Que
fort!Vam començar a rumiar els desitjos, no ens posàvem d'acord en què demanar, jo volia unes bones vacances i l'avi volia viure una aventura, però amb la por i la sorpresa no ens havíem adonat que tots dos ja estàvem fent realitat els nostres desitjos.
Mentre rumiàvem va aparèixer un diminut dimoni amb unes orelles de punxa, el nas de pam, cua de llangardaix i un somriure malèvol que ens va provocar una lleugera esgarrifança.
De sobte, al dimoni li van girar els ulls com a una baldufa de colors i a nosaltres ens va començar a fer mal el cap i vam perdre el control de les nostres paraules.
Llavors vam començar a dir coses que no tenien gaire sentit, tants desitjos que la flor no sabia quin concedir. A ella, allò li va semblar molt sospitós i va començar a pensar que era obra del malvat follet del jardí anomenat Dimoniaquis Filos Dimo Pepinium, Dimi pels amics.
La flor sabia que estàvem sota l'encanteri del Dimi, per això també sabia que no ens podia concedir els desitjos.
Però nosaltres continuàvem demanant desitjos a tort i dret sense parar, no podíem controlar la boca ni les paraules i això feia que el dimoni creixés de manera estrepitosa perquè aquest s'alimentava dels desitjos de la gent.
Quan ens en vam adonar, el dimoni era tan gran i tan alt, que els poders ja no arribaven perquè a la Lluna no hi ha cobertura i per tant es va desfer l'encanteri.
La flor ens va explicar que només hi havia una manera d'eliminar el dimoni i era amb una pols màgica que hi havia en un cofre en el fons del mar, llavors li vam demanar a la flor que ens convertís en pops per poder-hi arribar.
La flor ens va dir :
– Quan arribeu al mar Mediterrani, heu de preguntar pel calamars Tinti, ell us dirà on es troba el cofre i li heu de dir que veniu de part de Jazzmín, i aneu ràpid perquè si no el dimoni destrossarà tot el jardí i ens liquidarà a totes nosaltres.
Quan vam arribar al mar, ens vam quedar bocabadats de la quantitat d'espècies marines, i vam anar preguntant-los fins que el vam trobar. Llavors el Tinti s'oferí a acompanyar-nos ja que veníem de part de la seva estimadíssima amiga Jazzmín. Ens va dir que el mapa era dins d'un laberint d'algues marines, ens hi vam endinsar i el vam trobar fàcilment, el vam llegir i ens vam dirigir cap al cofre amb la pols màgica.
Tot va ser fàcil fins que vam arribar a una gran muralla de taurons que vigilaven el cofre.
– Com ho farem per arribar al cofre? Diu l'avi.
– Ah, ja ho sé! Com que som pops tirarem la tinta per despistar i un de nosaltres haurà d'agafar el cofre.
– Bé, doncs vosaltres tenyiu el mar de tinta negra que jo l'agafaré, va dir el Tinti.
Així ho vàrem fer i va ser tot un èxit, ara només ens calia eliminar el dimoni Dimi.
Quan l'avi i jo vam agafar el cofre, aquest ens va tornar al jardí del castell.
– Oh, per fi, heu arribat! Va dir la flor amb una rialla d'orella a orella.
– Ja tenim la pols màgica. Ara què hem de fer? Vaig preguntar.
– Ràpid, llanceu-li la pols al dimoni i digueu aquesta frase: "Dimoniaquis Filos desaparegui minos".- Explicà la flor.
– Vinga avi, agafem el cofre i a la de tres. Un, dos, tres:
– Dimoniaquis Filos desaparegui minos. Vam cridar tots dos.
Un cop acabat el perill, la flor ens va dir :
– Us queda un desig, ràpid abans que el castell desaparegui i tot torni a la normalitat.
L'avi i jo vam estar parlant i vam decidir que el nostre desig seria que cada any tinguéssim una aventura diferent.
Tot torna a la normalitat, jo estic a la finestra i veig que entre la foscor de la nit arriba un cotxe i recull un avi que passeja pel carrer.
De sobte em va venir un record que em va fer pujar al terrat i allà, enmig de la nit, sota el raig de llum de la lluna, hi vaig veure una flor, i aquesta em somreia.
Fi del capítol 4
Alumnes de 5è de primària
CEIP Samuntada
