ADREÇA: Extremadura, s/n

POBLACIÓ: Terrassa

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 18.000 m²

SBA (GLA): 15.000 m²

Nº DE PLANTAS: 2

Nº PLACES D´APARCAMENT: 1.000 (descobertes)

Nº DE COMERÇOS 28

OBERTURA: Novembre de 1997

LOCOMOTORES:

ADREÇA: Autopista A-18, Km.17,8

POBLACIÓ: Terrassa

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 27.638 m²

SBA (GLA): 16.400 m²

Nº DE PLANTAS: 1

Nº PLACES D´APARCAMENT: 1.776 (descobertes)

Nº DE COMERÇOS 37

OBERTURA: Agost de 1978

LOCOMOTORES:

ADREÇA: Ctra. Rubí a Sant Cugat, Km.4

POBLACIÓ: Sant Cugat del Vallès

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 114.238 m²

SBA (GLA): 41.875 m²

Nº DE PLANTAS: 4

Nº PLACES D´APARCAMENT: 2.200 (cobertes) i 600 (descobertes)

Nº DE COMERÇOS 120

OBERTURA: Octubre de 1996

LOCOMOTORES:

ADREÇA: Autopista A-18 Sortida Sabadell Nord

POBLACIÓ: Sant Quirze del Vallès

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 21.000 m²

SBA (GLA): 19.243 m²

Nº DE PLANTAS: 2

Nº PLACES D´APARCAMENT: 1.000 (cobertes), 1.300 (descobertes)

Nº DE COMERÇOS 19

OBERTURA: Juliol de 1990

LOCOMOTORES:

ADREÇA: Ctra. Nacional 150, Km.6,7

POBLACIÓ: Barberà del Vallès

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 72.800 m²

SBA (GLA): 62.430 m²

Nº DE PLANTAS: 6

Nº PLACES D´APARCAMENT: 800 (cobertes), 3.200 (descobertes)

Nº DE COMERÇOS 150

OBERTURA: Abril de1980

LOCOMOTORES:

ADREÇA: Polígon industrial Sta. Margarida II

POBLACIÓ: Terrassa

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 70.000 m²

SBA (GLA): 40.000 m²

Nº DE PLANTAS: 3

Nº PLACES D´APARCAMENT: 200 (cobertes), 2.200 (descobertes)

Nº DE COMERÇOS 35

OBERTURA: Octubre1998

LOCOMOTORES:

Decathlon

McDonald’s

ADREÇA: Avda. Francesc Macià, 18-20

POBLACIÓ: Sabadell

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 10.800 m²

SBA (GLA): 6.073m²

Nº DE PLANTAS: 7

Nº PLACES D´APARCAMENT: 300 (cobertes)

Nº DE COMERÇOS 87

OBERTURA: Maig de 1996

LOCOMOTORES:

ADREÇA: Avda. Francesc Macià, 46

POBLACIÓ: Sabadell

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 11.000 m²

SBA (GLA): 7.000 m²

Nº DE PLANTAS: 7

Nº PLACES D´APARCAMENT: 850 (cobertes)

Nº DE COMERÇOS 80

OBERTURA: Maig de 1993

LOCOMOTORES:

ALTRES DADES D´INTERÈS:

ADREÇA: Avda. Francesc Macià, 58

POBLACIÓ: Sabadell

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 51.000m²

SBA (GLA): 30.000 m²

Nº DE PLANTAS: 11

Nº PLACES D´APARCAMENT: 728

OBERTURA: 1991

LOCOMOTORA:

ALTRES DADES D´INTERÈS:

La situació actual del comerç és un dels punts de partida per a l'establiment dels Programens d'Orientació per als Equipaments Comercials. Per això es presenta en aquest apartat una primera anàlisi de l'oferta comercial a nivell global de Sabadell, classificat sectoriament d'acord amb els sectors d'activitat que proposa el PTSEC, i que són:

• Quotidià alimentari: s'inclou fruites i verdures, hortalisses, carn i derivats, aus, ous, conills, cacera i derivats, peix, pesca salada i altres, pa, pastisseria, confiteria, llet i productes làctics, vins i begudes de tot tipus, tabac i articles de fumadors, comerç al detall de productes d'alimentació i begudes en general, autoserveis, superserveis, supermercats, plantes i herbes en herbolaris.

Epígrafs -64 i 652.4-

• Quotidià no alimentari: medicaments, productes sanitaris i d'higiene personal (farmàcies), productes de drogueria, perfumeria i cosmètica, neteja, pintures, papers i altres productes per a la decoració, productes químics, articles per a la higiene i neteja personal.

Epígrafs -652.1, 652.2 i 652.3-

• Equipament de la llar: productes tèxtils, confeccions per a la llar, catifes, tapisseria, mobles (excepte els d'oficines), material i aparells elèctrics, electrodomèstics i altres aparells d'ús domèstic amb energia diferent a l'elèctrica i mobles de cuina, parament de la llar, ferreteria, adornament, regal, materials de construcció i articles de mobiliari de sanejament, portes, finestres i persianes, motllures i marcs, tarimes i parquet-mosaic, cistells i articles de cautxú, articles de bricolatge, altres articles per a l'equipament de la llar no classificats en altres llocs, llavors, flors, plantes i animals petits.

Epigrafs -651.1, 653, 659.7-

• Equipament de la persona: tot tipus de peces de vestir i tocat, llenceria i cotilleria, merceria, peces especials, calçat, articles de pell i d'imitació, confeccions de pelleteria, joieria, rellotgeria, bijuteria i bens usats.

Epígrafs -651.2, 651.3, 651.4, 651.5, 651.6, 651.7, 659.5, 656-

• Lleure i cultura: instruments musicals i els seus accessoris, segells, monedes, medalles, obres d'art, aparells mèdics, ortopèdics, òptics i fotogràfics, llibres, diaris, papereria i belles arts, joguines, articles i roba d'esport, armes i pirotècnia.

Epígrafs -657, 659.1, 659.3, 659.4, 659.6-

• Comerç mixt: grans magatzems, hipermercats, magatzems populars, economats i cooperatives de consum, comerç al detall de tota classe d'articles, inclosa l'alimentació i begudes, en establiment no inclosos en els altres epígrafs d'aquest apartat.

Epígrafs -661.1, 661.2, 661.3, 662.2-

• Automoció i carburants: vehicles terrestres i els seus accessoris i peces de recanvi, combustibles carburants i lubricants.

Epígrafs -654.1, 654.2, 655-

• Altres: Altres productes al detall no especificats a excepció dels articles per a l'equipament de la llar no classificats en altres llocs, tota classe de maquinària (excepte aparells de la llar, d'oficina, mèdics, ortopèdics, òptics i fotogràfics), comerç menor de rodes i mobles d'oficina.

Epígrafs -659.9, 654.5, 654.6, 659.2-

La font principal per a calcular el nombre i la superfície de venda dels establiments ha estat el llistat de l'Impost d'Activiats Econòmiques, facilitat pel propi Ajuntament i que fa referència a l'IAE de gener de 2000 . Aquest llistat ha estat tractat estadísticament, per tal de :

Després d'aquesta depuració s'han agrupat els epígrafs de l'IAE segons la classificació que el PTSEC fa de les activitats comercials:

Per al càlcul de la superfície de venda, s’ha tingut en compte, del llistat de l’IAE, les dades que fan referència a la superfície "sense reducció" excloent la superfície destinada a magatzem i la superfície descoberta en el cas d’activitats d’automoció, s’ha tractat les superfícies de venda de cada establiment de manera individualitzada, contrastant els possibles errors tant amb l’Ajuntament com amb el treball de camp "in situ". En el cas de l’alimentació també s’han tingut en compte altres fonts d’informació: revistes especialitzades del sector (Alimarket 2000 i Anuario de la distribución).

Els resultats obtinguts per grans grups d’activitat han estat els següents:

Quotidià alimentari 83.523 28,3% 38,9%

Quotidià no alimentari 11.018 3,7% 5,4%

Equipament de la llar 62.581 21,2% 17,4%

Equipament de la persona 37.610 12,7% 18,0%

Automoció i carburants 32.970 11,2% 4,6%

Lleure i Cultura 19.202 6,5% 9,1%

Comerç mixt 37.697 12,8% 2,4%

Altres 10.870 3,7% 4,3%

TOTAL 295.471 100,0% 100,0%

El 38,9% dels comerços de Sabadell es dediquen a la venda de poductes alimentaris, seguit pel 18% que venen articles relacionats amb l’equipament personal, percentatge similar als de l’equipament de la llar, sector que suposa el 17,4% de l’oferta global.

El sector del lleure i la cultura amb 286 establiments representa el 9,1% de l’oferta de Sabadell, mentre que en el cas del sector de l’automoció aquest percentatge és del 4,6%.

Pel que fa a la superfície de venda, la representativitat varia, així el grup d’automoció i carburants amb el 4,6% dels establiments suposa l’11,2% de la superfície de venda. Aquesta tipologia implica establiments amb una important superfície de venda, per l’exposició de vehicles és necessari disposar de locals de grans dimensions, això mateix succeeix amb el comerç mixt, grup en el que s’ha inclòs un gran magatzem.

La dotació comercial dels establiments del sector quotidià es caracteritzen per la seva dimensió més reduïda, ja que el 44,3% dels establiments de Sabadell, representen el 32% de la seva superfície.

En general, el tamany mig per establiment dels diferents sectors analitzats és correcte i superior al corresponent a la mitjana per establiment de Catalunya, fet que evidencia la presència d'un comerç més modern i adaptat a les necessitats actuals dels compradors.

Sabadell V. Occidental* Catalunya*

Sup. Mitjana (m²) Sup. Mitjana (m²) Sup. Mitjana (m²)

Quotidià alimentari 68 50 49

Quotidià no alimentari 64 54 50

Equipament de la llar 114 123 106

Equipament de la persona 66 55 51

Automoció i carburants 227 211 214

Lleure i Cultura 67 48 49

Comerç mixt 496 495 216

Altres 80 84 83

*Font: PTSEC 96.

Quant al nombre d’establiments comercials, la ciutat de Sabadell ha experimentat respecte l’any 96 un decrement del 10,4%, mentre que la superfície de venda corresponent a la dotació comercial del municipi s’ha vist incrementada, durant el període 1996-2000, en un 6,2%.

Els indicadors de la dotació comercial més significatius de Sabadell en relació amb la seva comarca i la mitjana de Catalunya són els següents:

• Per tal de quantificar l’oferta comercial i obtenir una facturació global, s’ha aplicat a cada tipologia de comerç, la ràtio corresponent a la facturació mitjana per activitat.

A partir de les facturacions mitjanes per activitats que desglossa el PTSEC, actualitzades a desembre 99 amb l’IPC corresponent, tenint en compte les diferències econòmiques entre Espanya i Catalunya, s’obtenen les facturacions totals per activitats.

Els resultats obtinguts s’han contrastat amb dades que aquest equip disposa envers la facturacion/m² de diferents tipus d’establiments. Especialment en el cas de comerços alimentaris (supermercats, parades de mercat, i botigues tradicionals), botigues de moda,....

Un altre factor a tenir en compte a l’hora de determinar la facturació ha estat la ubicació de l’establiment, en aquest sentit s’ha diferenciat entre el comerç de barri i el que està ubicat al Centre ciutat o Eix Macià (districtes 1 i 2), zones amb una important atracció comercial.

A nivell general, i a partir de la informació que aquest equip disposa envers la facturació/m² d’establiments d’una mateixa cadena situats en eixos comercials i en barris, i tenint en compte les diferències entre el preu /m² del lloguer dels locals de la zona Centre-Eix i de la resta de barris de Sabadell, s’ha arribat a definir les facturacions/m² per cada activitat i zona d’ubicació.

Aquestes dades permeten quantificar, la facturació anual dels comerços de Sabadell, classificada en dos grans grups: Alimentació i No Alimentació.

On Alimentació és el sumatori de la facturació de tots els comerços inclosos dins el subgrup de Quotidià Alimentari i el 25% de la facturació del gran magatzem, mentre que No Alimentació inclou el Quotidià no Alimentari, l'Equipament de la llar, l'Equipament de la persona, Lleure i Cultura, Altres i comerç mixt amb el 75% de la facturació del gran magatzem.

No s’ha inclòs les facturacions corresponents a automoció i carburants, en considerar que aquesta tipologia d’establiments desvirtuen els resultats globals, ni la corresponent al comerç no sedentari –analitzat en el punt 3.5- al no disposar de dades reals sobre aquest sector.

La ciutat de Sabadell es divideix en 7 districtes en els que formen part els següents sectors/barris:

Partint d’aquesta distribució per districtes s’ha analitzat l’oferta comercial existent en cada zona.

• Nombre d’establiments per districtes:

Nota: no s’ha inclòs l’oferta en automoció i carburants.

El districte 1, amb el 23,3% de la població de Sabadell, disposa del 35% dels establiments del municipi. El Centre de la ciutat suposa un punt important d’atracció tant pels propis sabadellencs com pels visitants que es desplacen al centre de la ciutat per portar a terme les seves compres. Per tant, el comerç del centre ha de donar servei tant als habitants del seu districte com als de la resta de districtes, tal i com es detalla en l’estudi d’hàbits de compra, com als visitants i oferir una oferta variada, de qualitat juntament amb una important concentració d’establiments per tal de facilitar l’acte de compra.

