Després d'haver analitzat tota la informació necessària per a
l'elaboració del Programa d'Orientació per als Equipaments Comercials de la
ciutat de Sabadell serà el moment de concretar l'instrument base d'actuació
comercial que ha de servir per aproximar l'estructura comercial a les necessitats
dels diferents segments de mercat, aquesta aproximació s'ha d'entendre com a
indicativa i adaptar-la a l'evolució del temps.
Aquest instrument base d'actuació ha de servir com a pauta de
treball futura per aquest Ajuntament, i als seus serveis tècnics, a les diferents
associacions de comerciants existents i a les diferents corporacions empresarials. Partint
de l'anàlisi dels punts forts comercials de la nostra ciutat i dels punts febles,
caldria concretar "el model comercial" de la ciutat de Sabadell.
Els punts forts comercials de
la ciutat de Sabadell
Els punts febles comercials de
la ciutat de Sabadell
El decàleg del comerç de
Sabadell
Recomanacions estructurals
Recomanacions comercials
Pla de dinamització,
senyalització, gerència, promocions i imatge
- L'existència d'un eix comercial natural amb vocacions comercials diferents
d'uns sis quilometres de longitud:
- De vocació comercial intramunicipal principals (forta atracció de barri amb capacitat
d'augmentar-la per les noves actuacions urbanístiques) ens trobem l'Eix Av.
Matadepera i amb un nivell inferior d'atractivitat, l' Eix Av. Barberà.
- De vocació comercial intramunicipal secundàries (atracció de barri) apareixen la Creu
Alta, zona Oest,.... i la resta de barris.
- De vocació comercial supramunicipal (forta atracció dins i fora de la ciutat de
Sabadell) hi ha l'Eix Macià i el Centre Ciutat.
- L'important nivell d'atracció comercial que genera sobre la comarca. El 70,7%
de la gent atreta prové de l'àrea d'influència propera.
- Les bones comunicacions afavoreixen l'atracció de la ciutat i l'ús del cotxe
com a mitjà de transport prioritari.
- L'elevada concentració i varietat comercial de l'Eix Macià i del Centre
Ciutat són els elements decisoris pels compradors de fora:
- acostumen a comprar sobretot l'equipament personal,
- i a gaudir d'una estona d'esbarjo, lleure i oci.
- El client resident valora molt bé el comerç de la seva ciutat; respecte a:
- la renovació dels establiments comercials,
- el tracte amb el client,
- l'oferta comercial, tant en nombre com en varietat,
- la correcta relació qualitat-preu,
- l'horari comercial,
- la comoditat de fer les compres.
l'equipament personal acostuma a ser el producte més comprat,
seguit de l'alimentació fresca i de l'equipament de la llar En canvi,
l'alimentació seca se sol comprar fora, a d'altres municipis propers.
- En general, l'empresari del comerç de Sabadell ha sabut adaptar-se i conviure als
nous canvis comercials. Les diferents associacions de comerciants actuen com a motor
dinamitzador de les diferents zones comercials de la ciutat.
- La possibilitat que té el client resident com el forani de passejar, de passar
l'estona, de gaudir de temps d'oci i altres són també elements decisoris
d'anar a Sabadell.
- Avui per avui l'Eix Macià i el Centre Ciutat (Centre-Eix) gaudeixen d'una
correcta estructura comercial: carrers còmodes i agradables, afavorit per zones de
vianants, voreres amples, mobiliari urbà (jardineres, faroles, bancs, papereres), altres.
- La remodelació del mercat municipal suposa un nou avenç i nou motiu d'atracció a
una zona comercial que ha de servir de nexe d'unió entre la Ronda de Ponent i el
Centre Ciutat.
- Prop de l'Eix Macià i del Centre Ciutat ens trobem amb la Ronda Ponent, on hi ha
una elevada concentració de concessionaris de cotxes.
- Els clients de l'àrea d'influència dels comerços de l'Avinguda
Matadepera acostumen a ser molt fidels. Gairebé tot ho compren al barri. Ens trobem amb
un comerç força atractiu i adaptat a les necessitats de la gent del seu entorn.
- En canvi, hi ha d'altres zones comercials de la ciutat, com per exemple:
l'Avinguda Barberà, la Creu Alta, zona Oest i d'altres que són zones amb un
comerç més degradat encara que orientat als clients de la zona. El client
d'aquestes zones sol ser menys fidel, acostuma a evadir compra a d'altres zones
de la mateixa ciutat o d'altres llocs propers.
- Zona de Creu Alta: possibilitat d'aprofitar les sinèrgies de la zona comercial de
l'Eix Macià.
- Pla de dinamització per revitalitzar l'eix comercial (Avda. 11 de setembre/ctra.
de Prats/Rda Zamenhof/ Pi i Maragall/ F. Layret), amb una associació de comerciants
interessada i participativa en el projecte.
- Zona Oest: la creació d'un barri nou, Can Gambús, que limita amb la carretera de
Terrassa, permet incrementar el nombre de clients potencials de la zona.
- La remodelació del carrer Tres Creus, permet aprofitar des del punt de vista comercial
el fluxe vianant, derivat de la mobilitat que produeix la central d'autobusos i
l'estació de ferrocarrils,
- cap al Centre de la ciutat
- i com a nexe d'unió amb la zona universitària.
- Possibilitat de creixement comercial. Despres d'analitzar l'oferta i la
demanda comercial de la ciutat i tenint en compte els resultats obtinguts en la memòria,
s'arriba a la conclusió que es possible un creixement en l'oferta comercial
.
- Actualment no hi ha sinergia entre els diferents principals eixos comercials de la
ciutat.
