• Terrassa, 20 de febrer de 2000

Hola, amics!

No sabeu amb quina alegria m'enduc el Jaume, un company meu professor, a la "sala de màquines" de l'institut perquè m'ajudi a entrar a SEGUINT EL FIL, amb la il.lusió que hi hagi nous capítols. Els imprimim polidament i me'ls emporto cap a casa. Quan sóc al despatx, tanco els ulls, torno endarrere, al primer capítol, i reprenc la història. Una història amb tot de fils diferents que deixen clar que l'espurna inicial pot tenir moltes versions i totes interessants.

A LA SORTIDA DE LA LLUM, els de l'Andreu Castells han convertit el marrec en Tomeu, víctima dels abusos del senyor Samuel, el qual es va treballar la confiança dels seus pares per treure'n partit. Ja és tard. Els confiats pares d'en Tomeu són morts. El problema que tindran ell i l'Humbert si el senyor Samuel avisa la policia! L'Humbert ho explica tot a en Cisco, un amic seu amo d'un bar, que li presenta la Clàudia, la cuinera, una noia txetxena amb el patiment marcat al rostre, als ulls, raó per la qual l'Humbert queda bocabadat. Se n'enamora? No ho sé pas. M'han deixat amb la mel als llavis.

A VIATGE A TAÜLL, els del Carme Simó diuen que el nen, l'Adrianne, està molt espantat. Van a Taüll i, després de convèncer l'alcalde que els assigni un lloc per als inflables, s'intal.len a la Fira de Sant Andreu, que és de Bestiar i porta molta gent. Fan molts diners i decideixen gaudir d'unes merescudes vacances. Però l'Adrianne té por del padrastre, que el maltractatava impunement, i van a Barcelona a denunciar-lo. Sort de la Rosa, que ho arregla tot, i l'Humbert, que no vol deixar escapar l'ocasió, la convida a sopar. Sí, però, se'n sortirà ell, que és tan maldestre? Ja m'heu deixat una altra vegada amb la boca oberta.

A UNA TROBALLA GAIREBÉ TAN SORPRENENT COM LA D'EN JAUME CELA, els del Nostra Llar posen nom i cognoms al noi, Jan Vila Mateu, i l'Humbert se l'endú a casa seva, a la Creu de Barberà. Allà li confessa que el pare el renya i li pega sense motiu, i li ensenya els blaus de l'esquena. Avisen a la policia i, quan ho comproven, l'arresten. El nen es pot quedar provisionalment amb l'Humbert.. Van a la fira, coneixen en Roc, i es fan bons amics. Mentrestant, el pare detingut surt de la presó. Els firaires s'instal·len a Vilajuïga, al costat d'una parada amb una senyora de 65 anys que es diu Júlia, com la mare de l'Humvert, el qual, en veure-la, queda bocabadat. Com jo, que vull saber què passa. Gràcies a tots plegats per l'estona de lectura amena que m'heu proporcionat, lectura - i escriptura- col·lectiva que encara no hem enllestit. El Jaume, l'amic que m'ajuda amb tot això ha d'entrar i sortir d'internet sense perdre'm allà dintre, m'ha dit que hi ha un nou fil esperant-me, i més capítols, més història, més vida. Demà mateix, dilluns, el perseguiré per l'insti i en traurem unes còpies que friso per llegir.

Amics meus, estarem en contacte.

Una abraçada!

Josep Gòrriz

P.S. Sabeu que llegint les vostres històries m'han passat pel cap algunes idees?. De moment, "top secret". Ja us parlaré quan sigui el moment.

 

• Terrassa, abril de 2000

Benvolguts amics de SEGUINT EL FIL:

El meu amic Jaume, l'expert informàtic, m'ha dit: "Em sembla que tenim notícies", i renoi si n'hi havia! Quatre nous capítols que no m'he pogut estar de llegir tan bon punt sortien impresos.