Aquest districte, disposa de 335 establiments d’alimentació, no oblidem que compta amb el mercat més important del municipi El Mercat Central, i més de 200 establiments tant d’articles per a l’equipament de la llar com de la persona.

El districte 2, amb 412 establiments, és el tercer districte més important quant a nombre d’establiments, tot i que és, juntament amb el centre, la zona que atrau més visitants externs al municipi. Aquest fet ve motivat per la presència del gran magatzem de El Corte Inglés ubicat a l’avinguda Francesc Macià, que actua com a locomotora d’aquesta àrea.

Els establiments de venda de productes quotidians alimentaris representen el 42,2% de l’oferta del districte 2, mentre que en equipament personal i de la llar aquest percentatge gira al voltant del 18%, el grup lleure i cultura suposa el 10% de l’oferta.

En la resta de districtes, a excepció del districte 5, l’oferta alimentària representa quasi la meitat dels establiments de la zona.

Si tenim en compte la ràtio nombre d’establiments per cada 1.000 habitants, s’observa com en el disticte 1 trobem la major concentració comercial. Seguit pel districte 2 on es supera lleugerament la mitjana global de Sabadell. La resta de districtes es troben per sota la mitjana del municipi.

• Superfície de venda per districtes en m²:

Nota: no s’ha inclòs l’oferta en automoció i carburants.

La ràtio superfície de venda per nombre d’establiments en el disticte 2 és de 143 m², però si no tenim en compte el gran magatzem passaria a ser de 70,7 m² per establiment, inferior a la mitjana global de Sabadell que seria de 77 m² per establiment.

Els districtes 1 i 3 presenten una ràtio superior a la mitjana de Sabadell, si no es contempla el gran magatzem. En el districte 5 la mitjana per establiment es quasi de 100 m².

Per a l’obtenció de les facturacions per cada zona s’ha seguit els criteris explicitats en el punt 3.1. És a dir, donades les característriques dels comerços del centre de la ciutat i de la zona de l’Eix Macià, s’ha detallat les facturacions del comerç de Sabadell en funció de dues zones: Centre-Eix (D.1-D.2) i la resta de Sabadell.

A partir dels paràmetres explicitats es pot quantificar la facturació anual dels comerços de Sabadell en funció de la seva ubicació i activitat.

Alimentació No alimentació

Segons dades del propi Ajuntament, basades amb l’IAE gener 2000, a Sabadell hi ha 62 establiments amb una superfície de venda superior als 400 m².

• A continuació es desglossa el nombre d’establiments grups d’activitat :

Equipament Persona: 5 En aquest grup s’inclou els establiments que es dediquen a la venda d'articles per a l'equipament de la persona, bàsicament roba.

Equipament Llar: 22 En aquest grup s’inclou els establiments que es dediquen a la venda d'articles per a l'equipament de la llar, principalment mobles, electrodomèstics i articles de bricolatge.

Lleura i cultura: 4 En aquest grup s’inclou els establiments que es dediquen a la venda d’articles per a l’esport, joguines, llibres i articles de papereria.

Comerç Mixt : 1 En aquest grup s’inclou el gran magatzem.

Altres:1 En aquest grup s’inclou els establiments que es dediquen al comerç al menor de tot tipus de maquinària (excepte aparells per a la llar, d’oficina, mèdics, ortopèdics, òptics i fotogràfics)

• A continuació es detalla la localització dels establiments amb una superfície de venda superior als 400 m².

QUOTIDIÀ ALIMENTARI:

QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI:

EQUIPAMENT PERSONA:

EQUIPAMENT LLAR:

LLEURE I CULTURA:

COMERÇ MIXT:

ALTRES:

A continuació es presenten dos plànols on apareixen mapificats els establiments descrits.

En el primer plànol s’indica la ubicació concreta, dins el tramat urbà, dels establiments d’alimentació de més de 400 m² de superfície de venda i els 5 mercats municipals, mentre que en el segon plànol s´ha fet el mateix pels establiments no alimentaris, diferenciant per colors les diferents tipologies.

Degut a la gran importància del sector alimentari, especialment dels establiments d’alimentació en règim d’autoservei, amb una superfície de venda de més de 400 m² es realitza una anàlisi detallada per districtes dels establiments d’aquesta tipologia.

La distribució per districtes és la següent:

Nº establiments Superf. Vda (m²) m²./ hab.

DISTRICTE 1 (43.154 hab.) 11 7.923 0,18

DISTRICTE 2 (23.316 hab.) 5 5.111 0,22

DISTRICTE 3 (35.120 hab.) 5 4.606 0,13

DISTRICTE 4 (31.554 hab.) 1 402 0,01

DISTRICTE 5 (15.843 hab.) 4 4.028 0,25

DISTRICTE 6 (28.897 hab.) 3 1.963 0,07

DISTRICTE 7 (7.365 hab.) 0 0 ---

Nota: no s’ha inclòs els supermercats previstos en els mercats municipals de Torre-Romeu i Merinals.

S’ha inclòs el supermercat de El Corte Inglés amb una superfície de venda de 1.800 m².

Com es pot observar la ciutat de Sabadell compta amb 29 supermercats amb una superfície de venda de 24.033 m². La ràtio analitzada ens indica que de mitjana hi ha 130 m² per cada 1.000 sabadellencs.

A nivell global, si considerem com a òptim la ràtio a que fa referència la guia de redacció del POEC, entre 0,6 i 0,8 m² per habitant de superfície comercial per béns de consum quotidià, en el cas de Sabadell aquesta ràtio es situa en 0,5 m²/hab. -els establiments amb una superfície de més de 400 m² representen una ràtio de 0,13 m² per habitant-. Per tant, a nivell global la primera conclusió que s’obté és que Sabadell pot assumir un creixement que dobli l’oferta actual en establiments d’aquestes característiques.

A nivell de districtes, s’observa com el 4, el 6 i el 7 disposen d’una mitjana inferior a la global, i per tant, poden assolir creixements més importants. Concretament els districte 4 amb el 17% de la població del municipi compta amb només el 1,7% de l’oferta comercial en supermercats. Té, per tant, un marge de creixement i resulta viable la instal.lació d'un altre supermercat.

El districte 6 amb 28.897 habitants té 3 supermercats que suposen una dotació comercial de 1.963 m² de superfície de venda. Mentre que en el districte 7 no hi ha cap establiment d’aquestes característiques.

En el Decàleg es detalla el potencial de creixement òptim per a cada districte tenint en compte a més de l’oferta de cada zona, els resultats de l’estudi d’hàbits de compra dels habitants de Sabadell, especialment les fugues a altres ciutats dels productes que es compren en aquests tipus d’establiment, bàsicament productes quotidians.

Els metres quadrats d'oferta comercial que pot absorbir una zona, depenen directament de la població resident i per tant, la previsió de creixement demogràfic en una àrea o zona concreta, per la construcció de nous habitatges, augmentarà el metratge aconsellable per a instal.lar un nou supermercat.

La ciutat de Sabadell compta amb 5 Mercat Municipals, que ofereixen bàsicament productes frescos.

El Mercat Central, que en l’actualitat està ubicat al passeig de la Plaça Major, ja que és objecte d’una remodelació. El Mercat de Creu Alta situat al carrer dels Pirineus. El Mercat de Torre-Romeu al carrer de Sau. El Mercat de Campoamor al districte 6 sector Creu de Barberà i el Mercat de Merinals al districte 5, sector Can Feu.

A continuació es detalla l’oferta dels diferents Mercats municipals diferenciant entre el nombre d’establiments d’alimentació fresca, seca, d’articles no alimentaris i parades vacants.

Font: Ajuntament de Sabadell.

El 77% dels establiments dels Mercats municipals són de producte fresc, només els mercats Central i Creu Alta complementen la seva oferta amb producte sec i amb alguna parada d’articles no alimentaris.

El mercat amb un major nombre d’establiments és el Mercat Central, amb 91 establiments, que suposen un total de 780,1 m² que es correspon amb uns 534 metres lineals bàsicament de venda d’articles peribles (76%).

El Mercat Central, després de la seva remodelació, comptarà a la planta baixa, antiga zona de càrrega i descàrrega, amb un supermercat de 997 m² de superfície de venda i quatre locals comercials, un de quasi 150 m² i la resta d’entre 25-30 m² de superficie de venda.

El Mercat Creu Alta, disposa de 55 establiments en funcionament i 9 de vacants que corresponen a 517,6 i 49,1 metres lineals, respectivament. És el mercat més important de la ciutat després del Mercat Central quant a nombre d’establiments.

El Mercat de Torre-Romeu, al districte 7, amb només 5 establiments (uns 78,8 m² de producte fresc), és el més petit de Sabadell, compta també amb 2 locals comercials, un dedicat a la venda de producte fresc amb una superfície de 33,5 m² i un de producte sec amb 86,6 m². Disposa a més d’un espai de 505,2 m² destinat a un supermercat, el qual en aquests moments es troba vacant.

En el Mercat de Campoamor, a més de les parades del mercat, hi ha 16 locals comercials, 4 de producte fresc, 5 de producte sec, 4 d’articles no alimentaris i 3 de vacants. Disposa també d’un supermercat amb una superfície de venda de 493 m².

Quant al Mercat dels Merinals, cal destacar l’espai vacant destinat al supermercat (905 m²) així com el 25% d’establiments de producte fresc tancats, aspectes que perjudiquen la imatge global del mercat.

Els mercats municipals doten al municipi de 2.133,2 m² de venda de producte bàsicament fresc, als que s’ha d’afegir els 22 locals comercials amb una superfície de 1.582,1 m².

Mercat Central

. Establiments 780,1 m² --- 780,1 m²

Mercat Creu Alta

. Establiments 854,8 m² 79,8 m² 934,6 m²

Mercat Torre-Romeu

. Establiments 78,7 m² --- 78,7 m²

. Locals 120,1 m² 505,2 625,3 m²

Mercat Campoamor

. Establiments 272,3 m² 72,3 m² 344,6 m²

. Locals 1.090,9 m² 65,4 m² 1.156,3 m²

Mercat Merinals

. Establiments 147,3 m² 49,0 m² 196,3 m²

. Locals 371,1 m² 1.148,5 m² 1519,6 m²

Font: Ajuntament de Sabadell.

Cal destacar els 32 establiments, amb una superfície de venda de 1.920,3 m² que es troben vacants, els quals seran objecte d’anàlisi en aquest POEC per tal d’evitar la imatge negativa que suposen.

Els 3.715,3 m² de superfíe de venda es corresponen amb 199 establiments, el 79% dels quals es dediquen a la venda de producte fresc, punt fort dels mercats municipals i aspecte que s’ha de potenciar i complementar amb la venda d’altres productes per tal de ser competitius i oferir un millor servei als clients.

Els mercats ambulants estan formats per aquell col.lectiu que no disposa d’un establiment fix, constitueixen les diverses formes de venda no sedentària.

Relació de mercats ambulants de Sabadell i dia de la setmana de venda:

L’activitat principal d’aquests mercadets és la venda de producte tèxtil i calçat, a excepció del mercat del diumenge dedicat a la venda d’antiguitats, mercat que provisionalment ha canviat d’ubicació, traslladant-se al Vapor Turull degut a les obres de remodelació del Mercat Central.

Les 639 parades es corresponen amb 420 titulars, que representa una mitjana de 1,5 parades per titular.

Font: Ajuntament de Sabadell.

A aquests mercadets setmanals s’ha sumat un grup de "fixes" que realitzen la seva activitat de dilluns a dissabte, com són tres floristes situades al Racó del Campanar i 26 pagesos. Esporàdicament, en funció de la temporada i de la collita de què disposin, trobem uns 27 pagesos més que també es situen al mateix Racó del Campanar.

Respecte a l’anàlisi corresponent als usos comercials a nivell de parcel.lari de la ciutat de Sabadell, cal matitzar que sovint el tamany de la parcel.la no es correspon amb el tamany de l’ús comercial, doncs conviuen diferents usos en una parcel.la, hem de tenir present que la cartografia té com a referent el tamany de la parcel.la que no de l’ús.

L’adaptació de l’equipament comercial d’una ciutat a les necessitats actuals i potencials de la població resident i atreta es pot fer, teòricament, de diverses maneres: des de la implantació d’un nombre reduït d’equipaments comercials de gran format concentrats en el territori fins a la difusió de nombrosos petits establiments per tot el teixit urbà. En el nostre cas, partim d’un determinat model comercial local que cal estructurar i readaptar a les necessitats latents dels nostres usuaris.

Partint del recull quantitatiu de totes i cadascuna de les activitats comercials de Sabadell es va plasmar mitjançant cartografia l’actual mapa comercial de la ciutat: per orientació comercial principal i zona comercial. Aquesta informació secundària quantitativa ens va permetre determinar els eixos comercials principals i altres de la ciutat així com diagnosticar qualitativament el comportament comercial de cadascun.

Com a primer pas, creiem necessari analitzar i concretar de forma qualitativa l’actual tramat comercial de la nostra ciutat, concretant, com hem dit, els diferents eixos comercials i, més endavant establir els criteris que han de regir el futur model comercial de la ciutat de Sabadell.