- L'actual tramat comercial (carrers i avingudes amples) de l'Eix Macià no
afavoreix el recorregut comercial d'aquest tram cap a la zona centre.
- Manca d'una comunicació unificada en els eixos comercials de la ciutat, tant pel
que fa a la senyalització, com a la il·luminació, al mobiliari urbà, altres.
- Seria interessant millorar, tant des d'un punt de vista estructural com comercial,
les diferents entrades a la ciutat de Sabadell. Per exemple informant d'aspectes
d'interès del nostre comerç, zones comercials,...
- Fora interessant que el POEC aglutinés als diferents dinamitzadors comercials, de
manera que, respectant la singularitat de cada zona, tinguessin una guia comú
d'actuació.
- La ubicació de grans superfícies d'alimentació properes a la ciutat de Sabadell
fa que hi hagi un elevat percentatge de fuga en quan a la compra d'alimentació seca,
un 24,3% i, també hi ha un elevat percentatge de fuges per a fer alguns àpats fora de
Sabadell els caps de setmana, en un 35,7%.
- El client resident troba certes dificultats per a trobar aparcament quan ve a comprar a
Centre Ciutat i a l'Eix Macià, i en general a qualsevol zona de Sabadell.
- L'actual circumval·lació de la ciutat de Sabadell dificulta la connexió entre
els barris i el centre ciutat així com la circulació pel centre de la ciutat.
- La proximitat a locomotores comercials importants ha provocat l'envelliment
comercial de l'Avinguda Barberà.
- Inexistència d'un embelliment estructural i comercial de l'Eix Av. Barberà i
d'altres zones comercials de la ciutat, com per exemple: la Creu Alta i zona Oest.
- La potencialitat comercial que genera l'Eix Macià ha fet perdre atractivitat
comercial a zones pròxims, com per exemple: la Creu Alta.
Davant d'aquesta situació comercial cal el plantejament de QUIN
MODEL COMERCIAL (partint del que ja tenim) DESITJEM PER LA CIUTAT DE SABADELL I A QUINS
CLIENTS VOLEN SER ÚTILS (partint de la forta atracció comercial que genera la ciutat).
Com a primer pas hem de definir i concretar el CONCEPTE DE CIUTAT
COMERCIAL QUE DESITJEM I VOLEM, augmentant la rendibilitat de les nostres estructures
comercials.
La compra de productes no quotidians va lligada al concepte
"passeig", a Sabadell el passeig ajuda a la compra i a fer ciutat. El concepte
"passeig" implica la millora d'aspectes tal com, accessibilitat,
aparcament, mobiliari urbà, peatonalització, senyalització,... i vincula la compra amb
la restauració, l'oci i la cultura.
La correcte execució d'aquests conceptes significarà que aquesta
ciutat consolidarà a diferència dels grans equipaments comercials de la perifèria, el
seu model de ciutat terciària pivotant sobre el comerç especialitzat i complementant
l'oferta amb activitats d'oci-lleure i cultura, per tal d'aconseguir un
posicionament diferenciat de la resta de ciutats. Sabadell a partir d'aquestes
premises hauria d'esdevenir una ciutat model de convivència entre la cultura,
l'oci i el comerç especialitzat.
Sabadell té unes atribucions que formen part de la seva raó de ser, o
dit d'una altra manera, de la seva proposta de posicionament comercial, el qual ens
permet centrar en primer lloc, el rol de la ciutat i, en segon lloc, la resta de zones
comercials.
Davant d'un eix natural comercial de gairebé sis quilometres de
longitud, on hi una certa continuïtat comercial amb una certa adaptació comercial útil
a diferents segments de mercat, podem concretar la proposta de posicionament de la ciutat
com ...
... VENTALL DE POSSIBILITATS COMERCIALS I LÚDIQUES A CEL OBERT, ÚTILS
A DIFERENTS SEGMENTS DE MERCAT (TANT RESIDENT COM DE FORA) PER A SATISFER LES NECESSITATS
DE COMPRA EN ENTORNS COMERCIALS DIFERENTS.
... ON CADA POSSIBILITAT COMERCIAL (ÉS A DIR ZONA COMERCIAL) TÉ
DEFINIDA LA SEVA VOCACIÓ COMERCIAL:
VOCACIÓ DE L'EIX MACIÀ: Centre de comerç, de treball i d'oci. Atreu
tant a la gent resident com a la gent de fora. Per a comprar sobretot equipament de la
persona. Amb una relació de qualitat esperada (varietat i concentració comercial,
adaptació, renovació, atenció i servei) amb preus adequats a aquest nivell de qualitat,
amb El Corte Inglés com a pol d'atracció principal.
VOCACIÓ DEL CENTRE: Centre de comerç, de treball i d'oci. Atreu tant a la
gent resident com a la gent de fora. Per a comprar sobretot equipament de la persona. Amb
una relació de qualitat esperada (varietat i concentració comercial, adaptació,
renovació, atenció i servei) amb preus adequats a aquest nivell de qualitat, amb El
Mercat Municipal i Via Massagué / pg. Manresa / pg. Plaça Major fins arribar a la
Rambla, com a elements d'atracció principal.
VOCACIÓ AV. MATADEPERA: Centre de comerç. Atreu a la gent de la seva àrea
d'influència amb la capacitat d'augmentar-la pel nou desenvolupament
urbanístic. Per a comprar gairebé tot amb una correcta relació qualitat preu.
VOCACIÓ AV. BARBERÀ: Centre d'atracció de barri, tot i estan a l'eix
natural comercial. El comerç de proximitat útil per la gent que hi viu. Per la compra de
productes quotidians i d'altres productes de descuit o impuls.
