seguint1.jpg (4105 bytes)

Màgia al racó del campanar

 

Capítol 4: La colla del Valdric

L’XR92 seguia atrapat i tot pensant, pensant se li va encendre la llumeta "plinc"i tot d’una es va transformar en una escombreria pudenta .

Quan la senyora Ramona va veure aquella bossa d’escombreries que feia pudor de mofeta tres anys morta, es va posar una pinça al nas i tot dient bestieses la va agafar amb només dos dits i amb una velocitat que la llum ja voldria per a ella, la va llençar al contenidor de les escombreries sense esperar al vespre com manen regles.

El Valdric i la seva colla, que encara tenien la vareta màgica, van intentar fer un altre encanteri que deia així:

"ABRA CADABRA
POTETA DE CABRETA
QUE LA COLLA DEL VALDRIC
VOLI COM UNA ORENETA"

... i tota la colla va començar a volar. Mai no us ho podreu imaginar. Des d’allà, a d’alt tot, es veu tota la ciutat empetitida, la gent sembla que estigui amb el cap ficat dins del pit i el pit dins la panxa i la panxa dins les cames. Tot plegat semblen una mena de cosa estranya que no podem descriure .

Mentrestant, el robot va adoptar la forma del Superman i també se’n va enlairar. Ben aviat van surcar el cel tots junts. Tota la gent sortia als carrers per poder veure aquells ocellots tan grans i tan raros. Van trucar al Rodríguez Picó no fos el cas que plogués tot de cop i ens deixés tota la pluja que no havia arribat al llarg de la temporada de tardor-hivern. Però no, a la TV3 van contestar que ells no sabien res si a Sabadell tenien problemes seria per culpa del Farrés o de "El Corte Inglés "que sembla que en mana més.

Tot volant, volant van arribar al Parc Taulí i es van aturar a la Torre de l’Aigua. I ves per on, just a sota actuava el nostre preocupat mag Bernat.També els mags fan com els pares quan estan preocupats: es rasquen la barba i miren al cel.

Mai hem sabut ben bé perquè, però igual ho fan per repetició automàtica i fan tot el que feien els seus avantpassats.Ho aclarirem . L’XR92 ens va explicar la següent història:

"Quan la terra encara era verge i no existia això de la contaminació, el cel era tant net com un mirall, i quan algú buscava alguna cosa perquè no en trobava la solució o perquè havia perdut quelcom, mirava cap al cel i allà trobava el que buscava. Si us fixeu bé també els micos ho fan. Això li va fer pensar al Darwin aquell que potser l’home i el mono devien ser de la mateixa família i a partir d’aquí va iniciar les seves investigacions".

Dons bé,quan el mag va mirar cap al cel tot rascant-se les barbes, es va trobar amb tota la colla dels ocellots del Valdric i ràpidament va comprendre com és que podien volar, sobretot ho va captar perquè va veure que el Valdric portava la mà la seva vareta.

En Bernat va agafar la catifa màgica que portava d’amagatotis dins del barret, i vist i no vist, ja s’havia enfilat a dalt de la Torre. Abans de dir res ja s’havia agafat la vareta i el Valdric li va cridar:

- Ja ens la pots anar tornant. Ens la hem trobat nosaltres i és nostra.

Tot seguint la "colla voladora" va arribar la senyora Ramona que no es perdia ni una i els de la colla li van dir:

-Senyora Ramona, senyora Ramona, faci el favor de dir-li al mag que la vareta és nostra, ens la hem trobat nosaltres.

-La vareta és d’en Bernat, del meu amic Bernat. És normal que us l’hagi pres perquè és seva. El gran mag Bernat té tot el dret a quedar-se amb lo que és seu .

Com que la jugada no pintava gaire bé, els nois li van preguntar a L’ XR92 que ja havia adoptat una altre forma i ara era un nen com ells.

-Què en penses tu ?

-Jo penso que la colla té raó.

-Ja ho veus, mag. Però, si vols, prodriem fer votacions.

-Sí, home. Vosaltres sou més. Això no val. Això és trampa.

-Això vol dir que no t’atreveixes.

-Això vol dir que abans de votar ja sabrem qui guanyarà d’això se’n diu "pucherazo". Us proposo un tracte: Em quedo jo amb la vareta i a canvi em podeu demanar el que volgueu. Un desig per cadascú de vosaltres.

-No sé... no sé. Anem a rumiar-ho.

-Val.Estem d’acord. Però et podem demanar qualsevol cosa?

- I tant.

6flores1.jpg (19523 bytes) El Valdric es va demanar una mountain-bike, la Mª del Mar, un ordinador, el Gerard, un gos ; l’Oriol, una vídeo consola ; la Mireia, una tele i L’XR92 va demanar tornar al seu país.

El mag els hi va dir que ho trobaríem tot en arribar a casa.

I amb aquest darrer encanteri del mag tot va tornar a la normalitat i tot i que ell no ho sabia, s’havia convertit en el mag més mag de tota la història magil.

Els nens van baixar de la Torre de l’Aigua i van anar caminant cap a la Plaça d’Espanya. Estaven una mica cansats i quan la Mireia anava a eixugar-se la suor va dir als altres:

-¡Mireu, mireu al cel !

Al cel hi havia un clar missatge:"ADEU AMICS".L’XR92 ja havia fet realitat el seu desig. La resta de la colla se’ls va trobar en arribar a casa.

Tots els de la colla es van fer tan amics del mag i de la Sra. Ramon que fins i tot els deixava agafar llaminadures de franc.

Val a dir que l’encanteri del mag Bernat portava un desig d’ell mateix que consistia en que ningú s’en recordés del que havia passat i ... canviats de noms, oficis i adreces, avui podem trobar als personatges de la nostra historia tot fent altres coses en altres escenaris de la nostra ciutat.

Ah!, per cert. Voleu saber què va passar amb la sra. Ramona? Doncs, en Bernat li va regalar un anell tant gran con un meló tot demanat-li que es casés amb ell. La sra. Ramona ni va saber, ni va voler negar-se. El dia del seu casament van assistir tots els de la colla i fins i tot van succeir algunes cosetes que semblaven indicar que L’XR92 estava present. De qualsevol forma, si teniu interès i voleu saber més coses d’aquest casament, qualsevol dia ho podreu veure a "Impactes TV".

FI DEL FIL
filr1.gif (1048 bytes)

L'opinió de l'autora

CEIP La Floresta
Alumnes de 6è

Segueix altres cabdells
fil1v.gif (1104 bytes)fill1.gif (1082 bytes)

per tornar enrera