Arrel de les característiques estructurals de la ciutat de Sabadell i del desenvolupament econòmic, social i comercial de la ciutat, ha fet que en aquesta ciutat aparegui de forma espontània un eix comercial imaginari des de l’avinguda Matadepera fins l’avinguda Barberà, passant per l’Eix Macià i el Centre Ciutat que suposa gairebé sis quilòmetres de continuïtat comercial. Aquesta continuïtat es dóna pràcticament en tot aquest territori tot i sent conscients que en uns llocs més que en uns altres.

Per complementar l’oferta comercial de la ciutat de Sabadell, i no tenir només una visió quantitativa, s’ha realitzat en els eixos més comercials de la ciutat una anàlisi qualitativa durant el mes de maig de 2000.

Aquesta anàlisi s’ha portat a terme en quatre zones:

• Av. Matadepera
• Eix Macià
• Centre
• Avinguda Barberà

D’aquestes zones s’ha analitzat els següents paràmetres:

• El primer pas que s’ha realitzat ha estat la delimitació de l’eix o zona comercial a analitzar.
• Per cada tram de carrer s’analitza:
• Les característiques del comerç (tipologia, renovació,...),
• la continuïtat comercial,
• l’existència d’especialitzacions comercials,
• equipaments comercials singulars que actuen com a locomotora (Mercat municipal, botiga clau,...),
• les infraestructures urbanes (mobiliari urbà, carrers peatonals...).
• altres equipaments públics, socials o culturals significatius (cinemes, Ajuntament, CAP,..)
• locals tancats,...

Aquest eix comprèn principalment l’avinguda Matadepera des del carrer Alcalde Ribe fins a l’avinguda de Can Deu i el primer tram dels seus carrers perpendiculars.

En general, les botigues d’aquesta zona són maques i grans, es tracta d’un comerç de barri però de qualitat. La tipologia comercial és força variada (moda, alimentació, equipament llar,..), predominant l’equipament personal, tot i que no s’han detectat especialitzacions importants. S’ha observat la presència d’establiments que també es troben en el centre de la ciutat com les perfumeries Atalaya, "La Sumi", Halcon viajes, Love Store, ...

La zona compresa entre el carrer Salenques i el carrer Còrsega o Balaguer és el tram amb major continuïtat comercial de la zona, pràcticament no hi ha locals tancats.

Entre el carrer Salenques i la ronda Roureda, el nombre de comerços disminueix i també el nombre de gent que passeja en aquest tram. Entre la ronda Roureda i el carrer Aneto, que és el que podríem dir, l’últim tram del Ca n’Oriac antic, trobem un tipus de comerç i bars de tota la vida combinats amb alguns locals més nous com Càrnicas González o SuperVerd.

La plaça de l’Assemblea juntament amb la ronda Roureda suposa un important trencament comercial.

A l’avinguda Matadepera trobem voreres amples amb bancs que fan agradable el passeig i que per tant, faciliten l’acte de compra, l’aspecte general del carrer és correcte. S’oberva però una manca d’aparcament en tota la zona analitzada.

En els carrers tranversals trobem una certa continuïtat comercial per "simpatia". Destacant el carrer Salenques amb una certa especialització en equipament de la llar i reformes (Mobles Vallesana, Expomobi, Muebles Sayez,....).

Aquesta zona comprèn l’Avinguda de Francesc Macià juntament amb els carrers Filadors i Pi i Maragall.

En aquesta zona conviuen els següents tipus de comerços:

• ensenyes grans amb una forta implantació exterior i amb una capacitat forta de gestió global,
• ensenyes sucursalistes molt valorades pels clients actuals i amb una forta capacitat d’adaptació,
• ensenyes locals o empreses comercials tradicionals conscientment renovades i adequades pel nou comerç.

Aquesta àrea compta amb una important locomotora com a element de polarització, el gran magatzem de El Corte Inglés.

En els darrers anys s’ha produït un increment comercial cap als carrers Filadors i Pi i Maragall, com a continuació del comerços i serveis, bàsicament restauració, de les galeries Paddock.

Les galeries del Llac Center suposen un important trencament comercial al trobar-se tancades pràcticament totes les botigues del centre.

Aquesta zona la conformen l’eix comercial que va de Via Massagué a la Rambla i l’anella tancada pels carrers de les Valls, Calderon, Corominas, Torres i Bages, Sant Pere, Narcís Giralt, Sant Joan, Doctor Puig i tots els carrers interiors d’aquesta ametlla.

La bona situació d’aquesta zona afavoreix l’atracció de l’àrea d’influència sobretot per la compra d’equipament personal, esbarjo i el treball.

L’existència de varies locomotores importants en aquesta zona, suposa una major atractivitat global: el Mercat Municipal, la concentració de concessionaris de cotxes a la Rda. de Ponent i la implantació de noves ensenyes comercials.

Els principals trets característics del comerç de la zona són:

• l’oferta comercial bastant diferenciada,
• el comerç força renovant, tant el local com el forani,
• l’assortiment de productes és bastant coherent entre els diferents formats d’establiments comercials que conviuen i, dins de cada format, la varietat de productes que presenten,
• una correcta adequació dels operadors comercials a les diferents necessitats del client.

Via Massagué fins a l’alçada de la plaça Marcet trobem continuïtat comercial amb un comerç en general renovat i amb una bona imatge comercial. En aquesta zona, majoritàriament, les voreres són amples i fan agradable el passeig. No s’ha detectat cap local tancat. Un aspecte a millorar seria la reducció de soroll i fum, es podria pensar en algun tipus de protecció entre la vorera i la via de circulació en el tram del carrer que es disposa de voreres més amples

Al passeig Manresa, amb continuïtat comercial, sense cap tipus d’especialització, hi conviuen tendes de sempre amb nous establiments de degustació de cafè (Jamaica, El Bon Cafè, Sagardi) i de moda (La Pera,..). Quant al mobiliari urbà, caldria millorar les voreres, tot i ser prou amples estan força envellides, a l’igual que tota la marquesina, ja que hi ha punts en què la fusta està trencada. També caldria millorar el passatge St. Antoni i sobretot el passatge de Jonc. A la plaça de l’Àngel, tot i disposar d’un comerç renovat hi ha una manca de mobiliari urbà, les voreres es troben en mal estat. És una zona en què a mig matí trobes camions aparcats a les voreres que tapen la visual comercial.

Al Passeig de la Plaça Major, en l’actualitat, hi ha el Mercat Provisional. A la banda est trobem un comerç renovat i amb varietat d’activitas. Tot i que no hi ha especialització, destaquen botigues clau com Massimo Dutti, McDonalds o Swatch. Conviuen botigues tradicionals de Sabadell però renovades com el Hogar del libro, amb nous establiments. A la banda oest, tram peatonal, hi ha força restauració.

A la Rambla fins a l’alçada dels carrers Duran i Sors i Borrell, trobem continuïtat comercial, s’han detectat molts pocs locals tancats en aquest eix. Es tracta d’un comerç renovat amb una imatge comercial, en general, correcta de centre ciutat. A partir del l’alçada del carrer Cervantes, el tipus de comerç s’apropa més al de barri, menys renovat, però amb continuïtat comercial. En els carrers perpendiculars a la Rambla la continuïtat comercial disiminueix o bé és inexistent.

Dins de l’ametlla central cal destacar carrers com: de les Valls amb molta continuïtat comercial i una certa especialització en moda (Karen, Mango, Farreres, Lacoste,...). Calderón on trobem una banda del carrer amb vivenda nova i baixos comercials, vorera ampla i mobiliari urbà nou i l’altre banda tot el contrari, voreres estretes i cotxes mal aparcats que impedeixen el passeig. Sant Antoni, un dels primers carrers peatonals de Sabadell, on destaca la seva continuïtat comercial així com una certa especialització en moda (Mango, Mandarina Duck, Levi’s, Chevignon,..). Gràcia peatonalitzat recentment i on s’ha instal.lat mobiliari urbà nou, bancs i arbres baixos en la part central que tapen la visual dels aparadors, en els establiments manca una certa renovació que possiblement es produirà a partir d’ara. Sant Quirze, en aquest carrer, menys comercial, es detecta una certa especialització en restauració, a l’igual que al carrer Advocat Cirera.

La zona al voltant del Mercat Central (actualment en obres), presenta una imatge poc renovada, amb locals tancats i amb un comerç poc atractiu, manca de renovació comercial. Evidentment aquesta àrea millorarà quan es finalitzin les obres de remodelació del Mercat Central. Aquesta zona compte amb un comerç complementari al Mercat (tintoreria, fleca, merceria, productes congelats,...).

La zona sud-oest analitzada, tal i com s’aprecia en el plànol, és menys comercial, s’observen zones com la plaça del Gas que, tot i ser peatonal, no és comercial o el tram Torres i Bages, plaça Sant Jaume, Coromines on trobem establiments poc renovats i bastants locals tancats, l’obertura del Mercat pot ajudar a revitalitzar aquesta zona.

Aquest eix comprèn l’avda. Barberà i la carreterra de Barcelona des de l’alçada del carrer Doctor Roges fins al final del terme municipal, així com els carrer transversals, passeig del Comerç, de Rubió i Ors, d’Espronceda i Almogàvers.

La zona més comercial de l’avda. Barberà es concentra en els extrems, és a dir, entre el carrer Latorre i Lepant/Sallarès i Marra i el carrer Doctor Roges i el Passeig Almogàvers. A nivell general s’observa, tret d’algunes excepcions en el tram superior, un comerç de barri, amb establiments dedicats a la venda de productes quotidians, d’equipament personal i llar. Quant al mobiliari urbà, caldria una renovació de manera que permetés identificar aquesta zona i incentivar el passeig per fer-lo més agradable.

Destaca la continuïtat comercial, així com la diversitat d’activitats presents a ambdós costats del passeig Espronceda, en el tram comprès entre la ctra. Barcelona i el carrer Fontanella. Aquesta continuïtat comercial segueix cap al passeig Almogàvers.

A la carretera Barcelona s’ha detectat continuïtat comercial en el tram comprès entre el passeig Almogàvers fins al carrer Clotet/Viloca. Es tracta d’un tipus d’establiment per donar servei al barri i dirigit als consumidors d’aquesta zona, hi ha una manca important de renovació. En zones amb voreres estretes s’ha observat l’aparcament dels cotxes a les voreres, fet que dificulta el passeig. En general, l’aspecte d’aquesta zona és força descuidat, caldria una millora de mobiliari urbà (voreres, bancs, papereres,...).

A continuació es presenten els plànols de cadascuna de les zones analitzades en els que s’ha detallat, amb un gradient de colors que va de més, color vermell, a menys continuïtat comercial.

• A continuació es detallen a modus de resum les caracteristriques principals d’aquestes zones analitzades.

Estudiant de forma qualitativa el tramat comercial d’aquest eix imaginari i la continuïtat comercial ens trobem amb diferents categories d’eixos comercials segons les premisses anteriorment esmentades:

• l’eix principal se centra entre l’Eix Macià passant per la Rda. Zamenhof fins a la Rambla,
• un segon eix, l’Av. Matadepera, situat al nord de l’eix principal,
• un tercer eix, l’Av. Barberà, situat al sud de l’eix principal i,
• altres eixos propers a aquests o bé eixos comercials de barri.

L’EIX AV. MATADEPERA:

Aquesta zona presenta una bona consolidació comercial, bé pel tipus d’establiments que hi ha, bé per la tipologia de clients.

Les dades més significatives de l’anàlisi qualitativa d’aquest eix comercial són:

• Pràcticament no té atracció de gent de fora de Sabadell ni evasió de la gent del barri. Hi ha un elevat percentatge de fidelització (el 81% se sent satisfet de comprar a la zona).
• Hi ha una concentració comercial sobretot a l’Av. Matadepera amb un comerç adaptat a les necessitats de l’entorn. Aquesta concentració comercial s’hauria d’aprofitar per a continuar treballant per una associació de comerciants cada cop més forta que portés a terme el Pla de dinamització.
• Tot i havent un comerç adequat seria necessari augmentar el nombre d’aparcaments així com els accessos a la zona per fer-la més agradable i còmoda.
• Ens trobem amb unes voreres amples, còmodes i agradables tot i la seva pendent. Amb un cert mobiliari urbà cuidat.
• El desenvolupament de Can Llong pot portar canvis en la naturalesa comercial, cal avançar-se en quant a la renovació d’establiments comercials dirigits a un públic més jove i oferir-li més serveis.
• Ens trobem amb establiments locomotors que afavoreixen una certa especialització a la zona, quant a equipament de la llar i de la persona.

L’EIX AV. BARBERÀ:

Aquest tram comercial de l’eix imaginari és el menys atractiu des del punt de vista comercial. Bé sigui per la proximitat a d’altres establiments comercials forts ubicats fora del terme municipal de Sabadell, bé per la oferta comercial existent.