ALTRES ZONES COMERCIALS: Centre d'atracció de barri. El comerç de proximitat
útil per a la gent que hi viu. Amb una correcta relació qualitat - preu.
n cop definida la vocació comercial de Sabadell i la de les diferents
zones comercials seria convenient i necessari establir les recomanacions o actuacions
comercials, tant estructurals com comercials, específiques de cada zona per acabar de
concretar el model de comerç de la ciutat de Sabadell.
Centre:
Principal eix comercial de la ciutat juntament amb la zona de
l'Eix Macià, cal aprofitar la seva atracció comercial, tant pel resident com pel
forani.
Accions concretes:
- Accessibilitat i trànsit:
ens trobem que el principal mitjà de comunicació
utilitzat per la gent per a desplaçar-se a la nostre ciutat és el cotxe, per això ens
seria convenient millorar els fluxos de circulació fins a les zones d'aparcament i,
a partir d'aquí el client es mogués pel centre de la ciutat a peu.
- Ampliar les zones d'aparcament
i unificar els criteris d'informació:
- Amb la renovació del Mercat Municipal disposarem d'unes 400 places
d'aparcament.
- El nou aparcament de la plaça Marcet amb unes 250 places d'aparcament.
- En el cas de tancar l'aparcament de Vapor Turull, caldria estudiar la possibilitat
d'obrir un aparcament al final de la Rambla per a poder facilitar descongestionar el
centre.
- Estudiar la viabilitat d'ús d'aparcament als antics vapors/fàbriques.
- Concretar el mobiliari urbà
d'aquesta zona comercial. Buscant elements
identificadors que marquin clarament tot el recorregut comercial:
la il·luminació amb més potència i estalvi energètic.
el paviment antisoroll.
les papereres.
els bancs.
les banderoles o altres mitjans de comunicació.
altres.
- Regular les zones de càrrega i descàrrega i establir horaris segons la categoria de
vehicles
. Degut al tramat urbà del centre ciutat cal regular la circulació i
estacionament de certs vehicles que poden dificultar la compra còmoda per part del nostre
client, principal actiu del nostre comerç.
- Continuar afavorint l'actual política d'illes de vianants.
Dotar de noves infraestructures culturals per augmentar l'atractivitat
d'aquesta zona, no solament per la compra sinó també pel lleure, l'oci, la
cultura, el passar l'estona, altres:
El Teatre de la Faràndula.
Casal de Pere Quart.
En definitiva es tracta de buscar espais en
aquest indret per a cobrir aquesta necessitat d'atracció per a diferents tipus de
segments: Titelles, Concerts, Exposicions, altres.
EIX MACIÀ:
Principal eix comercial de la ciutat juntament amb la zona Centre, cal
aprofitar la seva atracció comercial, tant pel resident com pel forani, a l'igual
que en el cas del Centre de la ciutat.
Accions concretes:
- Accessibilitat i trànsit:
ens trobem que el principal mitjà de comunicació
utilitzat per la gent per a desplaçar-se a la nostre ciutat és el cotxe, per això ens
seria convenient millorar els fluxos de circulació fins a les zones d'aparcament.
- Ampliar les zones d'aparcament
i unificar els criteris d'informació: en
aquesta zona degut a l'existència d'una important locomotora com és El Corte
Inglés i les galeries Paddock, trobem una dotació d'aparcament soterrat, que
considerem insuficient degut a l'atracció comercial de la zona. Per tant considerem
adient la ubicació d'un nou aparcament en la Concòrdia (Via Aurèlia) amb unes 239
places.
- Concretar el mobiliari urbà
d'aquesta zona comercial. Buscant elements
identificadors que marquin clarament tot el recorregut comercial:
la il·luminació amb més potència i estalvi energètic.
el paviment antisoroll.
les papereres.
els bancs.
les banderoles o altres mitjans de comunicació.
altres.
- Regular les zones de càrrega i descàrrega i establir horaris segons la categoria de
vehicles
. En alguns trams d'aquest eix cal regularla circulació i
l'estacionament de certs vehicles que poden dificultar l'aparcament i la compra
còmoda per part del nostre client, principal actiu del nostre comerç
.
Dotar de noves infraestructures culturals a l'Eix Macià per augmentar
l'atractivitat d'aquesta zona, no solament per la compra sinó també pel
lleure, l'oci, la cultura, el passar l'estona, altres:
Palau de Congressos.
Avinguda Matadepera:
Principal eix comercial de la zona, atreu la seva àrea
d'influència amb un alt nivell de satisfacció per a poder comprar de tot amb una
qualitat basada en el preu.
Accions concretes:
- Accessibilitat i trànsit
, seria convenient estudiar la connexió prevista amb el
nou barri de Can Llong per a facilitar la compra a la nova gent resident al barri. Aquesta
connexió hauria de ser còmoda sense problemes de circulació, per la distància es
preveu que el desplaçament es farà amb cotxe i, per tant cal tenir previst aquest
servei. També caldria millorar el nexe d'unió amb la resta de l'eix comercial
per afavorir la continuïtat comercial.
- Les zones d'aparcament
, tot i que la gent acostuma a desplaçar-se a peu per
aquesta zona, el cotxe és un mitjà de transport força utilitzat i cal preveure el seu
estacionament. Per això, seria necessari estudiar la viabilitat d'un aparcament
públic en la cruïlla de l'Av. Concòrdia amb Av. Matadepera (o zones properes) amb
la seva pertinent informació per a l'usuari i, la creació de zones blaves com a
prova pilot al Passeig de St. Bernat, per a fomentar la rotació dels vehicles estacionats
i la compra ràpida.
