquè havia perdut els anells i els estava buscant.
I van decidir construir
el míssil perquè ja no hi eren a temps de trobar tots els ingredients que els faltaven.
El van tirar a l’espai, però era evident que no funcionaria i es va espatllar a mig camí.
Malgrat tot, van tenir sort, ja que el meteorit passava tan sols a 133.331 quilòmetres del Sol, perquè va llançar una flamarada de 144.441 quilòmetres que el va destruir i així la Terra es va salvar.
Al cap d’un temps la família dels extraterrestres va marxar, perquè van dir que ja havien après moltes coses de la Terra i que estaven molt agraïts.
L’Anna i en Pep van viure tots els seus dies a la Terra i no els van oblidar mai.
FI DEL CAPÍTOL 4
Alumnes de 6è. de primària
CEIP Sant Gregori