Les dades més significatives de l’anàlisi qualitativa d’aquest eix comercial són:

• La majoria dels establiments són d’utilitat al barri, acostumen a vendre productes quotidians, d’equipament personal i llar.
• En general, la zona està bastant degradada comercialment parlant; amb establiments envellits i una trama urbana decadent.
• Només ens trobem alguns trams de carrers (Latorre i Lepant/Sallarés i Marra i el carrer Doctor Roges i el Passeig Almogàvers) adequats encara que amb certes deficiències comercials i estructurals (manca de renovació comercial, manca d’il.luminacio, aparadors poc atractius des del punt de vista comercial, tecnologia de venda tradicional,...).
• Un cop analitzades aquestes zones s’ha cregut convenient analitzar de forma qualitativa dues zones més, Creu Alta i Zona Oest, donades les seves característiques com a eixos comercial de barri.
•  

Aquest eix comercial abarca des de l’avda. Onze de setembre a l’alçada de la ronda Zamenhof, la carretera de Prats de Lluçanès fins arribar a la Gran Via, carrer de Batllevell. En aquesta zona hi ha localitzat el mercat municipal de la Creu Alta, concretament entre els carrers Batllevell, Pirineus i la ctra. de Prats motiu pel qual també s’ha analitzat els carrers que envolten el mercat.

En general, trobem un comerç de barri caracteritzat per botigues petites, en què caldria millorar l’aspecte extern d’alguns establiments (il.luminació, retolació, ....), és a dir, s’aprecia una manca de renovació comercial.

La tipologia d’establiments és força variada tot i que trobem alguns trams on s’observa una certa especialització. És el cas del tram de la carretera de Prats de Lluçanès que comprèn des del carrer perpendicular Antoni Oller fins al carrer Gambús, on predomina el comerç del sector d’automoció (Citroën, SAAB, Antoni Oliver, S.A,....). Un altre tram on hi ha una certa concentració en productes d’alimentació fresca i quotidians (JUMA supermercats, PLUS superdescompte, Schlecker, autoservei descompte Bona Compra, Santiveri, Zaba fruit, S.L.,...), és el que formen els carrers que envolten el mercat muncipal i els quals presenten una destacable continuïtat comercial, tret de la part on s’ubica l’antiga l’escola pública de la Creu Alta que provoca un trencament comercial important.

Referent al mobiliari urbà, tota la zona gaudeix de voreres amples amb bancs que fan agradable el passeig i que conviden a comprar. En tota aquesta zona s’observa el mateix tipus de faroles i bancs que es distribueixen al llarg de l’avinguda Onze de Setembre i la carretera de Prats de Lluçanès incluint els que s’ubiquen a la plaça de la Creu Alta.

Aquesta zona comprèn la carretera de Terrassa des de la plaça dels Dolors fins al carrer Sarasate on s’acaba el municipi, per tant, la zona més Oest de Sabadell.

És una zona caracteritzada per un comerç de barri enfocat al consum dels habitants de la zona, amb botigues amb una important manca de renovació comercial, poc orientades a l’atracció del client, algunes d’elles presenten un aspecte extern que caldria millorar, especialment la retolació (s’han detectat botigues sense rètol o en mal estat), l’aparador, la il.luminació,... .

La tipologia d’establiments que hi trobem és variada sense cap especialització remarcable però amb un cert predomini de l’equipament de la llar (Electrodomèstics Can Rull, Reformes Òscar, Mobel Prix,...). El sector de restauració i bars té una presència important a la zona (La Llesca, Quimet, L’últim bar, La Garrafa,...).

Els trams que ofereixen una major continuïtat comercial són els ubicats entre el carrer Formentera i el carrer Rodes, i el carrer Madrazo fins al carrer Turina on es produeix una discontinuitat comercial pel Col.legi Cifuentes. Les fàbriques situades a la zona (Dimtex, Yerse,...) suposen un trencament comercial igual que el descampat entre el carrer de Fuerteventura i el carrer Amèrica.

Pel que fa al mobiliari urbà, malgrat és una zona amb voreres molt amples i, en general, força netes, hi ha una manca de bancs fins i tot a la zona on trobem més concentració comercial.

Cal fer una especial incidència en el nombre de locals tancats localitzats, sobretot en el tram que va des del carrer Joan Alcover fins al carrer Costa i Llobera. Aquest locals donen una imatge comercialment negativa a la zona i per tant s’ha d’incentivar l’obertura d’aquests establiments.

A continuació es presenten dos plànols, en els que es detalla, a l’igual que en les zones anteriorment analitzades, amb un gradient de colors la continuïtat comercial dels trams de carrer analitzats.

• Població

Sabadell, compta segons dades del Padró Municipal a 15 de març de 2000 amb 185.249 habitants, el 51,4% dels quals són dones. A nivell de districtes la població es distribueix de la següent manera:

La població de Sabadell ha experimentat durant el periode 91/00 un decrement del 2,2%. La ciutat de Sabadell ha perdut durant els darrers nou anys uns 4.155 habitants en valors absoluts.

Evolució de la població de Sabadell (1991-2000).

Tal i com es pot apreciar en el gràfic superior el nombre d’habitants de Sabadell ha anat decreixent durant aquest període a excepció de l’any 93 i 98 on s’aprecia un lleuger increment.

En el gràfic següent es pot apreciar l'evolució de la població de Sabadell en comparació amb el creixement de la seva pròpia comarca.

Font: Idescat

El creixement de la població de Sabadell durant el període analitzat 91/96 ha estat inferior al de la seva comarca. Així, mentre la comarca del Vallès Occidental ha crescut en un 5,5% el creixement de Sabadell ha estat negatiu, de l’ordre del (–1,9%).

L’any 1991, el 29,2% de la població de la comarca del Vallès Occidental vivia a Sabadell aquest percentatge l’any 96 ha baixat en 2 punts, es situa al voltant del 27%.

Un de cada 6 habitants de Sabadell té més de 64 anys, mentre que el percentatge de població més jove, de menys de 15 anys, és del 14,6%. Si analitzem els diferents districtes en què es divideix la ciutat, s’observa com els districtes amb població més envellida són el districte 5, sectors Gràcia, Can Feu i Oest, seguit del districte 1 i el districte 2.

Un 17,5% dels habitants dels sectors La Serra i Est, en el districte 7, tenen menys de 15 anys.

• Llars segons el nombre de persones que hi conviuen:

Font: Idescat

El nombre de llars unipersonals a Sabadell s´ha incrementat durant el període 91/96, baixant el nombre de famílies formades per 5 membres o més,

La mitjana de components per família a les llars de Sabadell es troba l’any 96 per sota de la mitjana de la seva Comarca però per sobre de la mitjana de Catalunya. El nombre de membres que composen les llars de Sabadell ha passant de 3,3 membres l’any 91 als 3 de l’any 96, tot i que aquest decrement ha estat inferior al de Catalunya.

• Població ocupada.

La població ocupada resident a Sabadell representa l’any 96 el 35,3% dels habitants del municipi.

La distribució per sectors d’activitat és la següent.

Font: Idescat.

L’any 1986 quasi la meitat de la població de Sabadell (48,3%) es dedicava al sector industrial, durant els darrers 10 anys 86/96 aquest percentage ha passat a ésser del 41,1%, sent el sector serveis el destí del 52% de la població ocupada resident a Sabadell.

• Nivell d’instrucció.

Un 81% de la població de Sabadell de més de 14 anys ha acabat els estudis de primària. El percentatge de gent sense estudis, gira al voltant del 19% i els que disposen d’una diplomatura o llicenciatura del 8,5%.

A continuació es presenta la distribució percentual del nivell d’instrucció de la població de Sabadell de més de 14 anys.

Percentatge

En aquests darrers anys, el sector del comerç ha experimentat importants canvis degut a la transformació de la societat. Alguns d’aquests canvis es detallen a continuació, i alhora impliquen una sèrie de tendències en els hàbits de compra dels consumidors.

- L’augment de l’esperança de vida i la reducció del tamany del nucli familiar implicarà la difusió creixent dels serveis per a la tercera edat, l’increment del servei a domicili i la dedicació de menys despesa en el consum alimentari, però no en productes precuinats i de restauració. Precisament en aquest sentit, les xifres parlen d’un descens del pressupost familiar en alimentació en els darrers 30 anys que ha passat a representar el 50% de la despesa total a tan sols un 20%. La reducció pot semblar exagerada però cal interpretar-la en un context on la tendència és anar cap a models de consum de països més desenvolupats. Així, per exemple, l’any 95, els espanyols hi destinaven un 24%, percentatge superior a la mitjana europea (22%) i lluny de la xifra americana (10%).

- La transformació dels hàbits de compra com a conseqüència de la incorporació de la dona al mercat laboral i els canvis d’horaris en les activitats, tant d’estudi com de treball, obliga a menjar a fora de casa. Això, juntament amb una major disponibilitat de vehicle propi i un element tan subjectiu com és el temps lliure condueix a intensificar l’hàbit de compra en establiments amb un horari flexible, una àmplia zona d’aparcament o un divertiment que permeti complementar l’activitat de la compra amb l’oci. Tendència, per tant, a concentrar les compres a un sol dia a la setmana ja que el temps passa a ser un recurs escàs.

- Les compres d’alimentació cada cop més espaiades comporta un increment de la compra de productes congelats, semielaborats i preparats en general, que exigeix a l’establiment un gran esforç per fer la compra més fàcil i ràpida: dies i horari d’obertura, aparcament, il.luminació, caixes de sortida, compra telemàtica...

- Pel que fa a la compra telemàtica es preveu un desenvolupament d’aquesta modalitat via televisió digitalitzada i televisió per cable.

- L’aplicació de les noves tecnologies a la quotidianitat de la vida diària. El comerç s’adapta a les necessitats del consumidor, que ve xifrada en termes de qualitat, no només de qualitat del producte sinó també, i principalment de qualitat de vida. El concepte de "compra" derivarà cap a "comoditat" i "servei".

- El futur apunta cap a una racionalització de la compra i que serà equilibrada pel que fa a preu, qualitat i servei. I això es concretitza en una tendència cap a una compra global en punts de venda amb imatge de qualitat, preu i servei òptim.

- El consumidor valora cada vegada més els establiments on pot trobar un ampli assortiment: poder escollir, diversitat i varietat malgrat sàpiga allò que vol.

- Canvis en l’entorn demogràfic. En el 2005, gairebé una de cada cinc persones tindrà més de 65 anys essent un col.lectiu important de compradors amb unes necessitats específiques. L’envelliment de la població contribuiria a beneficiar el comerç de proximitat en detriment de les grans superfícies ubicades a la perifèria, encara que s’apunta un refortiment d’aquestes grans superfícies ubicades en centre d’oci, sense que perdin importància les botigues de proximitat, per la comoditat que suposen.

- En el 2005 es preveu un ritme de vida encara més ràpid que l’actual, amb una clara repercusió sobre l’alimentació. El menjar funcional és el que es demandarà com a més sa i equilibrat.

- Segons un estudi sobre la tendència dels consumidors en el segle XXI, elaborat per l’Institut Nacional de Consum es preveu una evolució molt acusada de les exigències de qualitat i atenció per part dels consumidors espanyols. Els consumidors dels propers anys tindran major preocupació per la salut i l’alimentació natural, seran menys fidels a les marques i donaran importància a l’impacte ambiental dels productes. En el consumidor del segle XXI hi haurà una actitud més centrada en la millora de la qualitat de vida immediata, en l’autorrealització personal i una alta valoració del temps lliure que comporta a optimitzar i reduir el temps "intermig" que és el dedicat a les tasques de la casa, i sobretot, a l’avituallament i a l’equipament. El consumidor dels primers anys del segle que ve, buscarà la comoditat i això suposarà un avantatge competitiu a aquelles ofertes que ofereixin un plus de qualitat i de servei. Les indústries dedicades a satisfer les necessitats d’ocupació en el temps lliure són les que tenen un futur millor : turisme, hosteleria, cultura, centres d’oci i lleure, comunicació, formació... Aquests canvis impliquen una inevitable variació del model d’equipament i també del tipus d’oferta que demanen els consumidors.

Un dels elements cabdals a l’hora de plantejar-se qualsevol tipus d’anàlisi de la distribució comercial és la demanda. Els components que defineixen el consumidor i els seus comportaments estan sotmesos en els darrers temps a canvis significatius que tenen la seva incidència en el procés dinamitzador en el qual es troba el món de la distribució en el nostre país.

Tota l’anàlisi del consumidor ha de contemplar necessàriament totes les tendències de consum d’aquests i la seva incidència en el món de la distribució.

En l’estudi realitzat per aquest equip al maig de 2000 per la Cambra de Comerç de Sabadell sobre els hàbits de compra del municipis de l’àmbit de la demarcació de la cambra, s’analitzen els Hàbits de compra dels habitants de Sabadell, del qual a continuació es detallen els trets més importants.

La metodologia emprada per tal d’esbrinar quins són els hàbits de compra de les famílies de Sabadell, es basa en una enquesta domiciliària dirigida principalment a la mestressa de casa o a la persona que habitualment efectua les compres. L’enquesta a les unitats familiars es va realitzar durant el mes de maig de 2000 i concretament es va enquestar a 483 famílies. Amb una mitjana de 3,35 components per família, es disposa d’informació sobre 1.617 persones que integren o conviuen amb la família enquestada.

La meitat de les persones enquestades (50,8%) que han declarat realitzar habitualment les compres de la llar, tenen menys de 46 anys. Els més joves, entre 18 i 25 anys suposen només el 3,5% de la mostra enquestada i els més grans, de més de 65 anys el 5,6%. La mitjana d’edat de la persona que habitualment realitza les compres és de 45 anys.