- El mobiliari urbà
existent actualment és prou correcte i digne (caldria
mantenir-ho). Solament caldria fer un encís quan a la unificació d'aquest aspecte
si es cregués oportú treballar algun aspecte en comú per a tots els eixos comercials de
la ciutat de Sabadell.
- La regulació de les zones de càrrega i descàrrega
establint els horaris
necessaris segons la categoria dels vehicles. Tot i sent una via de circulació ràpida
cal regular-la per a facilitar la comoditat d'ús de la via per als nostres clients,
els quals són els principals motors de l'activitat comercial de la zona.
- La creació de noves illes de vianants
no ha de ser una acció prioritària en
aquesta zona, més endavant es podria plantejar fer algun carrer cèntric i perpendicular
a l'Av. Matadepera.
- Equipar a la zona d'espais culturals i socials
. Partint de la fidelització
comercial de la gent d'aquest barri seria interessant estudiar la viabilitat de nous
espais culturals d'utilitat al barri (per a diferents edats) o bé coordinar accions
dels ja existents amb l'associació de comerciants de la zona i/o d'altres
entitats.
Avinguda Barberà:
Principal eix comercial de la zona, atreu a la gent del barri per a la
compra de productes quotidians. Tot i sent conscient de la forta evasió de compra a
d'altres indrets comercials.
Accions concretes:
- Accessibilitat i trànsit
, seria convenient regular el trànsit per aquesta via
principal de circulació així com pel Pg. Espronceda i Almogàvares per a facilitar la
compra per aquestes vies comercials. A l'igual que hem comentat per l'Av.
Matadepera també caldria millorar el nexe d'unió amb l'eix Centre-Eix per
afavorir la continuïtat comercial i l'estètica urbana.
- Les zones d'aparcament
, pel que fa a aquest punt seria interessant estudiar la
creació d'alguna zona blava pilot en el tram a dalt indicat, aixií com la
viabilitat d'un aparcament públic.
- Millorar el mobiliari urbà
d'aquesta zona bastant castigada comercialment
parlant. Intentar aturar el degradat comercial de la zona sobretot en els espais on la
concentració comercial és més important (voreres, enllumenat, banc, papereres, altres).
- Regular les zones de càrrega i descàrrega
establint horaris segons la categoria de
vehicles. Tot i no havent greus problemes d'aparcament per a la càrrega i
descàrrega, en tot tramat comercial és necessari fer una regulació per afavorir
l'aparcament als nostres clients.
- Equipar a la zona d'espais culturals i socials
. Per afavorir l'atracció
comercial d'una zona és necessari buscar espais complementaris per a evitar
l'evasió dels nostres clients a d'altres llocs propers. Per això, seria
interessant estudiar la viabilitat de nous espais culturals d'utilitat al barri (per
a diferents edats) o bé coordinar accions dels ja existents amb l'associació de
comerciants de la zona i/o d'altres entitats.
Creu Alta, zona oest i altre comerç de barri:
Centres comercials d'utilitat al barri. Es convenient aprofitar el
tràfic comercial que genera la gent que viu al barri per a disminuir en la mesura de lo
possible la fuga a d'altres zones de la ciutat o de fora.
Accions concretes:
- Accessibilitat i trànsit
, cal estudiar les principals vies de comunicació per
descongestionar-les i agilitzar la circulació. Creant zones d'aparcament públic o
zones blaves (millor en carrers paral·lels a les vies principals, en els extrems de les
vies principals i propers a locomotores comercials, com per exemple: els mercats
municipals, per afavorir els fluxes de cotxes).
- Les zones d'aparcament,
es recomana col·locar-les en les zones de
màxima concentració comercial per a facilitar la comprar als nostres clients. Per
exemple seria interessant que en la zona de la Creu Alta es planifiqués algun tram de
zona blava en algun dels carrers transversals entre la via principal i l'Eix Macià
i/o via principal i Mercat Municipal
.
sempre és aconsellable millorar l'estètica urbana de
qualsevol tram comercial, és a dir, on sigui palesa una continuïtat de comerç. Aquest
elements estètics (il·luminació, senyalització, voreres, bancs, papereres, paviments,
altres) han de respondre a la vocació de la zona. Especial incidència a la zona de Creu
Alta i zona Oest.
Regular les zones de càrrega i descàrrega establint horaris segons la categoria de
vehicles. Tot i que no acostuma haver greus problemes d'aparcament per la càrrega i
descàrrega. En tot tramat comercial és necessari fer una regulació d'aquesta zona
per afavorir l'aparcament als nostres clients.
- Equipar a la zona d'espais culturals i socials
. A l'igual que succeeix amb
l'Av. Barberà i per la seva vocació d'atracció de barri és interessant crear
espais complementaris a la compra (per a diferents edats) o bé coordinar accions dels ja
existents amb els comerciants de la zona, especialment en barris com Creu Alta.
Centre. Accions concretes:
- Obertura de noves activitats
no presents en el municipi per tal d'augmentar el
poder d'atracció d'aquesta zona i complementar l'oferta ja existent.
- Alimentació: un cop realitzada la remodelació del Mercat Central, cal complementar
l'oferta que aquest ofereix, bàsicament producte fresc amb activitats de
degustació/restauració. Com a exemple es pot pensar en espais comuns tipus
"food-court".
La degustació de productes, activitat cada vegada més vinculada a la
cultura de l'oci, permet captar un nou tipus de públic per al Mercat i el seu
envolvent que descobrirà, a més del producte que degusti, altres productes que es venen
en el mateix recinte i possiblement compri per impuls aquell dia o un altre. El mercat es
convertirà a més d'un espai per comprar, en una zona d'oci vinculada amb la
restauració i per tant aconseguirem un major poder d'atracció per aquesta zona.
