ARTICLE D'OPINIÓ

Les xarxes de les dones et salven per Karen Manzano

Marusia López Cruz és una de les impulsores de la Iniciativa Mesoamericana (Mèxic i Amèrica Central) de Dones Defensores de Drets Humans (IM-Defensores), que entre 2012 i 2014 va registrar un total de 1.688 agressions a dones defensores de drets humans a El Salvador, Guatemala, Hondures i Mèxic. En els dos últims anys s'ha produït un increment de gairebé el doble del nombre d'agressions registrades. Lluny de minvar, la violència està creixent.

"A Mèxic comença a ser difícil participar en projectes comunitaris". Marusia explica que moltes de les seves companyes activistes tenen problemes per realitzar la seva tasca en el terreny perquè s'han tancat els espais de diàleg i han augmentat les restriccions a la llibertat de moviment i associació. Ara ella viu a Espanya amb la seva família però va ser a Mèxic on va començar la seva tasca buscant convergències polítiques amb les activistes del moviment camperol, indígena i sindical per empènyer l'agenda feminista. Actualment, la defensora acompanya a les seves companyes des de fora del país.

Les defensores reben amenaces de violació, es ridiculitza la seva sexualitat, s'emeten calúmnies i campanyes de desprestigi amb profunds continguts masclistes

Com a coordinadora mesoamericana dins el projecte internacional de JASS (Asociadas por lo Justo), Marusia construeix xarxes de suport per acompanyar les activistes que treballen en el terreny a enfrontar la violència. L'associació feminista està compromesa amb els drets humans i funciona com una xarxa d'empoderament perquè les dones puguin organitzar-se, mobilitzar-se i pronunciar-se contra les polítiques i institucions que perpetuen la desigualtat. En el marc de l'organització, les defensores com Marusia tenen un mitjà per construir un teixit comunitari, protegir les activistes, documentar la violència i presentar informes amb dades que quantifiquen i analitzen les agressions. "Hem contribuït a posar el focus", diu ella. Ara les organitzacions internacionals es fan ressò de l'estat de vulnerabilitat en què es troben les defensores.

Les agressions contra defensores mesoamericanes de drets humans

El 37% de les agressions documentades contenen violència específica contra les dones. Les defensores mesoamericanes de drets humans reben amenaces de violació contra elles i contra les seves filles i fills i, sovint, es ridiculitza la seva sexualitat, s'emeten calúmnies i campanyes de desprestigi amb profunds continguts masclistes i s'intimida a les seves famílies.

Els actors estatals són els principals agents de violència contra les defensores. Castiguen les seves accions amb detencions il·legals, detencions arbitràries i actes de tortura. No obstant això, un 5% de les agressions són perpetrades pels seus familiars, parelles o fins i tot membres de la seva mateixa organització. Les raons apunten a una ruptura amb els patrons culturals de gènere. A la regió mesoamericana treballar públicament i en activisme polític se surt del mandat del que les dones han de fer. "Diuen que caminem com putes i que per això ens van agredir. Què fa vostè fora de casa? Això li passa per no estar cuidant del seu marit ". El seu propi entorn les assenyala, i sovint les culpabilitza per al que les ha succeït.

De vegades el perill no són només les agressions sinó el propi context. Les defensores a Ciudad Juárez o de Tegucigalpa treballen en llocs on tots els dies es mata a dones als carrers de forma terriblement cruel. "Allà els homes també pateixen violència però almenys a ells se'ls reconeix el dret a estar al carrer", explica la defensora.

De vegades els agressors aconsegueixen el que es proposen. La violència inhibeix la participació, desmobilitza les defensores i estén la por. A més, les defensores tenen menys xarxes de suport que els seus companys i sovint es veuen immerses en una terrible solitud. Marusia explica que quan una companya és capturada no té el mateix suport de la seva família com el que té un defensor: "No hi ha una dona, una filla, una germana recolzant-la. Ella mai és una heroïna ".

Xarxes de protecció i autocura

Reconèixer la pròpia vulnerabilitat és la base de la força: "Saber que ens necessitem és un principi per crear comunitat. Cuidar és un acte polític i una responsabilitat de tothom ".

Han posat en marxa tres cases d'acollida, centres d'autocura als quals poden recórrer per descansar del desgast brutal de la seva tasca

Gràcies a la tasca de Marusia i de les seves companyes s'ha aconseguit construir cinc xarxes nacionals de protecció que articulen a 690 defensores i que actuen sota el principi d'unitat: «Si toquen a una, ens toquen a totes». Les defensores compten ara amb entorns segurs per a poder parlar de les agressions que pateixen.

En aquestes xarxes hi ha un equip que analitza el risc que pateixen les activistes i, cada vegada que una d'elles és agredida, la xarxa es pronuncia. Si es considera necessari, les defensores poden sortir de la seva zona de risc i descansar després del desgast brutal de la seva tasca en les tres cases d'acollida que han posat en marxa i que funcionen com a centres d'autocura. "Algunes dones diuen que la seva estada els ha canviat la vida. Han deixat de sentir-se culpables i han dormit tranquil·les. Moltes d'elles han pogut plorar per primera vegada en molt temps ", celebra.

La defensora creu que construir xarxes de solidaritat transformarà el món: "Les xarxes de dones et salven". Ho ha vist en casos tan greus com la desaparició forçada a Mèxic. Dones que mai havien participat en l'activisme polític es van articular, van sortir al carrer a denunciar, i fins i tot van fer les investigacions. Són les dones que ara cada 10 de maig marxen juntes i comparteixen el seu dolor: "Això té un potencial transformador".

Marusia somriu. Recorda una experiència molt bonica que va passar a Ciudad Juárez: "Quan una companya era amenaçada, les seves companyes i companys anaven a la botiga de queviures i deien que havien sofert una amenaça. Tot el barri anava a la seu de l'organització per manifestar-se, per dir aquí estem ".

Encara queda molt per fer. La defensora confessa que no ha vist encara un canvi substantiu en les vides de les dones. Però hi ha una cosa que té clar, la lluita segueix per l'anhel de llibertat, per "la rebel·lia interna que, per més que ens hagin ensenyat que no valem res, sabem que podem ser lliures".

Article originalment escrit en castellà. Font http://www.pikaramagazine.com/2015/12/las-redes-de-mujeres-te-salvan/

Marusia López Cruz en la seva derrera visita a Barcelona