Pel que fa a l’ocupació dels habitants de Sabadell, el grup més representatiu és el de la població activa, ja que un 50,6% de les persones que formen el nucli familiar treballen (47,6%) o es troben en l’atur (3,0%). Els estudiants representen un 21,3% de la població mostral, les mestresses de casa representen un 14,7%, els jubilats/pensionistes un 8,4% i els nens no escolaritzats un 4,5%, el percentatge restant es correspon a altres.

Més de la meitat de la població de Sabadell (64,5%) treballa al propi municipi, mentre que un de cada quatre sabadellencs es desplaça a treballar als municipis de la comarca del Vallès Occidental (Terrassa, Barberà del Vallès, Cerdanyola,...). El percentatge de gent que es desplaça a altres comarques catalanes, principalment al Barcelonès, és del 10,1%.

A partir de les persones que han declarat el seu nivell d’ingressos (treballadors, jubilats/pensionistes, aturats,..), es coneixen els ingressos mitjans en concepte de salari dels habitants de Sabadell que són de 134.710 ptes/mes. Això significa que les famílies de Sabadell tenen uns ingressos de 245.830 ptes/mes aproximadament de mitjana.

Quasi en la meitat de les llars de Sabadell (47,2%) es disposa d’ordinador personal. Una de cada tres famílies ha declarat tenir rentavaixelles, percentatge lleugerament superior als que disposen d’assecadora (28,6%). Quant a la resta de productes, congelador independent, aire condicionat i televisió per satèl.lit (canal satèl.lit/via digital), el nombre de famílies que en disposen és inferior al 18%.

Referent a la restauració, un 47,3% dels sabadellencs enquestats ha declarat no menjar habitualment fora de la llar, és a dir, no tenen l’hàbit de menjar fora de casa amb una freqüència igual o inferior a la mensual, tot i que de forma eventual pràcticament tota la població porta a terme aquestes activitats.

Fent especial atenció al cap de setmana (dissabte i diumenge en el cas de dinar i divendres, dissabte i diumenge pel sopar), aproximadament, un de cada set habitants de Sabadell dina en restaurants; tot i que un 8,4% va aquests establiments amb una freqüència mensual. Un 10,9% dels entrevistats declara sopar durant el cap de setmana fora de la llar, un 3,5% dels quals ho fa amb una regularitat setmanal. Cal destacar el 23,6% dels entrevistats que sopen fora de la llar el dissabte i el 17,2% que hi dina el diumenge.

Del col.lectiu de persones que van a menjar fora durant el cap de setmana (dissabte o diumenge), ja sigui dinar o sopar, un 26,3% dels sabadellencs es queda al propi barri on viu, un 38% va a un altre barri de Sabadell i un 35,7% es desplaça a altres ciutats. La majoria dels desplaçaments a altres barris es produeixen cap al districte 1, mentre que Barcelona és la ciutat escollida en primer lloc fora de Sabadell.

Quant a l’oci, dos de cada cinc sabadellencs (40,9%) han declarat no anar mai al cinema, i un 23,4% només hi va eventualment. Un 22% dels enquestats va al cinema amb una freqüència igual o superior a la mensual. En general es pot afirmar que les persones més joves, a excepció dels menors de 10 anys, són els que van més al cinema i que a partir dels 18 anys, com més jove és l’enquestat major és la freqüència.

Aproximadament, sis de cada set enquestats han declarat anar als cinemes de Sabadell, la majoria dels quals van als cinemes de l’Eix Macià (60,7%), i en menor percentatge al Cineart multisales (16,1%).

Hi ha un hàbit de compra marcat de les famílies quant a la compra dels articles alimentaris frescos o peribles, el 84,5% de les famílies de Sabadell compren aquests productes al districte on viuen.

El percentatge de compres fora del propi barri és força baix, només un 15,5% de les famílies de Sabadell realitza les seves compres d’alimentació fresca a altres barris/districtes de Sabadell o bé es traslladen a altres municipis per realitzar aquest tipus de compres. Quant a les fugues cap a altres ciutats el percentatge de compres és del 5,9%.

En general, el sabadellenc compra els productes frescos al barri on viu, quan es trasllada ho fa al districte 1, al Centre, o a les ciutats de Sant Quirze del Vallès i Barberà del Vallès.

Per la compra dels productes frescos, els establiments més utilitzats són l’especialista (60,7%), seguit pels mercats municipals (17,9%) i els supermercats (11,9%).

El percentatge de famílies que compren productes alimentaris frescos i que disposen d’un lloc de compra alternatiu gira entre el 85,2% en el cas del peix i el 94,6% en el cas del pa.

En l’alimentació seca, begudes les compres a altres ciutats adquireixen més importància. Aproximadament, un de cada quatre enquestats compra aquests productes fora de Sabadell (24,3%), en general aquestes compres es realitzen en algun dels hipermercats de l’àrea d’influència del municipi, Alcampo de Sant Quirze del Vallès en primer lloc, seguit pel Carrefour del centre comercial Baricentro de Barberà del Vallès,...

Els desplaçaments interzonals dins del propi municipi, són poc importants en les compres de producte sec, un 7% dels enquestats ha declarat desplaçar-se a comprar el producte sec a altres districtes de Sabadell, mentre que el percentatge de compres al propi barri és del 68,7%.

Els districtes amb un percentatge de fugues més elevat cap a altres ciutats són: el districte 5 (35,4%), seguit pel districte 4 (32,3%) i el districte 6 (28,7%).

La compra més important en supermercats i grans superfícies correspon a les compres dels articles alimentaris secs.

Un 93,3% de les famílies de Sabadell ha declarat anar a comprar l’alimentació seca a un lloc diferent al principal.

El percentatge de fugues a altres ciutats pel que fa als articles quotidians no alimentaris (drogueria/higiene i perfumeria), es similar al producte sec, es situa en el 21,2%. Un 70,1% de les famílies de Sabadell compra aquests productes al barri en que resideix.

Quant als productes per l’equipament personal, tot i que més de la meitat dels entrevistats compren en el barri on viuen, les compres a altres barris de Sabadell, bàsicament al Centre, giren al voltant del 36%.

Els articles per a l’equipament de la persona, són els que presenten un nivell de fugues cap a altres barris més elevat. Aproximadament, dos de cada cinc habitants de Sabadell es deplacen a altres barris de la ciutat per a portar a terme aquest tipus de compres, i un 6,6% ho compra fora del municipi (Barcelona).

La majoria de les fugues interzonals les reben el disticte 1, és a dir, el centre de Sabadell, i el districte 2, zona que compta amb El Corte Inglés i les galeries Paddock amb una important oferta en roba, calçat i complements personals.

En la compra dels articles per a l’equipament personal també és molt habitual la tinença d’un lloc altrenatiu de compra (95,8% dels casos).

Les compres per a l’equipament de la llar, com els electrodomèstics, mobles i parament de la llar, es realitzen en la meitat dels casos (56,4%) en el propi barri.

En aquest tipus de compres el percentatge de fugues cap a altres ciutats és del 17,1%, mentre que quasi un de cada quatre sabadellencs es desplaça a algun dels districtes de la seva ciutat per efectuar aquestes compres.

A nivell de districtes, el Centre de Sabadell (districte 1), seguit per la zona de l’Eix Macià (districte 2), és el destí de la majoria dels transvassaments, mentre que a nivell de ciutats, Sant Quirze del Vallès i Barberà del Vallès reben les fugues de l’equipament de la llar.

Davant la qüestió amb quina freqüència es compren els productes quotidians, els resultats han estat que la freqüència de compra més habitual és la setmanal, la meitat dels enquestats van a comprar aquests articles un cop per setmana. Els productes frescos es compren amb una freqüència superior a la setmanal en percentatges que giren al voltant del 46%, mentre que els productes secs i els articles quotidians no alimentaris es compren, en la meitat dels casos amb una freqüència setmanal.

En els establiments de proximitat, dedicats a la venda de productes quotidians,- autoservei, supermercat i hard-discount- la freqüència més destacable és la setmanal, amb percentatges que oscil.len entre el 41,7% i el 48,1%. En els mercats municipals la freqüència de compra és més elevada, vuit de cada nou persones (89,7%) que compren en aquest establiment ho fan amb una freqüència igual o superior a la setmanal.

Quant als hipermercats, la freqüència mensual adquireix més importància (46,6%), mentre que en els grans magatzems i centres comercials la freqüència de compra més habitual és l’igual o superior a la mensual.

Respecte al mitjà de locomoció, més de la meitat dels desplaçaments (55,9%) realitzats per anar a comprar s’efectuen a peu, són compres de proximitat. Un 38,7% dels enquestats es mou en cotxe i el percentatge restant, 5,4% en transport públic. El transport públic més utilitzat és l’autobús.

A nivell general es pot afirmar que les compres a autoserveis, supermercats, hard-discounts i mercats es realitzen a peu, i les compres a hipermercats, grans magatzems, centres comercials i mitjanes superfícies en cotxe.

Les compres de producte fresc es realitzen en primer lloc el divendres al matí o qualsevol dia (l’enquestat no té un dia fix de compra), però al matí. Amb el producte sec, tot i la tendència a comprar al matí, s’observa un major nombre de persones que no tenen un dia fix de compra (55,5% dels casos). En el producte sec tot i la importància de les compres al matí el percentatge de compres al migdia i a la tarda és lleugerament superior al del producte sec

En relació al grau d’utilització dels nous sistemes de compres (catàleg/promotor, internet, telecompra, telèfon i sevei a domicili), s’observa que un 88,2% dels enquestats ha declarat no utilitzar cap dels sistemes mencionats. Referent als nous hàbits de cuina, quasi tots els enquestats (89,9%) compren productes congelats mentre que, aproximadament, dos de cada tres sabadellencs compra menjars preparats i un 34,6% menjars semielaborats.

Les variables més valorades pels sabadellencs a l’hora d’escollir el tipus d’establiment on comprar els productes alimentaris i d’equipament personal són la qualitat, la varietat i el preu dels productes, juntament amb el tracte del venedor, ja que pràcticament tots els enquestats declaren que són criteris molt o bastant importants.

L’opinió dels habitants de Sabadell envers la dotació comercial de la seva ciutat, concretament del Centre de Sabadell, es pot resumir en les següents afirmacions: la meitat dels enquestats (58,4%) opinen que el comerç de Sababadell no està obsolet, que la seva ciutat disposa de botigues molt (5,2%) o bastant (80,1%) modernes i maques. És a dir, estan contents amb l’aspecte físic del seu comerç i, sis de cada set ciutadans de Sabadell opinen que el tracte que reben per part dels venedors quan van a comprar a les botigues del Centre de la ciutat és correcte.

Aproximadament la meitat (51,2%) dels habitants de Sabadell declaren que en general les botigues són cares, en front del 47% que consideren que els comerços de la ciutat no són cars.

Pel 90% dels sabadellencs l’horari actual d’obertura de les botigues del centre de la ciutat és suficient. El percentage de persones que consideren que aquest s’hauria d’ampliar és inferior al 10%.

En general es pot afirmar que els ciutadans de Sabadell consideren que l’aparcament és un problema a l’hora de desplaçar-se al centre a comprar, en canvi, un 84,1% dels enquestats ha declarat que és una ciutat còmode per moure’s a peu a l’hora de realitzar les compres.

Davant d’un model comercial tan canviant com l’actual, els hàbits de compra dels consumidors es veuen afectats donat que són canvis que alhora transformen a la societat. Per tant, s’ha cregut convenient conèixer quina ha estat l’evolució dels hàbits de compra dels ciutadans de Sabadell en aquests darrers anys.

Així doncs, a partir d’un estudi realitzat per BFL Associats, S.A. l’any 1993 sobre La incidència de l’estructura comercial en el centre urbà de Sabadell i on es dugué a terme una anàlisi dels hàbits de compra dels habitants d’aquesta ciutat, es pot ressaltar aquells aspectes referents als hàbits de compra que es mantenen o difereixen dels de fa set anys.

Respecte als productes frescos, es manté una tendència a comprar-los al propi barri tot i que aquesta no es mostra tan marcada.

A nivell de districtes, s’observa també aquesta tendència. És el cas del districte 1, per exemple, que al 1993 un 90,3% d’enquestats declarava comprar els aliments frescos al propi barri i avui tan sols l’hi compra un 77,2%. Una situació similar passa amb els districtes 2, 3 i 6. En el districte 7 el canvi de tendència és més pronunciat. Malgrat això, els percentatges de compres d’aliments frescos més elevats es troben al propi barri excepte en el cas del districte 5 que en un 45,6% dels casos es desplacen a altres barris per comprar aquests productes i un 37% ho fa al seu barri.

En general, s’observa com han augmentat les fugues tant cap a altres barris com cap a altres ciutats per tal d’adquirir producte fresc. Els districtes 1 i 3, amb nuclis comercials definits, són els que tendeixen a comprar més al seu propi barri.

És destacable que quan es compra aquest tipus de producte a una altre districte es continua anant principalment al districte 1 on s’hi ubica el Mercat Central i en canvi, pel que fa a les fugues cap a altres ciutats s’ha experimentat un canvi de tendència. Mentre al 1993 Terrassa (Pryca) era la principal localitat receptora d’aquestes fugues, avui, al 2000 ho és Sant Quirze del Vallès (Alcampo) seguida per Barberà del Vallès (centre comercial Baricentro amb un hipermercat del grup Carrefour).