- Equipament personal, llar i lleure i cultura: es proposa la recerca de nous operadors
vinculats a les activitats descrites i no present en el municipi ni en la seva àrea
d'influència, amb una superfície de venda mínima de 400 m2 i màxima de
2.500 m2.
- Degut a l'especialització detectada en la venda d'automòbils en la Ronda de
Ponent es proposa potenciar aquesta zona amb operadors que ofereixin una oferta
complementària al sector. Es tractaria d'un "univers" del sector de
l'automòbil amb presència de concessionaris de diferents marques, en que cal
potenciar a més dels serveis de reparació, la venda de vehicles de segona mà, els
serveis de gestoria i assegurances, la venda d'accessoris per al cotxe (ràdios,
fundes, cadenes per la neu, triangles, ...), els serveis de rentat
, la instal·lació de restaurants i
serveis d'oci infantil (Chiqui-park,..), per tal d'incentivar la compra
familiar. No oblidem que en la compra d'un vehicle intervé en molts casos tota la
família, és un producte amb un elevat cost econòmic i que implica un procés de
comparació i reflexió en la compra.
- Obertura de nous establiments
: les noves obertures comercials haurien d'estar
vinculades amb l'equipament personal i de la llar. S'ha de tendir cap a un
comerç especialitzat en aquestes activitats que generen un important poder
d'atracció extern per Sabadell.
- Zona Tres Creus: consolidar el comerç basat en equipament (s'ha detectat una certa
especialització en equipament de la llar). Mentre que el tram més proper a la zona
Universitària caldria una orientació comercial dirigida a les necessitats d'aquest
col.lectiu.
Restriccions:
En cap cas es recomana la implantació d'entitats financeres,
d'agents de la propietat immobiliària, empreses d'assegurances i empreses de
treball temporal, en les plantes baixes d'ús comercial.
Creixements comercials en productes alimentaris, (supermercats i
hard-discounts): detallat al final d'aquest punt.
Normativa: En l'obertura de nous locals comercials
s'aplicarà tota normativa municipal, autonòmica i estatal vigent en aquests
moments.
- Superfícies comercials:
per tal d'evitar el minifundisme, cap establiment
comercial hauria de tenir una superfície bruta de menys de 30 m2, a excepció
d'algunes activitats puntuals com quiosc, estanc, complements personals (bijuteria,
corbates,..) reparació de calçat i claus, caramels i similars, i per descomptat els
mòduls dels mercats municipals.
- Estat de conservació imatge
: renovació dels establiments amb una imatge comercial
més obsoleta. Millora de l'estat de conservació i imatge del locals comercials en
venda o traspàs col·locant un panell davant la façana de l'establiment amb un
identificador comú.
- Pla de dinamització:
Dissenyar un pla de dinamització comercial partint de les
premisses del POEC.
Eix Macià. Accions concretes:
- Obertura de nous establiments
: les noves obertures comercials haurien d'estar
vinculades amb l'equipament personal i de la llar. S'ha de tendir cap a un
comerç especialitzat en aquestes activitats que generen un important poder
d'atracció extern per Sabadell.
- Edifici del Llac Center: per tal d'impulsar aquestes galeries comercials es proposa
la instal·lació d'operadors amb una superfície de venda superior als existents per
tal que actuïn com a locomotores de les galeries i de l'Eix comercial, basats en
activitats complementàries (llar, oci, lleure i cultura).
Restriccions:
En cap cas es recomana la implantació d'entitats financeres,
d'agents de la propietat immobiliària, empreses d'assegurances i empreses de
treball temporal, en les plantes baixes d'ús comercial.
Creixements comercials en productes alimentaris, (supermercats i
hard-discounts): detallat al final d'aquest punt.
- Superfícies comercials:
per tal d'evitar el minifundisme, cap establiment
comercial hauria de tenir una superfície bruta de menys de 30 m2, a excepció
d'algunes activitats puntuals com quiosc, estanc, complements personals (bijuteria,
corbates,..) reparació de calçat i claus, caramels i similars, i per descomptat els
mòduls dels mercats municipals.
- Estat de conservació imatge
: Millora de l'estat de conservació i imatge del
locals comercials en venda o traspàs col·locant un panell davant la façana de
l'establiment amb un identificador comú. Potenciar en l'obertura de nous
establiments una determinada imatge comercial de la zona.
- Pla de dinamització:
Dissenyar un pla de dinamització comercial partint de les
premisses del POEC.
Av. Matadepera. Accions concretes:
Obertura de nous establiments: Per tal de potenciar el comerç d'aquesta zona
es recomana l'obertura de nous establiments dedicats a la venda de productes per a
l'equipament personal i de la llar amb la mateixa relació qualitat-preu que els
operadors ja instal·lats. No podem oblidar que un dels punts forts d'aquesta zona
és a més de la seva continuïtat comercial, la relació òptima entre la qualitat i el
preu dels productes.
Restriccions:
En cap cas es recomana la implantació d'entitats financeres,
d'agents de la propietat immobiliària, empreses d'assegurances i empreses de
treball temporal, en les plantes baixes d'ús comercial.
Creixements comercials en productes alimentaris, (supermercats i
hard-discounts): detallat al final d'aquest punt.
Normativa: En l'obertura de nous locals comercials s'aplicarà tota
normativa municipal, autonòmica i estatal vigent en aquests moments.