Comencem pel fil blau, que abans era buit. Doncs ja és ple. A "EL SEGREST", els nois i noies de l'ANDREU CASTELLS, que tenen molta fantasia, fan que l'Humbert passegi en barca l'Antoni, i ho fa amb tant deliri, que se'n van mar endins, i naufraguen, víctimes d'una mar agitada. Quan jeuen damunt la sorra, els desperta l'"ogre". El cruel individu vol segrestar el noi i oferir-lo a la seva mare a canvi d'unes terres. Sort que l'Humbert és en tot i l'estaborneix d'un cop precís. Però no ha passat el perill. Un dia, quan el noi dorm plàcidament, se sent un crac horripilant a la finestra. Us imagineu qui és? Doncs sí, l'ogre!, per descomptat.

I aquest cop, gràcies als nens i nenes de L'ESCOLA, que segueixen el fil blau, no m'he quedat a les fosques. Per cert, aquí hi tinc una amiga, la Maria Roy, però estigueu tranquils, que no m'ha xivat res, ho he descobert tot sol, llegint atentament el capítol. A "LA RECERCA", l'ogre segresta el nen i el tanca al soterrani d'una casa vella, on, sorpresa!, hi ha una nena, l'Helena (es diu com la meva filla; que hi tens res a veure, Maria?) També l'han segrestada per cobrar un altre rescat. Mentre els nens rumien què fer allà dintre, l'Humbert i la Maria troben els pares de la noia i busquen junts els dos segrestats. Localitzen el rastre d'un cotxe que els porta a la casa vella, però, mal llamp l'esberli!, l'"ogre" els ha sentit i corre embogit a rebre'ls. I ara sí que m'han deixat a les fosques.

Però què hi farem, sinó consolar-nos tot visitant el fil rosa? A "UN GERMÀ INESPERAT" els del CATALUNYA diuen que tot va bé. Gràcies a l'estratègia del Cisco, l'Humbert surt amb la Clàudia, es casen i adopten en Tomeu. Però un incendi provocat els fa passar un mal tràngol, sobretot a en Cisco. Un encenedor delata el culpable, que no és altre que el terrible Samuel. Escorcollant casa seva, l'inspector Gatget -quina casualitat!- fa una descoberta sorprenent: el Tomeu té un germà bessó.

I com abans, no tinc altre remei que passar de fil. Fil lila. Aquí, a "EL MANOLO CONTRAATACA", els de l'altra classe del CATALUNYA ens presenten un Manolo molt agressiu, que perd la custòdia del nen en benefici de l'Humbert. Però l'home està disposat a tot per recuperar l'Adrianne. Amenaça la Rosa que si no li porta el nen ja ha begut oli, i ella, aterrida, ho fa d'amagatotis de l'Humbert. Però l'impresentable Manolo se'ls queda tots dos i envia un anònim a l'Humbert citant-lo a les dotze de la nit a una fàbrica abandonada. Tètric, oi? Doncs aquí queda la cosa.

Acostumat a dominar la impaciència, entro al fil verd. A "AMB QUI ANIRÀ A VIURE EN JAN?", els del RIBATALLADA fan que l'Humbert retrobi la seva mare, que havia fugit amb un firaire ric que ja és mort, i decideixen viure tots junts, amb el Jan. Però el seu pare surt de la presó i vol el nen. Hi ha judici i la mare, que l'havia perdut perquè no el podia mentenir, en reclama la custòdia. El jutge li ho pregunta al nen i ell no dubta pas: tria l'Humbert. Com és d'esperar, el pare no s'hi conforma i l'amenaça seriosament. L'Humbert, molt espantat, no ho veu clar. Se'n sortiran?
Vet aquí el meu recorregut pel laberint d'intriga que heu teixit entre tots. Déu n'hi do, les dosis de suspens que hi heu posat! I que hi posareu, perquè la història, les històries, no s'han acabat, falta el darrer capítol, el desenllaç. Així que atents a la pantalla, que l'emoció continua. Encara queden unes quantes setmanes. Als més impacients, que potser sou tots, us proposo un joc: aneu pensant en cada desenllaç, escriviu-lo i compareu-lo amb el que faci l'escola corresponent. Com jo, que ja el tinc al cap.

Per cert, no us vaig dir que tenia un secret per explicar-vos. Encara el tinc. I em sembla que us agradarà. Va sobre... Sabeu què? Em fa una mica de cosa, dir-ho així, per carta. Potser que ho faci quan ens veiem personalment. Perquè ens hem de veure, eh? Vull conèixer un per un tots els petits autors de CANVI DE RUMB.

Una abraçada, col.legues!