Els sabadallencs continuen comprant els productes alimentaris frescos als mateixos tipus d’establiments, la botiga especialista i el mercat municipal però cal assenyalar que en els darrers anys han davallat les compres en els mercats municipals incrementant-se en els establiments especialitzats.

En alimentació seca i begudes s’aprecia, de nou, un hàbit de compra en el propi districte però en aquests últims anys els percentatges han disminuït mentre que han augmentat les fugues cap a altres ciutats. És a dir, mentre al 1993, un 18% dels sabadellencs enquestats afirmaven comprar l’aliment sec en altres ciutats, principalment a Terrassa seguit per Sant Quirze del Vallès, actualment són gairebé un de cada quatre entrevistats (24,3%); i la principal ciutat receptora d’aquestes fugues és Sant Quirze del Vallès seguida per Terrassa. Per tant, s’observa un canvi en el principal focus de les fugues d’aquests productes.

Pel que fa als transvassaments entre districtes de les compres de productes alimentaris no peribles són poc importants, presenten percentatges molt baixos encara que s’han incrementat lleugerament.

A nivell de districtes, s’aprecia que són els districtes 4 i 5 els que continuen presentant els majors percentatges de fugues en la compra d’aquests productes cap a altres ciutats. En canvi, en el districte 7 el percentatge de fugues envers a altres ciutats s’ha reduït substancialment.

Els districtes 1 i 5 són els que més han incrementat les compres de producte sec en altres ciutats passant d’un 13,1% a un 25% en el cas del districte 1 i d’un 21% a un 35,4% pel que fa al districte 5.

El supermercat és encara el tipus d’establiment on la majoria de sabadellencs prefereix comprar aquests productes, seguit per l’hipermercat. D’altra banda, en els darrers anys s’ha produït un fort creixement d’una nova modalitat d’establiment: els hard-discounts on un 18% dels enquestats hi compra aquests productes en detriment de les botigues especialitzades.

Quant als articles per a l’equipament personal, s’observa un comportament força similar respecte fa uns anys tot i que el percentatge de transvassaments cap a altres barris ha disminuït lleugerament i han ascendit les compres d’articles de roba i calçat en el propi districte.

Els districtes amb un percentatge de compres al propi barri més elevat a l’igual que anys enrera, són el districte 1 (el centre) i 3 (Ca n’Oriac, Sant Julià sobretot per l’avinguda Matadepera) que són barris que disposen d’una important dotació de tendes especialitzades en l’equipament personal.

La majoria de les fugues interzonals les rep el districte 1, el centre de Sabadell a l’igual que fa set anys però en percentatges menors ja que el districte 2, zona que compta amb El Corte Inglés i les galeries Paddock, ha experimentat un creixement important pel que fa al nombre de fugues d’articles per a l’equipament personal que rep.

Les compres a altres ciutats segueixen essent molt baixes i la principal ciutat receptora també és la mateixa, Barcelona.

Les compres d’articles per a l’equipament de la llar al propi barri, darrerament s’han incrementat lleugerament, en canvi, les compres entre districtes han sofert un descens que s’ha traslladat en un increment de fugues cap a altres ciutats respecte l’anterior estudi passant d’un 6,8% a un 17,1%.

Per districtes, s’aprecia que el districte 1 i 3 són els que presenten els percentatges superiors de compres d’aquests productes en el seu barri, tot i que el districte 1 ha vist reduir aquest percentatges i el districte 3 augmentar-lo.

Fent referència als transvassaments entre districtes, el districte 1 on està ubicat el Centre de la ciutat, és també el principal lloc de compra per a les persones que no ho fan en el propi barri, segons ambdós estudis, tot i que actualment el districte 2 pren pes que perd el districte 1.

Els districtes que presentaven els majors percentatges de fugues d’articles de l’equipament de la llar cap a altres ciutats al 1993 eren el districte 6 i 5 i es manté la mateixa tendència. Pel que fa al districte 7, mentre al 1993 era el districte amb un nivell de fugues cap a altres ciutats més baix, avui és un dels que presenta aquest percentatge més elevat.

Les ciutats receptores de les fugues dels articles per a l’equipament de la llar han canviat respecte l’any 1993 de manera que mentre fa set anys les principals ciutats on es dirigien aquestes fugues eren Terrassa i Barberà del Vallès actualment és Sant Quirze del Vallès seguida per Barberà del Vallès.

Aquest estudi (veure annex 1) pretén analitzar el grau d’atracció que exerceix la ciutat de Sabadell envers altres municipis propers i altres zones de Catalunya. Per a poder fer aquesta anàlisi s’ha dut a terme un treball de camp a nivell de carrer dirigit a aquelles persones que no són de Sabadell, però que per un motiu o altre es troben a la ciutat.

L’enquesta es va portar a terme els dies 21, 22 i 23 del mes de Setembre de 2000, i els punts d’ubicació dels enquestadors foren: punts del centre ciutat, punts de l’Eix Macià i l’Avinguda Matadepera, en aquests tretze punts de màxima afluència de públic, es van comptabilitzar 19.719 persones, distribuïdes de la següent manera:

• 4.941 enquestes "a destí" a persones no residents Sabadell.
• 14.778 enquestes no realitzades però si comptabilitzades a través de la pregunta filtre que ens indicava que eren residents Sabadell.

Això implica la següent relació: de cada 10 persones contactades, 2,5 no són de Sabadell, denota que és interessant la mobilitat generada per Sabadell, tot i que es centra i per un igual entre el Centre Ciutat (de cada 10 persones contactades, 2,6 són de fora de Sabadell) i l’Eix Macià (de cada 10 persones contactades, 2,4 són de fora de Sabadell).

• Vallès Occidental: 70,7%
• Barcelonès (Barcelona):14,8%
• Vallès Oriental:5,7%
• Baix Llobregat.2,1%
• Bages.2,0%
• Resta de Catalunya4,7%

El grau d’atracció principal de la ciutat de Sabadell es centra en la seva àrea d’influència, és a dir, les localitats més properes de la ciutat (Terrassa, Castellar del Vallès, St. Quirze del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Badia del Vallès, St. Cugat del Vallès, Ripollet, Sta. Perpètua de Mogoda, Rubí, Setmenat, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans) exceptuant la comarca del Barcelonès, centrada en la seva ciutat. Sent aquesta àrea d’influència propera a la ciutat d’uns 650.000 habitants aproximadament.

• En primer lloc, i com a motiu principal, apareixen aquelles persones que han vingut a Sabadell per "passejar/oci". Aquest col·lectiu representa el 30,7% dels visitants.
• El segon motiu de desplaçament és per a treballar, en un 27,7%.
• En tercer lloc, el motiu de desplaçament acostuma a ser per anar de compres, en un 26,4%.
• Altres motius que apareixen, però amb una freqüència més reduïda, són el d’estudiar (6,9%), per temes administratius (4,5%), per motius de sanitat (3,3%) o per altres (0,5%).

Cal assenyalar que part de la gent que es desplaça a Sabadell ho fa per més d’un motiu: concretament un 24% dels enquestats han declarat que, a part del motiu principal, tenen un motiu secundari de desplaçament.

• Quasi el 74,4% de persones que tenen motiu secundari de desplaçament, han declarat que aquest és el de comprar i, un 16,6% de persones que ens visiten, ho fan per a passejar/oci. Per això, si tenim en compte conjuntament el motiu principal i secundari, resulta que el nombre de gent que va a Sabadell per comprar, és el 44,2% de tota la gent forània de la ciutat i, un 34,7% per passejar/oci.
• Aquesta informació ens ajuda a interpretar el grau d’atracció principal de la nostra ciutat, "la compra i l’esbarjo (79%)" i, després "el treball (21%)".
• Si tenim en compte els principals eixos comercials de la nostra ciutat: Centre Ciutat i Eix Macià; el motiu de desplaçament a Centre Ciutat és del 60% compra i passeig i, del 40% treball i, pel que fa a l’Eix Macià és del 75% compra i passeig i, del 25% treball.

Un 37,3% dels enquestats que es desplacen a Sabadell ho fan diàriament, d’aquests, un 79% ho fan per motius de treball i un 25,8% per motius de compra.

De la resta de freqüències citades -2/3 cops setmana, setmanalment, 1/2 cops al mes o eventualment- apareixen amb un percentatge similar que oscil·la entre el 11,6% i el 19,2%, és a dir, no n’hi ha cap que sobresurti respecte els altres.

El nivell de freqüentació de la ciutat és força alt, hi ha gairebé un 40% dels visitants que venen a diari i acostumen a ser sobretot del Vallès Occidental a excepció dels de la ciutat de Barcelona que venen, o bé sovint o bé de tant en tant.

• Sent els que es desplacen per a estudiar i/o treballar que ho fan de forma gairebé diària.
• Per anar a comprar, la freqüència és també força elevada, el 64,3% dels nostres enquestats, compren a Sabadell cada setmana.
• El 51% dels enquestats venen a Sabadell al menys un cop al mes per a passar l’estona i/o per oci.
• Aquestes dades ens corroboren el nivell de fidelització dels visitants que acostumen a desplaçar-se a Sabadell.

• El cotxe particular és el mitjà de transport més utilitzat independentment del lloc on vagin de la nostra ciutat, tot i que la gent que es desplaça al centre ciutat és la que usa proporcionalment més el tren i l’autobús.
• L’ús d’aquest mitjà de transport privat ens transmet la necessitat latent dels aparcaments (públics i/o privats) a diferents indrets comercials de Sabadell.

El visitant que es desplaça a Sabadell per a comprar, ho fa sobretot per la oferta d’establiments que hi ha (74,3%), per la proximitat a Sabadell (27,9%) i perquè no ho troba al seu municipi (22,3%).

• Sent l’equipament personal el producte més comprat per excel·lència (68,6%),
• seguit dels productes que fan referència a l’oci, esbarjo i/o esport (24,9%), després és l’alimentació fresca (14,8%), seguit de l’equipament de la llar en un 11,8% i en un segon ordre apareixen l’alimentació seca (7,2%) i la quotidiana no alimentària (4,4%).

Entre setmana el producte més comprat és l’alimentació fresca, en canvi l’equipament de la persona se centra sobretot el dissabte i, pel que fa a l’oci, cultura i lleure sembla ser el divendres el dia més utilitzat

Partint dels productes més comprats a Sabadell (independentment del dia de la setmana i de la procedència dels enquestats): alimentació fresca (14,8%), equipament de la persona (68,6%), equipament de la llar (24,9%) i productes d’oci/lleure/cultura (11,8%) (la resta de productes són poc significatius) ens adonem que aquestos solen ser comprats als següents tipus d’establiments:

• pel que fa a la compra de productes d’alimentació fresca, aquestos s’acostumen a comprar al mercat municipal (77,6%) i als supermercats i/o autoserveis (45,7%).
• quan a la compra de productes per l’equipament de la persona, solen ser comprats sobretot a les Galeries Paddock (76,8%) i a El Corte Inglés (49,8%) quan es desplacen a l’Eix Macià i als establiments tradicionals (61,1%), si van al centre ciutat.
• respecte a la compra dels productes de l’equipament de la llar, es compren sobretot a El Corte Inglés (11,46%) i als establiments tradicionals (7,25%).

Per a la determinació de la despesa comercialitzable del municipi de Sabadell s’ha de tenir en compte :

• La despesa realitzada pels sabadellencs en els seu municipi.
• Les fugues dels sabadellencs a altres ciutats.
• La despesa realitzada pels visitants a la ciutat.

El volum de despesa que el sabadellenc gasta a la seva ciutat és el sumatori de la despesa comercialitzable de cada un dels seus habitants menys les fugues, és a dir, menys aquella part de despesa que es realitza en altres poblacions.

Per al càlcul de la despesa comercialitzable del sabadellenc s'han tingut en compte:

• El nombre d'habitants de Sabadell, segons les dades del Padró Municipal a 15 de març de 2000 facilitades per l’Ajuntament de Sabadell.
• El desglòs de la despesa anual en béns i serveis que l'Institut Nacional d'Estadística, publica en la "Encuesta Continua de Presupuestos Familiares. Resultados anuales 1998".
• L’índex sobre la mitjana de despesa per persona segons la Comunitat Autònoma de residència. Publicat per l’INE en la "Encuesta Continua de Presupuestos Familiares".
• L’IPC corresponent pel període 98/99.
• El diferent nivell de renda existent entre els districtes de Sabadell. Així mentre Sabadell disposa d’una renda familiar disponible un punt per sota de la mitjana de Catalunya, els districtes 1 i 2 disposen d’un nivell de renda superior a la mitjana de Sabadell.
• Els transvassaments interns entre els diferents districtes de Sabadell a partir de les dades de l’estudi d’hàbits de compra i consum dels habitants de Sabadell. Cambra de Comerç de Sabadell.2000.

D'aquesta manera hom pot definir, que la despesa comercialitzable mensual per persona realitzada pels sabadellencs és de 36.058 pesetes. A l'igual que en l'anàlisi de l'oferta, aquí no s'ha tingut en compte la despesa en articles d'automoció i carburant.