Superfícies comercials: per tal d'evitar el minifundisme, cal que els
establiment de nova obertura, tinguin una superfície bruta de venda superior als 30 m2,
a excepció d'algunes activitats puntuals (quiosc, estanc, reparació de calçat i
claus, complements personals com bijuteria o corbates, caramels i similars...
Senyalització: millorar la senyalització de la zona creant una identificació
pròpia per aquest eix comercial i diferenciat de la resta del comerç del municipi de
manera que el comprador percebi que es troba a l'eix comercial de l'av.
Matadepera sense obviar l'dentificatiu comú de Sabadell com a ciutat de compres.
Gerència
: gerència pròpia per la zona av. Matadepera en la que es coordinin totes les
activitats comercials de l'àrea (promocions, associats, ...).
Promocions: campanya de promoció específica per aquesta zona, amb especial èmfasi
al públic al que va dirigit, tenint en compte el seu posicionament intramunicipal.
Estat de conservació i imatge: cal potenciar la renovació dels establiments amb
una imatge comercial més obsoleta, és a dir, més antiquats i envellits. Millorar
l'estat de conservació i imatge del locals comercials en venda o traspàs
col·locant un panell davant la façana de l'establiment amb un identificador comú.
.
: Dissenyar un pla de dinamització comercial específic
per aquesta zona partint de les premisses del POEC. Detallat al final d'aquest punt
Avinguda de Barberà. Accions concretes
Obertura de nous establiments: donades les característiques del comerç
d'aquesta zona es recomana potenciar el comerç ja existent i incentivar el
creixement d'establiments dedicats tant a la venda de productes per a
l'equipament de la persona, de la llar, com de productes quotidians. Es tracta
d'aconseguir una oferta diversificada per tal de donar servei al barri.
Restriccions:
Creixements comercials en productes alimentaris, (supermercats i
hard-discounts): detallat al final d'aquest punt.
No es recomana la implantació d'entitats financeres, d'agents
de la propietat immobiliària, empreses d'assegurances i empreses de treball
temporal, en les plantes baixes d'ús comercial de les zones més comercials
d'aquest eix.
Normativa: En l'obertura de nous locals comercials s'aplicarà tota
normativa municipal, autonòmica i estatal vigent en aquests moments.
Superfícies comercials: per tal d'evitar el minifundisme, a l'igual que
en els eixos anteriors, cal que els establiments de nova obertura, tinguin una superfície
bruta de venda superior als 30 m2, a excepció d'algunes activitats
puntuals com quiosc, estanc, complements personals (bijuteria, corbates,..) reparació de
calçat i claus, caramels i similars.
Senyalització: millorar la senyalització de la zona creant una identificació
pròpia per aquest eix comercial i diferenciat de la resta del comerç del municipi de
manera que el comprador percebi que es troba a l'eix comercial de l'Av. Barberà
sense obviar l'dentificatiu comú de Sabadell com a ciutat de compres.
Gerència: gerència
pròpia per la zona en la que es coordinin totes les activitats comercials de l'àrea
(promocions, associats, ...).
Promocions: campanya de promoció específica per aquesta zona, amb especial ènfasi
al públic al que va dirigit, bàsicament al resident aquesta barri.
Estat de conservació i imatge: cal potenciar la renovació dels comerços amb una
imatge comercial més obsoleta, és a dir, els més anticuats i envellits. Millorar
l'estat de conservació i imatge del locals comercials en venda o traspàs col.locant
un panell davant la façana de l'establiment amb un identificador comú.
.: dissenyar un pla de dinamització comercial especific
per aquesta zona partint de les premises del POEC. Detallat al final d'aquest punt
Creu Alta, zona oest i altre comerç de barri. Accions concretes:
Obertura de nous establiments:
En el cas que el barri ja tingui cobertes les seves necessitats
bàsiques d'abasteixement, ha de tendir a una oferta complementària (equipament de
la persona i de la llar), sempre i quan en un radi de 200 metres aproximadament, hi hagi
una població de més de 1.000 habitants. En cas que en aquest radi la densitat
demogràfica sigui baixa no s'aconsella la implantació d'establiments amb una
oferta complementària i sí la d'establiments de productes de consum diari.
Creu Alta: potenciar l'obertura d'establiments de productes
quotidians per tal de complementar l'oferta comercial del mercat, d'equipament
personal (s'ha detectat una manca de botigues de moda pel resident al barri) i
d'equipament de la llar, zona en la que s'ha observat una certa especialització
en aquests productes.
Zona Oest: potenciar l'obertura de nous establiments tant de
productes quotidians com complementaris (s'ha detectat un gran nombre de locals
tancats en el tram Ctra. de Terrassa entre c. Costa Llobera i Joan Alcover).
Mercats municipals: (Creu Alta, Torre Romeu, Campoamor, Merinals): cal
una renovació de les parades, buscar operadors que actuin com a locomotores tenint en
compte el públic al que ens dirigim (p. ex. Supermercats o hard-discount) i adequar el
mix comercial a la demanda del barri on està ubicat el mercat, sense oblidar
l'oferta comercial de l'entorn.
Restriccions:
Es recomana en l'eix av. 11 de Setembre/ctra. de Prats evitar la
implantació d'entitats financeres, d'agents de la propietat inmobiliària,
empreses d'assegurances i empreses de treball temporal, en les plantes baixes
d'ús comercial, per tal de fomentar la continuitat comercial de la zona.
Creixements comercials en productes alimentaris, (supermercats i
hard-discounts): detallat al final d'aquest punt.
Normativa: En l'obertura de nous locals comercials s'aplicarà tota
normativa municipal, autonòmica i estatal vigent en aquests moments.
- Superfícies comercials
: per tal d'evitar el minifundisme, cal que els
establiment de nova obertura, tinguin una superfície bruta de venda superior als 30 m2,
a excepció d'algunes activitats puntuals (quiosc, estanc, reparació de calçat i
claus, complements personals com bijuteria o corbates, caramels i similars...).
Senyalització: en la zona de la Creu Alta i zona Oest millorar la senyalització de
la zona creant una identificació pròpia per a cada eix comercial. Identificador comú
per a la resta del comerç de Sabadell.
Promocions: campanya de promoció específica per a la zona de Creu Alta i zona
Oest, tenint en compte la seva vocació de comerç de barri. Promoció comuna a nivell de
Sabadell per a la resta de barris.
Estat de conservació i imatge: cal potenciar la renovació dels comerços amb una
imatge comercial més obsoleta, és a dir, dels més anticuats i envellits.
dissenyar un pla de dinamització comercial específic per la zona
de Creu Alta partint de les premises del POEC. Analitzar la renovació dels diferents
operadors de la zona de Creu Alta en funció de la demanda del barri. Aprofitar la
proximitat a la zona de l'Eix Macià a partir de la connexió entre els dos barris
que suposa el carrer Pi i Maragall.
Disseyar un pla de dinamització per la zona Oest partint de les
premises del Poec per tal de revitalitzar el comerç del barri. Aprofitar la creació del
nou barri de Can Gambús que pot portar canvis comercials. Cal avançar-se millorant tant
l'oferta del barri com l'aspecte exterior del comerç.
- Un cop analitzades les recomanacions comercials especificades per cada eix, hi ha alguns
aspectes que afecten a la globalitat de Sabadell i que fan referència a :
Obertura de noves activitats: supermercat i hard-discount:
- L'obertura de supermercats i hard-discounts amb una superfície de venda superior a
400 m2, haurà de ser comunicada al Departament competent en
matèria de comerç. S'haurà d'indicar com a mínim, l'emplaçament de
l'establiment, la superfície edificada i la superfície neta de venda Quan la
superfície de venda sigui superior a 2.000 m2, caldrà aportar la memòria
descriptiva del projecte i plànols a escala de les plantes. Art. 8 de l'Ordre de 26 de setembre de 1997, sobre tipologies dels
equipaments comercials, del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme.
- El nivell d'inversió en estructura i utillatge interior del Hard-discounts haurà
de ser similar al realitzat pels supermercats.
l'article 7 de l'Ordre de 26
de setembre de 1997 del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, defineix les següents ràtios d'aparcament per cada tipologia
comercial:
Establiments amb una superfície de
venda entre 400 m2 i 1.299 m2: 8 places d'aparcament per a cada
100 m2 de superfície de venda.
Establiments amb una superfície de venda entre 1.300 m2 i
2.499 m2: 10 places d'aparcament per a cada 100 m2 de
superfície de venda.
REPERCUSSIÓ: El PTSEC defineix que
la superfície destinada a aparcament cobert ha de tenir en compte una repercussió
–ponderada la part proporcional de rampes, columnes, passadissos- pel cap baix, de 25
m2 per a cada plaça.
Pel que fa a l'aparcament descobert, la repercussió ha de ser,
com a mínim de 20 m2 per a cada plaça.
- Càrrega i descàrrega: en els supermercats i hard-discounts s'aconsella un moll de
càrrega i descàrrega per tal de no interferir en l'àmbit de circulació del
trànsit rodat general.
- Magatzem: es recomana l'existència de magatzems amb una superfície mínima igual
al 10% de la superfície de venda.
- Accessibilitat i trànsit. s'aconsella que els operadors dels supermercats i
hard-discounts aportin estudis sobre l'accessibilitat al punt o punts de venda (vials
existents, sentits de circulació, itineraris d'accés i de sortida) i sobre la
incidència que representarà l'obertura d'aquest nou establiment en el trànsit
existent.
- Impacte comercial: en la instal.lació de supermercats de més de 1.000 m2 es
recomana la presentació d'un estudi sobre l'impacte comercial en una isocrona a
peu de 10 minuts. Aquest estudi haurà de contemplar, com a mínim, la delimitació de la
isocrona, l'equipament comercial existent i la quota de mercat atreta per la nova
implantació.
- La integració de l'establiment en l'entorn urbà i la seva incidència en el
medi ambient (residus, envasos,...)
Restriccions:
A continuació es detalla els creixements comercials recomants per a
productes alimentaris. Es considera que aquest creixements s'haurien de realitzar en
establiments dedicats a la venda al detall de productes alimentaris i de gran consum en
règim d'autoservei, és a dir supermercats i autoserveis.
En la determinació d'aquests creixement s'ha tingut en
compte a més de la dotació del barri en aquest tipus d'establiments, les fortes
fugues existents en cada districte en producte sec, productes que es compren bàsicament
en supermercats i hipermercats.
D.1 |
D.2 |
D.3 |
D.4 |
D.5 |
D.6 |
D.7 |
Sabadell |
5.300 m2 |
2.200 m2 |
2.700 m2 |
5.000 m2 |
2.700 m2 |
4.100 m2 |
300 m2 |
22.300 m2 |
No forma part d'aquests possibles creixements, la superfície de venda dels nous
supermercats dels Mercats de Torre-romeu, Merinals i Central, així com l'oferta
alimentària de les galeries Llac Center, al estar ja contemplats per tal d'obtenir
els metratges detallats.
Els metres comercials que pot absorvir una zona depenen directament de
la població resident i per tant, la previsió de creixements demogràfics augmentarà el
metratge aconsellable per instal.lar un nou supermercat.