Per al càlcul de les fugues dels sabadellencs a altres ciutats s’ha tingut en compte les dades de l’estudi "Hàbits de compra i consum dels habitants de Sabadell" realitzat per aquest equip per encàrrec de la Cambra de Comerç de Sabadell.

• Per una banda, obtenim el percentatge de persones que realitza les seves compres principals a altres ciutats per grups d’activitat:

• I per altra, podem quantificar aquestes fugues a partir de les dades obtingudes en el càlcul de la despesa comercialitzable.

Aquests estudis ens han permès determinar el percentatge de compres que els habitants dels municipis de l’àrea d’influència de Sabadell realitzen a Sabadell per grups d’activitats i la seva quantificació en pts., diferenciant entre els compradors de l’àrea d’influència immediata (suposa el 83,7% de la despesa dels visitants/compradors) i la resta de compradors més allunyats.

Al final d’aquest procés, es disposa de les dades de despesa comercialitzable al municipi de Sabadell, tal i com s'observa en el següent quadre:

TOTAL SABADELLENCS 65.455

TOTAL COMPRADORS/VISITANTS 19.402

* dades en milons de pts.

Per tant, la despesa comercialitzable anual realitzada a la ciutat de Sabadell és de 84.857 milions de pessetes, tenint en compte tant el consum realitzat pels residents com el dels no residents i les fugues que es produeixen cap a altres municipis.

Finalment, a l’igual que s’ha fet en l’apartat de l’oferta comercial, es realitza un desglòs de la despesa comercialitzable segons la zona, -tenint en compte la despesa realitzada pel consumidor en el seu barri, els transvassaments interns, les fugues a altres ciutats i l’atracció de la ciutat-.

TOTAL SABADELLENCS 65.455

* dades en milons de pts.

i en dues grans partides, Alimentació i No Alimentació.

Alimentació No alimentació

En aquests moments es pot parlar d’un equilibri relatiu, que es correspon amb un moment donat i amb una oferta i una atracció determinada. Aquest marc comercial no és estàtic, en el moment en què en una determinada zona s’incrementa l’oferta amb caràcter supramunicipal, es produeix un increment del poder d’atracció, augmentant la despesa que es realitza en el municipi i mantenint-se així l’equilibri comercial.

El comerç d’una ciutat és viu, es va generant i destruint en funció de les necessitats del moment. En general els petits desequilibris que es puguin oferir entre l’oferta comercial i la demanda es solucionen per generació espontània. Els comerços que no s’adapten a la demanda actual desapareixen i sorgeixen nous establiments que satisfan les necessitats actuals dels consumidors.

Finalment, volem fer esment al PTSEC en l’art. 7.2 : "es considera que les capitals comarcals poden assolir fins un excés del 20% de la seva oferta alimentària i d’un 30% de la no alimentària respecte a la demanda existent"

I per tant Sabadell com a capital comarcal del Vallès Occidental, pot assolir un creixement en oferta comercial.

Les vies d’accés al centre de la ciutat no es distribueix segons un model radial. Els grans vials que porten des de l’exterior i barris perifèrics desemboquen al centre de la ciutat de forma tangencial en una anella de circumval.lació completa, excepte en tres casos en què es pot penetrar directament.

Aquesta anella exterior no forma un vial continu sinó que correspon a un conjunt d’avingudes i part d’altres vials (Gran via, Carretera de Barcelona i Carretera de Terrassa). Una vegada circulant en ella, podem desviar-nos cap al seu interior, cosa necessària si es té en compte que estem encara a gran distància dels aparcaments i dels llocs amb més afluència.

Fins ara, totes les vies que hem trobat, inclosa aquesta primera anella exterior, tenen doble sentit de circulació. Ara, per accedir al centre trobem uns vials en general de sentit únic i de poca fluidesa amb poca regulació semafòrica que ens porten a una segona anella interior, formada per una successió de carrers d’una sola direcció que ens porten en sentit antihorari i que delimiten la zona peatonal. L’excepció és el continu que formen Via Massagué-Passeig Manresa-Passeig de la Plaça Major-La Rambla, que articula el Centre en sentit Nord-Sud.

A continuació es plasma aquest esquema viari especificat per tal de facilitar la seva comprensió (en negreta s’indiquen les anelles de circulació a què es fa referència), seguit per un plànol amb les vies d’accés a la ciutat.

La xarxa actual d’autobusos urbans de la ciutat de Sabadell està configurada per deu línies, tot i que la línia 4R és una perllongació de la 4. D’aquesta manera, i segons un horari establert, la línia 4 allarga el seu recorregut, i passa a convertir-se en la línia 4R.

• Els itineraris de les línies són els següents :

Línia 1 -Can Deu, Estació Sud-.

És una línia que travessa Sabadell, de nord a sud de la ciutat on efectua 30 parades. El seu recorregut comença a Can Deu, davant del Centre Cívic. L’itinerari s’articula de manera esquemàtica per l’Eix Macià fins a Plaça Catalunya i s’endinsa fins al centre de la ciutat. Algunes de les parades amb més afluència serien: l’estació nord-RENFE, Correus, Biblioteca/Mercat/Museus d’Història. També, inclou una parada a l’Ajuntament/Estació F.G.C., l’I.N.E.M- i finalitza el trajecte a l’estació sud-RENFE.

Línia 2 -Can Deu,Creu de Barberà-.

Aquesta és una línia amb un recorregut molt similar a l’anterior, encara que amb alguna variant. Igualment, disposa d’una parada a l’estació nord-RENFE però es dirigeix cap al Mercat de la Creu Alta on continua direcció al centre urbà. Travessa tota la Rambla i l’Avinguda Barberà fins a la Creu de Barberà. Aquesta ruta es composa, doncs, de 29 parades.

Línia 3 -Can Deu, La Romànica-.

És una línia que té el seu començament igual que les anteriors línies (Can Deu davant el centre cívic). I, també, té un itinerari pràcticament paral.lel al de la línia 2. Fins i tot, amb el mateix nombre de parades. Es diferencien únicament, pel tram inicial i final del trajecte. Enllaça les zones de Can Deu, Ca n’Oriac, la Creu Alta i el Centre fins a la Romànica al sud-est de la ciutat.

Durant els dies festius, aquesta línia no presta el seu servei.

Línia 4 -Castellarnau, Cifuentes, Poblenou-.Línia 4R -Castellarnau, Cifuentes, Can Roqueta, Poblenou-.

Ambdues línies tenen el mateix itinerari; tan sols una allargament del circuit, que inclou Can Roqueta, fa variar la seva nomenclatura (4R). És una línia que presenta diverses opcions depenent de l’horari; de manera que existeixen tres punts de sortida diferents: Castellarnau, la Mancomunitat i l’Albéniz. A més, durant els dies feiners es disposa d’una altra alternativa en quatre moments del dia que és la següent: a primera hora del matí hi ha un autobús que surt del Mercat Central per dirigir-se fins a Poblenou i en els tres moments restants surt del mateix lloc però amb destinació a Can Roqueta.

Línia 5 –Can Rull, Les Termes-.

Té la seva sortida a Can Rull, concretament a la zona del Mercat de Can Gambús, a l’oest de Sabadell, durant 25 parades més la ruta continua en direcció a l’Eix Macià passant per l’Estadi de la Nova Creu Alta. Des de la plaça Catalunya es dirigeix cap al Centre. L’estació centre de RENFE-estació d’autobusos interurbans és una de les parades amb més afluència. Finalitza el seu recorregut a les Termes, situada al sud-est de la ciutat.

Línia 7 –La Roureda, la Bonaigua-.

L’itinerari d’aquesta línia enllaça la zona de la Roureda, al nord-oest de Sabadell amb la Bonaigua properes geogràficament. Permet comunicar dues zones perifèriques amb el Centre de la ciutat. Disposa de 37 parades, essent la del Parc Taulí una de les més rellevants. També, permet la connexió amb el barri de Can Puiggener.

Aquesta línia presenta una petita variant pel que fa als festius ja que el seu punt de sortida és Sant Julià enlloc de la Roureda.

Línia 8 –La Roureda, Zona industrial-.

Aquesta línia neix al mateix punt que l’anterior, a la Roureda, però enllaça aquesta zona amb la zona industrial de Sabadell al sud-oest de la ciutat, amb un total de 23 parades. És l’única línia que no passa per la zona central, tot el seu itinerari es desenvolupa per la part oest de la ciutat.

Des de la Roureda, passant per plaça Espanya, plaça Catalunya i carretera de Barcelona, arriba fins a la zona industrial. Aquesta línia no circula dissabtes i festius.

Línia 10 –La Roureda, Espronceda-

Al llarg de 35 parades aquesta línia uneix La Roureda amb Espronceda. Surt, justament de Sant Julià cap a l’avinguda de Matadepera passa per la plaça de la Concòrdia des d’on es dirigeix cap al Centre passant per la Gran Via. En el seu últim tram, uneix la zona de Gràcia amb la seva destinació, pg. Espronceda, comunicant la part oest de la ciutat.

Els dies feiners i dissabtes permet enllaçar amb la línia 80 en direcció a Sol i Padrís i Sant Julià. En canvi, els dies festius enllaça amb la línia 5 fins a Can Rull

Línia 80 –Sant Julià, Espronceda-.

El nombre de parades d’aquesta línia és de 34 i el seu circuit facilita la comunicació entre Sant Julià i Espronceda, és a dir, la zona nord-oest de Sabadell amb la sud.

El seu origen es localitza a La Plana del Pintor en direcció a Can Puiggener i a través de la Gran Via i per la Via Massagué i Passeig Manresa, es situa a la part més cèntrica de la ciutat. En la mateixa direcció, travessa la Rambla per acostar-se al seu destí (pg. Espronceda) fent una petita circumval.lació per prestar servei a Sol i Padrís.

Els dies festius la línia roman inoperativa, tanmateix, els dissabtes, es pot continuar amb la línia 10 en direcció al Parc Taulí i a la Roureda.

Es pot dir que l’esquelet de la xarxa d’autobusos urbans de Sabadell comprèn el tram següent: avinguda Matadepera- plaça de la Concòrdia- via Massagué-passeig Manresa- la Rambla- avinguda Barberà.

VOLUM DE PASSATGERS (1^r quatrimestre any 2000).

S’observa que durant aquest primer quatrimestre, els mesos que han presentat una major afluència de viatgers són febrer i, principalment, març. En canvi, l’abril és el mes en què s’ha transportat a menys passatgers. Si es fa referència a xifres, al març el volum total de persones que feren ús del transport públic d’autobusos fou de 1.172.185 viatgers, mentre que durant el mes d’abril, a diferència de l’anterior, fou de 921.803 persones.

Pel que fa a cadascuna de les línies, es presenta una gran divergència a l’hora de valorar precisament el volum de passatgers. Per una banda, la línia 3, que enllaça Can Deu amb la Romànica, és la que ha experimentat el volum més significatiu d’usuaris, concretament 701.667 persones durant aquest període, que sobre el total representa un 17%. Aquesta és la línia més utilitzada.

Per ordre d’importància, segons el criteri de volum d’usuaris, la línia 5 se situa en segona posició amb 549.313 passatgers que equival a un 13,3% sobre el volum total.

Per altra banda, línies com la 8 i sobretot durant els festius la línia 5+10 i la línia 1+2 que, conjuntament, no representen ni el 5% (4,6%) del total.

A continuació es presenta un plànol amb els diferents itineraris de totes les línies que actualment estan en funcionament a la ciutat de Sabadell.

Quan es fa referència a la mobilitat obligada es distingeix dos grans grups. Per una banda, la mobilitat residència-treball, i per altra banda, residència-estudi.

Segons les dades facilitades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) sobre mobilitat obligada (EMO) any 1996, i concretament pel que fa a la mobilitat residència-treball, s’observa que quan Sabadell es converteix en la ciutat de destí enregistra un total de 19.821 desplaçaments. D’aquests, un significatiu 83% es realitzen amb transport individual, és a dir, vuit de cada deu persones circulen amb vehicle propi, mentre que un 16% fa ús del transport col.lectiu. L’1% restant utilitza altres mitjans de transport. Si es fa un desglossament del transport col.lectiu, l’autobús és el mitjà més emprat amb un 5,9% seguit dels trens (RENFE bàsicament).

Les principals ciutats de les quals procedeixen les persones que es desplacen a Sabadell per treballar són, en primer lloc, Barcelona capital (16,7%), de la comarca del Vallès Occidental (62,3%) destaca -Terrassa amb un 11,8%, Barberà del Vallès (10,7%), Castellar del Vallès (8,9%), St. Quirze del Vallès (5,9%), Cerdanyola del Vallès (5,3%) i Badia del Vallès (5,2%) -. Els municipis de la comarca del Barcelonès, exclosa la ciutat de Barcelona, que representen un volum total de 1.031 desplaçaments que equival a un 5,2% del global de desplaçaments són Badalona, Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramanet. De la comarca del Vallès Oriental cal esmentar els municipis de Mollet del Vallès, Granollers i Caldes de Montbui, que representen un 2,4% del total de desplaçaments.

Si es fa esment a la mobilitat obligada segons la distribució per sexe, se’n desprèn que del total de persones atretes a Sabadell per feina, més de la meitat són homes (65,3%). Aquest percentatge es manté independentment de la ciutat de la que es procedeixi.