Quan a les zones de Can Llong/Castellarnau, Can Gambús i St. Pau de
Riusec, a tractar-se de barris o zones de noves creació s'analitza en l'annex 2
la seva capacitat comercial.
Aquest punt que a continuació es detalla és aplicable a cada eix comercial definit.
Caldria però, crear una comissió, en la que hi formessin part els diferents
dinamitzadors i entitats públiques, per tal de unificar la imatge de Sabadell com a
ciutat, és a dir, la comunicació global de la ciutat.
- Dissenyar, elaborar i gestionar els diferents plans de dinamització comercial per cada
zona de comerç que ho justifiqui, però partint de les premisses establertes en aquest
POEC.
Seria interessant i eficaç que cada zona planifiqués les seves
actuacions de dinamització a partir de la vocació estudiada en aquest treball i, al
mateix temps crear, per exemple, una comissió de treball formada pels diferents
dinamitzadors i ens públics per unificar els criteris de dinamització comercial de la
ciutat en coordinació amb els criteris de dinamització comercial individuals de cada
pla.
- Concretar i detallar per part de cada actuació de dinamització (zona comercial) els
aspectes comercials
que a continuació proposem, partint del QUI SOM (LA VOCACIÓ DE
LA ZONA) i A QUI SOM ÚTILS (ELS SEGMENTS DE MERCAT DE LA ZONA):
- Recomanar als propietaris dels locals tancats o de magatzems la possibilitat de millorar
l'estat de conservació, col·locant decoracions de murals a la façana d'acord amb
l'entorn comercial per a disminuir-ne l'impacte visual. Per exemple, simulant un local
comercial "en actiu", amb un aparador i una porta d'entrada, fins i tot amb
persones passejant al davant o mirant l'aparador. Que inclogués la identificació que el
local està per llogar o vendre; un cop llogat o venut, aquesta identificació podria ser
substituïda pel nom del negoci que s'hi obrirà, establint abans de l'obertura missatge
de comunicació, PROPERA OBERTURA ..................... ESTABLIMENT DEDICAT A LA VENDA DE
...............................
- Potenciant la rehabilitació d'habitatges per a millorar l'estètica urbana.
- Creació d'una identitat corporativa pròpia. Inclou el símbol, que és el signe
gràfic que actua com a distintiu, la visualització del qual ha de ser suficient per a
reconèixer la zona. Seria convenient fer una reflexió sobre la identificació de
Sabadell com a centre comercial, la identificació de l'Eix Comercial natural i la
identificació de cada zona comercial. Aquesta identificació ha de ser plasmada en
qualsevol comunicat: cartells, bosses, adhesius, opis, senyalitzacions, díptics,
tríptics, targes de fidelització, plànols d'informació, altres. En aquest apartat
caldria fer menció de la proposta
de senyalització de l'eix Centre-Eix amb més de 3,5 Km de
longitud, col·locant diferents punts d'informació a llocs estratègics de tràfic
de vianants (Accessos a l'eix, Plaça Marcet, Plaça Catalunya, Rambla, ...) indicant
els establiments, les informacions comercials d'interès, plànol de situació,
altres.
- Promoure l'Associació de Comerciants
per augmentar el nombre d'associats i millorar
la rendibilitat de les estructures comercials dels associats. Cada associació hauria de
disposar d'un espai físic per poder treballar.
Millorar la formació i informació al comerç. Es podria dissenyar formació per cada
zona però d'altra coordinar-la i impartir-la conjuntament.
- Cada pla de dinamització ha de ser dirigit i gestionat per un gerent o dinamitzador amb
el vist-i-plau de la Junta Directiva de l'Associació de comerciants. A continuació
detallem algunes de les tasques encomanades a un dinamitzador:
Executar i fer els acords presos per la Junta.
- Presentar mensualment els resultats de les accions programades, i anualment el programa
d'activitats i la memòria d'aquestes.
- Realitzar l'avantprojecte de pressupost anual d'ingressos i despeses del Pla, així com
la seva liquidació i comptes de l'exercici.
- Fer una forta acció de "porta a porta" sensibilitzant i mentalitzant a tots
els empresaris de la zona per a tirar endavant el projecte.
- Incrementar el nombre d'associats.
- Assessorament Tècnic adreçat als establiments comercials.
- Creació de l'Oficina Tècnica adreçada al client.
- Planificació, organització i seguiment de les accions de comunicació.
- Establir accions de relacions públiques.
- Preparar els cursos de formació.
- Seguiment de totes les propostes de millora estructurals.
Millorar l'oferta comercial i prendre mesures de renovació d'estructures
comercials i d'instal·lació de nous comerços. Cenyint-nos a les premises més a
dalt comentades:
Adequar l'oferta comercial, tant en l'exterior com l'interior de l'establiment i segons
els hàbits i desitjos del nostre client.
- Pla de comunicació
pels establiments adherits a cada associació de comerciants.
Alguns elements d'aquest pla de comunicació:
- Dissenyar i crear un tríptic informador de la zona comercial.
- Ambientar les zones comercials mitjançant la concreció de motius escenogràfics, per
adequar els carrers principals, els aparadors i els interiors dels establiments en moments
concrets, els quals estaran, els uns, en funció de l'afluència de públic i, els altres,
en funció de moments fluixos.
- Coordinar els serveis oferts pels comerciants.
- Planificar les accions d'animació comercial al carrer.
- Promocionar conjuntament tot el comerç de Sabadell. Estudiar la viabilitat d'una
tarja client del Centre Comercial Sabadell.
- Determinar actuacions comercials per als compradors de Sabadell i de cada zona
comercial.
Conclusions i decàleg