Quan s’analitza la mateixa variable treball però Sabadell com a lloc d’origen, és a dir, els sabadellencs que viatgen per arribar al seu punt de treball, la situació canvia.

En termes generals, és important el fet que més de 25.283 persones de la ciutat de Sabadell es desplacen a altres ciutats per treballar. Per tant, malgrat que la xifra de persones que tenen la feina a Sabadell és significativa, el nombre de sabadellencs que pels mateixos motius es traslladen a altres localitats, és major.

Els municipis que reben diariàment les persones residents a Sabadell per motius laborals són Barcelona (17%), seguit per les poblacions del Vallès Occidental, (67,2% del global) on les principals destinacions són St. Quirze del Vallès, Barberà del Vallès, Terrassa i Polinyà.

La majoria d’aquests desplaçaments es realitzen amb el propi cotxe, un 83%, percentatge similar al detectat en els desplaçaments amb cotxe on Sabadell era destí laboral. De manera que en valors relatius, les persones utilitzen el cotxe i el transport públic en la mateixa proporció tant pels que marxen com pels que arriben a Sabadell. No hem d’oblidar però que en valors absoluts se sap que el nombre difereix en 5.462 persones, és a dir, surten de Sabadell diàriament 25.283 persones per motius laborals .

Si els desplaçaments externs que registra a diari Sabadell se li sumen els interns, s’obté que el total de persones que passen per la ciutat per raons de treball sobrepassa les 60.000 persones (40.329 interns i 19.821 externs).

Exactament, són 40.329 persones les que efectuen aquests desplaçaments interns. D’aquestes, 5.756 fan ús del transport col.lectiu mentre que més de la meitat (22.726 persones) utilitzen habitualment el transport individual. És destacable les 11.847 persones que va a peu a treballar i que representen una quarta part del global dels desplaçaments interns.

I, seguint la mateixa tendència que en els deplaçaments cap a fora de Sabadell, són majoritàriament homes (58,7%) els que també protagonitzen els desplaçaments interns.

El segon grup que es considera en el camp de la mobilitat obligada és residència-estudi. Es fa la mateixa distinció que anteriorment de manera que Sabadell com a punt de destinació per qüestions d’estudi, segons dades, facilitades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) rep uns 7.403 estudiants.

A l’hora de fer esment sobre el seu comportament en els desplaçaments, s’observa un tret diferencial respecte al grup de treballadors. Més de la meitat dels estudiants (61%) es dirigeixen a la ciutat mitjançant transport públic i el 33,8% ho fa en el seu propi cotxe. El 5,2% restant utilitza altres mitjans de transport (a peu, en bicicleta...).

Les seves procedències són diverses, però principalment són de localitats properes geogràficament a la ciutat de Sabadell, com Barberà del Vallès d’on arriben el 22,9% del total de desplaçaments, St. Quirze del Vallès (10%), Castellar del Vallès (7,6%) i Terrassa, entre d’altres.

Si analitzem Sabadell com a punt d’origen dels desplaçaments cap a altres municipis, la situació no varia gaire; el nombre de joves estudiants disminueix fins a 5.983 persones. Però l’ús que fan de l’autobús i el tren s’incrementa en vuit punts i es situa així en un 69,4%.

Els desplaçaments més importants es produeixen cap a ciutats en què hi ha escoles universitàries. És el cas de ciutats pròximes com Cerdanyola del Vallès (36,3%), Barcelona (22,7%), Terrassa (16,1%) o Sant Cugat del Vallès (8,1%). D’altra banda, apareixen diferents poblacions força llunyanes de Sabadell com a destins d’estudi que en conjunt representen un 4% d’aquest desplaçament, són Manresa, Vic, Tarragona, Girona, Lleida i Reus. Altres municipis que apareixen com a destí dels estudiants sabadellencs són Matadepera, Badia del Vallès, Hospitalet de Llobregat,...

Si fem un balanç en termes de mobilitat externa per motius d’estudi, entrades (7.403) i sortides (5.983) d’estudiants a la ciutat, aquest presenta un saldo positiu en 1.420 persones.

Els desplaçaments més important per motiu estudi són els desplaçaments interns i especialment els realitzats a peu, que suposen 21.970 estudiants d’un total de 31.214. Per tant, set de cada deu estudiants de Sabadell van a l’escola a peu quan aquesta es troba localitzada a la mateixa ciutat.

A continuació es presenten uns quadres a modus de resum de les dades analitzades.

En aquest apartat de mobilitat entre municipis s’ha realitzat una radiografia de la xarxa de transport públic interurbà i de la xarxa viària de l’entorn de Sabadell.

• Autobús interurbà

La ciutat de Sabadell està comunicada a través de la xarxa de transport interurbà per carretera i autopista, amb un important nombre de poblacions.

Els autobusos interurbans que tenen origen/destí o passen per Sabadell estan centralitzats a l’estació situada al carrer Estació, pròxima a l’estació de RENFE centre.

Existeixen diferents línies que ofereixen un ampli ventall de comunicacions de Sabadell amb rodalies i altres ciutats. D’aquesta manera, es veu un panorama divers pel que fa a la connexió de la ciutat.

A partir de Sabadell hi ha trajectes en direcció Sant Quirze del Vallès, Palau de Plegamans passant per Polinyà, Caldes de Montbui amb parada a Sentmenat, Matadepera, i a Sant Llorenç Savall amb parada a Castellar del Vallès.

També, hi ha una línia de Sabadell amb destinació Ripollet que té parades a Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès i una altra línia que va de Sabadell a Badia del Vallès passant per Barberà del Vallès.

Hi ha, trajectes més llargs, com Sabadell-Barcelona per autopista i amb parada a Barberà del Vallès, direcció Martorell passant per Terrassa o direcció a Badalona amb les següents parades: Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, La Conreria, Tiana i Montgat.

Per anar a l’UAB és possible desplaçar-s’hi amb una parada intermitja a Badia del Vallès.

Desplaçaments amb parada a Sabadell sense que sigui punt d’origen /destí és el cas de Terrassa-Castellar del Vallès o Andorra-Barcelona.

• Ferrocarrils

Pel que fa als ferrocarrils, Sabadell gaudeix tant dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat (FCG) com de la RENFE. Els seus recorreguts són direcció Barcelona-Pl. Catalunya com a destí final en el cas dels FCG i Sant Vicenç de Calders (Vilanova i la Geltrú, Martorell) o LLeida (Terrassa, Manresa) en el cas de la RENFE i on Sabadell és una parada intermitja.

Amb aquest mitjà de transport Sabadell està comunicada amb ciutats de la seva comarca com, Sant Quirze del Vallès, Bellatera, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac i Terrassa entre d’altres, amb una freqüència horària força àmplia.

Seguidament, es presenta un plànol on s’hi disposa la xarxa d’autobusos interurbana i la xarxa ferroviària que comuniquen Sabadell amb la resta de poblacions. S’indica de manera esquemàtica el recorregut que realitzen i els municipis per on passa.

La ciutat de Sabadell compta amb 1.593 places d’aparcament en zones blaves i 2.772 places en pàrkings, el que suposa un total de 4.365 places d’estacionament.

A nivell global la mitjana d’ocupació de l’any 1999 pel que fa a les zones blaves ha estat d’un 42%.

A continuació es detalla la ubicació de les zones blaves i pàrkings existents a la ciutat de Sabadell, segons les dades facilitades pel pròpi Ajuntament.

A la ciutat de Sabadell trobem localitzades 13 pàrkings en el centre de la ciutat amb una capacitat de 2.772 places aproximadament.

Aparcaments d’ús públic a la ciutat de Sabadell:

Està prevista la construcció del pàrking en l’antic cinema Imperial amb una dotació de 280 places i el pàrking del Sector Tres Creus (600 places) i estan en estudi dos projectes d’aparcaments addicionals i ja ubicats en le plànol en diferent simbologia. És el cas del sector de la plaça Marcet i el sector Vapor Pissit.

Els diferents pàrkings de la ciutat es troben situats en el centre de la ciutat a excepció del pàrking de El Corte Inglés situat a l’avinguda de l’Eix Macià, 58. Una de les zones que més gent atrau i on la dificultat d’aparcament és major donada la pròpia configuració urbanística.

Propera a aquesta zona de l’Eix Macià, a la Concòrdia i concretament a la carrer de Via Aurèlia està prevista la ubicació d’un pàrking de dues plantes que comptarà amb 239 places per mitjans de l’any vinent amb la finalitat de descongestionar els carrers d’aquest sector de la ciutat.

Altres barris on es preveu la futura ubicació de nous pàrkings són Can Deu i la Creu de Barberà donat que constitueixen zones de Sabadell densament poblades i amb una deficiència important places d’estacionament.

Referent a les zones blaves, s’observa una situació ben semblant. Hi ha concentracions d’aquestes zones d’estacionament a les rodalies de les àrees que presenten més atracció de la ciutat. És a dir, a la zona de l’Eix Macià, i al Centre, que inclou la part del Mercat Central, la Rambla, el passeig i la seva continuació per la via Massagué.

Les zones peatonals que es troben en el Centre faciliten la compra al client sempre i quan es disposin d’aparcaments propers, és a dir, si no ha de recórrer grans distàncies entre el lloc on estaciona i el de compra.

Es presenta, tot seguit, un plànol referent a les dues grans àrees on es dóna una concentració tant de zones blaves com de pàrkings de la ciutat, del Centre i de la zona Eix Macià-Creu Alta.

En aquests moments i dins l’àmbit municipal hi ha l’Ordenança Municipal Reguladores dels usos i les activitats que té per objecte regular les condicions que han de complir els usos o activitats -excepte els d’habitatge- de nova instal.lació i les existents en el moment d’aprovar-se l’Ordenança.

Aquesta ordenança classifica els usos segons la situació relativa respecte d’altres usos i segons el grau d’incidència sobre l’entorn o sobre altres usos.

1. Segons la situació relativa, s’estableixen 10 situacions diferents, les quals s’expliciten en l’article 7, apareixen grafiades en el quadre 1 i els usos que es permeten en les diferents situacions relatives s’indiquen en el quadre 2 de l’Ordenança. La definició concreta de cada ús la podem trobar a l’article 149 de les Normes Urbanístiques del PGMO de Sabadell.

1. S’entén per situació relativa d’una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d’emplaçament respecte d’altres usos
2. D’acord amb aquest emplaçament s’estableixen les següents situacions:

Del quadre 2: Usos permesos en les diverses situacions relatives, podem extreure les següents conclusions:

• El Comerç de menys de 500 m² de superfície de venda està permès en totes les situacions relatives a excepció de la situació 3. En cas que la superfície sigui de menys de 120 m² i la situació relativa sigui la 2, es permet a totes les zones a excepció de la 2.4, és a dir, "zona residencial en conjunts de conservació amb espais oberts". Si la superfície és de 120 o més m² però menys de 500, i la situació relativa és la 2, es permet ús comercial només a les zones 1.2 "zona residencial en nucli antic amb terciari", 1.4 "Zona residencial d’eixampla amb terciari", 1.9 "zona residencial en volumetries especials amb terciari" i 3.1c "zona terciària en volumetries especials".

El comerç d’entre 500 i 2.500 m² i les galeries comercials està permès en totes les situacions relatives a excepció de la 0 i la 3. Si la situació que es dóna és la 3, només es podrà instal.lar a la zona 3.1c

B. Segons el grau d’incidència. Dels paràmetres citats en l’article 8, hi ha dos que fan referència explícitament a l’ús de comerç. Ens referim a la càrrega i descàrrega i a l’aparcament. Veure capítol sisè (art. 24 i 25) i setè (art. 26-27 i 28), respectivament. Concretament cita l’obligatorietat de disposar de zona de càrrera i descàrrega de mercaderies, el comerç de superfície total superior a 500 m² i el comerç de gran superfície. En el cas de l’aparcament, l’article 27 apartat 1 a) indica que en el comerç de superfície total o superior a 500 m², comerç de gran superfície i galeries comercials, s’ha de preveure una plaça per cada 60 m² o fracció de superfície útil pel públic, amb alguna excepció.

Finalment, en l’article 40, s’expliciten les condicions específiques de l’ús comercial i per fer-ho estableix quatre categories de locals en funció de la seva superfície:

-locals de superfície total inferior a 120 m²

-locals de superfície total entre 120 m² i 500 m²

-locals de superfície total superior a 500 m²

-galeries comercials

Per a cadascun d’ells l’Ordenança indica els requisits que han de complir referents a portes d’accés, serveis higiènics, ubicació en planta pis, ventilació, etc....

Per als establiments en què s’hi realitzin activitats de preparació, d’elaboració, de transport, de venda, de consum o d’emmagatzematge de productes alimentaris, l’article 47 ens remet a "l’Ordenança sobre els aliments i els establiments alimentaris."

L’Ordenança Municipal Reguladora de l’edificació, en la secció quarta de les Condicions exteriors de l’edificació fa referència als rètols col.locats a les façanes dels edificis visibles des de la via pública.

La secció tercera de les Condicions interiors de l’edificació, fa referència a les condicions generals que han de complir els locals d’oficina, comerç, servei i similars, com ventilació, serveis higiènics, alçada útil, aïllament acústic, etc...